OBSERVATORI

Desestacionalitzar un poquet sí, però...

Cansa bastant sentir empresaris i polítics parlar de "desestacionalitzar". I no només perquè és una paraula que cada vegada que la intenten dir returen i s'equivoquen, sinó perquè no hi ha jornada o convenció en la qual no es pronunciï. Tot i la seva dificultat a l'hora de dir-la, encara resulta més complicat aconseguir-la. Qualsevol conseller de turisme que arriba al càrrec no es torba ni unes setmanes a cercar un micròfon i llançar-la sabent que si no la diu, decebrà. De totes maneres, els ciutadans sabem bé que en arribar finals d'octubre, a una part important de les zones turístiques "hi correran les rates". Vidres pintats de blanc als baixos dels locals que fins dies abans eren karaokes o restaurants. La batalla de la desestacionalització està perduda. Les temporades no s'han sinó escurçat.

La bona notícia és l'important increment de turistes, tot i que s'ha fet sobre mesos en què l'ocupació mai és dolenta. A banda de juliol i agost, els altres han millorat registres. I sobretot no s'ha hagut de recórrer a les ofertes de manera massiva, com havia estat habitual fa uns anys. Un experimentat hoteler del Llevant deia fa molt de temps que "no només ens hem de preocupar d'apujar el preu dels contractes, sinó sobretot poder vendre al preu que hi posam". I és que les ofertes en temporada alta són un cop a la línia de flotació, perquè les "fàbriques" només produeixen sis mesos a les Illes. I abaixar preus és un drama. De moment, no ha fet falta. No sabem fins a quin punt n'és responsable, d'això, la crisi política que viu la ribera sud de la Mediterrània. El dia que es compongui, ho sabrem.

Es buida la platja i les gandules es col·loquen una damunt l'altra, fins l'any que ve. Arriba el moment de demanar-se si és possible allargar la temporada. El problema és el producte. El que s'ha venut fins ara, el sol i la platja, ja hi eren. No els ha inventat ningú. I allà continuen, tot i la insistència dels que organitzen els congressos i diuen que s'acabarà. En canvi, si volem turistes a l'hivern, s'ha de desenvolupar una estratègia que inclou fer evolucionar el producte. Llevat de comptades excepcions, no hi veig una feina decidida ni profunda més enllà de declaracions d'intencions. I en tot cas, mai no es podrà ocupar la burrada de places hoteleres durant els 12 mesos, per sort.

La histèria dels hotelers no va venir enguany per la manca de reserves. Arribà quan Joan Gual de Torrella, en nom de la Cambra de Comerç, va escriure al conseller de Turisme demanant una sortida legal al "sandvitx" que li havia fet Delgado mateix amb la seva llei de turisme i el juny Mariano Rajoy amb la d'arrendaments als qui lloguen pisos. Una activitat que ha crescut més d'un 500%. La crisi ha fet que milers de persones posin el seu pis a internet i el comercialitzin. Per a molts, és l'únic ingrés. Gual de Torrella va dir que "els turistes no són dels hotelers", i és cert, encara que ells i el govern de torn ho cregui. No volen "intervencionisme" quan es vol implantar una ecotaxa. Però quan la gent lloga pisos, demanen "intervenció urgent". Liberalisme de conveniència.