El Govern comprarà energia verda fora per abastir-se el 2016

Palma30 milions d’euros. Aquesta és la despesa energètica del Govern, que inclou el subministrament a totes les instal·lacions públiques, fins i tot als centres escolars i als sanitaris. A partir d’abril de 2016, l’Executiu té previst donar exemple i “desendollar-se” de l’energia que es produeix a Balears, ja que convocarà un concurs per cercar un subministrador que li aporti el 100% procedent de fons renovables.

Per tal d’aconseguir aquest objectiu, el licitador haurà de comprar necessàriament bona part de la producció fora de Balears, perquè el Govern consumeix un 5% del total de la factura energètica de les Illes i només la meitat d’aquesta quantitat es produeix a Balears. A més, tècnicament el futur proveïdor no podria en cap cas aconseguir tota l’energia renovable que es produeix a les Illes (i que no supera el 3% del total) per servir-la a l’administració autonòmica.

Aquesta iniciativa pretén precisament promoure amb fets i no amb paraules el canvi des de la demanda, i per això el Govern ja té previst convocar un concurs públic amb un preu màxim de 30 milions d’euros, amb el requisit fonamental que els megawatts provinguin íntegrament de fonts renovables. Actualment és Endesa qui té el contracte de subministrament amb el Govern.

“Les fonts (vent, sol, essencialment), les tenim”, va dir el conseller Joan Bonet quan l’Executiu va confirmar la convocatòria d’aquesta licitació ‘verda’, i va insistir que “aquest és l’objectiu a més llarg termini que ens hem de marcar, perquè és l’escenari de futur que necessitam. Mentre arribam a aquest objectiu, hem d’anar fent passes per avançar en l’ús d’energies renovables i en l’autoconsum”, digué Boned. “Aquest concurs per emprar únicament energies netes a totes les nostres instal·lacions és una prova ferma del camí que volem seguir”, sentencià.

Dependència fòssil

El sistema energètic balear té un 93% de dependència de combustibles fòssils (amb el risc de manca de subministrament que això podria causar) i un 83% de dependència d’importacions (amb el risc econòmic que suposa), mentre que el 80% de les emissions de gasos d’efecte hivernacle prové del sector energètic.

Per si no n’hi hagués prou, gairebé el 50% es genera amb carbó al Murterar, malgrat que durant molts d’anys es va importar del sud d’Àfrica. “Som al segle XXI i continuam cremant carbó, principalment”, ha lamentat en reiterades ocasions Amics de la Terra. El 20% de l’electricitat es fa amb gas natural que prové del nord d’Àfrica, el 16% de motors de fuel, el 10% del cable subterrani que prové de la Península, el 5% prové de la cogeneració i el 2,01% de les energies renovables (2% solar fotovoltaica, 0,1% eòlica a Menorca), segons les dades de l’organització ecologista. “A Balears només se’n genera un 2%, mentre que a Espanya estan en un 18% en energies renovables”, confirmen.

En el cas de Balears, la generació d’aquesta energia neta és més rendible encara que a la Península, ja que, segons els informes de la Direcció General d’Indústria i Energia elaborats la legislatura passada, “no contribueix al dèficit de tarifa”, perquè els costos de producció de les convencionals a Balears inclouen el transport del combustible fòssil, i si s’internalitzen tots els costos reals en el procés, la renovable és més rendible i, per tant, doblement eficient.

L’altre gran problema energètic de Balears és el transport. A excepció del 28% que consumeix l’aviació, la resta es fonamenta en el transport per carretera, amb el cotxe privat com a principal element, atès que ha esdevingut fins i tot un veritable símbol per a la ciutadania.

Iniciatives com el tall al trànsit de carrers o la instal·lació de carrils bici han xocat històricament amb l’oposició de comerciants i molts ciutadans, per molt que després amb el temps es generi un cert consens sobre la seva importància com a promotors de la qualitat de vida.

Aquesta mitificació del cotxe privat ha provocat durant dècades que les solucions de transport impliquin sempre el disseny de noves infraestructures pensades per al cotxe privat, que encara a dia d’avui, amb el projecte de la nova autopista Llucmajor - Campos que promou el Consell de Mallorca, demostren que es manté la tendència d’adaptar el territori al model de transport dels anys 80, en comptes d’apostar clarament per la reducció del cotxe i impulsar el transport públic.