El Govern ressuscita el Consell Econòmic i Social per ‘escoltar’

PalmaBalears ja torna a tenir un òrgan de participació, diagnòstic i proposta en els dos puntals que mouen la societat: l’economia i l’àmbit social. El Consell de Govern va aprovar ahir ressuscitar el Consell Econòmic i Social, més de 3 anys després que José Ramón Bauzá el tancàs en el marc de la seva agressiva política de retallades, en la qual “fins i tot arribaren a plantejar-se el tancament d’hospitals”, va dir el vicepresident Biel Barceló, recordant aquells anys. “Tot sobrava. El Consell Econòmic i Social és un instrument fonamental de participació i d’escolta, però també va ser una víctima”, digué.

Ahir, tant Barceló com la portaveu de l’Executiu, Pilar Costa, i el conseller de Treball, Iago Negueruela, es mostraren especialment satisfets per la recuperació d’aquest organisme, que en el moment de la seva suspensió tenia 37 membres, com les principals patronals i associacions empresarials, les sindicals, i dotze entitats representatives de la societat. “Sempre que hem aconseguit avanços, ha estat gràcies al diàleg social, per molt que no sempre estiguis d’acord com a Govern en allò que es proposa. Trencar aquesta interlocució és una pèrdua”, va dir Iago Negueruela.

Tancament

El CES és un ens estatutari creat l’any 2000 per promoure un espai sòlid i estable de comunicació i diàleg entre els agents socials i l’administració mateixa. És un organisme que, segons la justificació de la seva creació, cerca la implicació de la societat en la presa de decisions, i en el foment de la cultura del consens.

El Govern considera que aquest perfil feia “fonamental la reactivació” com a òrgan consultiu i d’assessorament en matèria econòmica i social per fer efectiva la participació de la societat civil organitzada. “És important conèixer l’opinió de la societat i els agents econòmics i socials”, va dir Iago Negueruela, qui va sentenciar que “mai s’hauria d’haver suprimit”, per una decisió que qualificà d’ideològica.

El Consell Econòmic i Social de Balears havia aconseguit un important prestigi en el si de l’administració, gràcies a les seves anàlisis socials i econòmiques, com les que coordinava l’economista Ferran Navinès, i que des de fa anys alertaven el Govern de la pèrdua de competitivitat i de renda de Balears, per molt que pujàs el nombre de turistes.

Ajustaments

En el moment de la suspensió, el desembre de 2012, José Ramón Bauzá estava decidit a ser el millor alumne d’un executiu central que reclamava ajustaments a les totes. En el marc d’un pla que havia de retallar 347 milions d’euros per complir amb l’objectiu de dèficit de l’1,5% marcat per Madrid, es va suspendre sine die el Consell Econòmic i Social, i es donaren dos mesos a la seva direcció per tal de liquidar tots els compromisos econòmics.

La Llei, d’article únic, reconeixia en el preàmbul la “legítima aspiració dels agents econòmics i socials perquè les seves opinions i plantejaments es tinguin en compte a l’hora d’adoptar decisions que puguin afectar els interessos que els són propis”, però en el següent paràgraf ja deixava clar que en aquell moment la prioritat era complir amb els objectius de dèficit i de retallar qualsevol despesa que no es consideràs imprescindible.

Entre algunes de les mesures coetànies d’aquella voràgine retalladora, Bauzá va incloure també el Consell de la Joventut i una sèrie de mesures laborals de reducció d’empreses públiques, algunes de les quals encara s’estan pagant, després que un considerable nombre de treballadors acudís als tribunals per acomiadaments improcedents, que en bona mesura han prosperat.