IAQUÍ

Hem de saber conservar allò que és important

TENIR CURA d’allò que val és un dels trets que diferencien les societats modernes. Durant la bombolla immobiliària, alguns, molts, varen confondre modernitat amb autopistes, vehicles 4x4 o xalets enmig del no res.

Ara que la festa del totxo ha acabat, que ja no hi ha renou de falsa riquesa i d’eufòria edonista, és un bon moment per observar el panorama i analitzar si som o no una societat moderna. En la nostra edició d’avui, coneixerem en detall com a l’Església li cauen els edificis i com el Govern no ha estat capaç de trobar-hi una solució.

Tampoc les empreses turístiques, que aprofiten i molt el patrimoni cultural de l’Església, han trobat la manera d’implicar-se en la conservació d’aquests tresors, com sí que la trobaren per pagar el iot Fortuna. Segurament res es perd per un costat, però és evident que basta fer una volta per Balears per comprovar la situació.

I és que no tot és ni pot ser culpa del Govern. Els mateixos que defensen el liberalisme i la no intervenció pública, sobretot en forma d’ecotaxa, també s’haurien d’aplicar el cantet i aferrar-se a salvar un tresor que té un valor incalculable.

També en l’edició d’avui parlam d’escoles, els altres temples sagrats on es forma el futur d’aquesta terra. A la primera ploguda forta, moltes escoles han vist com queia el cel-ras o els nins feien classe amb els peus en remull.

No es tracta de fustigar-se, sinó de trobar solucions. Ni les esglésies ni les escoles poden sortir als diaris pel mal estat de conservació. Com a societat, hem de saber quines són les prioritats i posar-hi recursos i personal competent.