El Govern aprova medicina i diu que no llevarà recursos als altres estudis de la UIB

Ara és l’Estat qui ha de validar l’oferta formativa que l’executiu vol tenir enllestida a la tardor
Tant la consellera de Salut, Patricia Gómez, com el portaveu, Marc Pons, i el titular d’Educació, Martí March, afirmen que la facultat és prioritària. / ISAAC BUJ

El Govern va donar ahir una passa important i imprescindible perquè la facultat de medicina sigui una realitat el proper curs i en va aprovar la creació en resposta a la petició formal feta per la Universitat de les Illes Balears. “Continuam així el procés cap a la creació de la facultat, amb una aprovació que era un requisit perquè l’Agència Nacional d’Avaluació de la Qualitat i l’Educació (ANECA) pugui revisar el Pla d’estudis i verificar el títol”, va explicar el Conseller d’Educació Martí March en acabar la sessió de l’Executiu.

March va assegurar que el Govern ha fet els deures, però que ara mateix la possible implantació dels estudis aquesta tardor depèn estrictament de l’organisme d’avaluació i, per tant, de la capacitat de l’Estat de validar els estudis de manera ràpida. “Una vegada verificat el títol, anirem a la conferència de política universitària a demanar 60 places per a Balears i llavors ja es podrà dir que podem ofertar-les per als estudiants”, explicà.

La consellera de Salut, Patrícia Gómez, va mostrar la seva satisfacció per la important passa donada ahir i a preguntes insistents dels periodistes sobre la viabilitat econòmica del projecte va dir que “fa 35 anys que formam metges residents i ens hi gastam 53 milions d’euros, i per tant pens que gastar-ne uns 600.000 per curs de medicina no és cap exageració. A més, és una aposta del Govern per a un model del coneixement, de la recerca i segons molts estudis cada euro que hi destinem en generarà entre 5 i 9 de retorn”, afirmà. “Necessitam, sí o sí, aquesta facultat de medicina”, sentencià.

La UIB

El conseller d’Educació Martí March va voler calmar la preocupació existen en el si d’alguns departaments de la UIB, que va quedar palesa al Consell de Govern de la institució acadèmica de fa dues setmanes, i va afirmar que “no es llevaran doblers a la Universitat. Implantar medicina no es farà en perjudici de cap altre estudi. Entenem que hi hagi debat a la Universitat i respectam la seva autonomia, però no podem vestir un sant i desvestir-ne un altre. La UIB havia entrat en retallades l’any 2010, amb motiu de la situació econòmica, però la tendència ha canviat per primera vegada en els darrers pressupostos aprovats, on se li aporta un 4% més que l’any anterior”, va explicar per demostrar el compromís de l’Executiu amb l’ensenyament universitari.

De totes maneres, el que sí que va insinuar March és que la UIB haurà de definir el seu model, “i treballar per racionalitzar els màsters i posgraus”, va posar d’exemple. “És una tasca que farà la Universitat, ja que per això té absoluta autonomia. Però el Govern no pot defugir el seu paper de controlar i exercir la responsabilitat que li pertoca” per assolir una universitat més eficient.

Equipaments existents

La titular de Salut va voler recordar que “els equipaments i les aules ja estan creats: com saben es troben a l’Hospital universitari de Son Espases”, i va insistir també que aquest esforç de l’Executiu servirà per “reduir la manca de metges”, si bé va admetre que el fet de ser un districte únic no garanteix que d’entrada cap alumne de Balears pugui beneficiar-se de les 60 places, “només aquells que superin la nota de tall”, sentencià.

El portaveu del Govern, Marc Pons, va dir que entén les crítiques de Podem respecte a la facultat de medicina, ja que “no podem estar d’acord en tot”, però que és una prioritat de l’Executiu i serà beneficiós per al conjunt de la ciutadania.

Pons va explicar que el pressupost, que per al 2016 serà de 600.000€ i que no figurava a les previsions de despesa per enguany, “sortirà de la bona gestió que farà el Govern dels comptes públics.”

En aquest sentit, Pons va destacar que l’Executiu estalvia, respecte a la passada legislatura, un milió d’euros a l’any pel pagament de les retribucions dels alts càrrecs. El conseller de presidència i portaveu va concretar que l’actual nombre d’alts càrrecs és de 159 davant dels 182 de l’anterior Govern del PP. En total són 23 alts càrrecs menys que els que tenia l’Executiu de Bauzá.

Pacte estatal

El portaveu també va respondre a les preguntes dels periodistes sobre el pacte entre el PSOE i C’s i va insistir que no tindria influència en el que dóna suport al Govern. “Tenim un full de ruta marcat, que no es mourà”, va dir contundent Pons, qui no va negar que “a aquest Govern li agradaria més un pacte orientat cap a l’esquerra. I, de moment, el que podem fer és demanar que es continuï negociant fins al darrer segon, va assenyalar.

Entre els acords presos pel Consell de Govern, destaca a proposta de la consellera d’Hisenda, l’autorització de les condicions bàsiques d’endeutament a curt termini per a l’any 2016 per un import de 500 milions d’euros.

Per tant, el Govern de les Balears pot dur a terme operacions de crèdit per un termini inferior a un any amb l’objectiu de cobrir els desfassaments transitoris de tresoreria i “sempre que la suma total d’aquestes operacions no sigui superior al 20 % dels crèdits que per despeses autoritzi el pressupost de la Comunitat”. Les operacions d’endeutament requereixen l’autorització de l’Estat i, per això “la Comunitat va sol·licitar al Ministeri d’Hisenda el permís per dur a terme operacions d’endeutament a curt termini, per un import màxim de 500 milions d’euros, amb la finalitat de cobrir les necessitats transitòries de tresoreria mitjançant la renovació de les operacions a curt termini formalitzades l’any 2015 i amb venciment el març de 2016”.