18/10/2015

Juan Gabiri: “Les finances s’han de basar en l’economia real i justa”

5 min
Juan Gabiri: “Les finances 
 S’han de basar en l’economia real i justa”

PalmaDiuen alguns experts que un dels grans avantatges de la crisi és que moltes persones que ni es plantejaven què feia el banc amb els seus doblers començaren a demanar-s’ho. I no sempre les respostes agraden a qui investiga una mica. Sobretot perquè resulta molt complicat saber-ho. Tot i la important reestructuració bancària a l’Estat i els significatius canvis a l’hora de comercialitzar determinats productes o d’aconseguir crèdit, la transparència no ha experimentat gaire avanços. Per això, i per la creixent consciència ciutadana respecte del valor d’unes finances responsables, la banca ètica no s’atura de crèixer. Fiare és una cooperativa de crèdit que nasqué a Itàlia fa 16 anys i opera a Espanya des del 2005. El director general, Juan Gabiri, ha estat per Mallorca presentant als nous inquilins de les institucions aquesta opció.

Quina és la relació entre Fiare itàlia i Fiare Espanya?

Fiare Banca Ètica actualment és una sola entitat que sorgí de la unió de dos projectes basats en les finances ètiques: d’una banda la pionera Banca Popolare Etica, un banc cooperatiu que treballa a Itàlia des del 1999, i, de l’altra, Fiare que opera a Espanya des del 2005 i que s’origina a partir de l’impuls ciutadà al País Basc, on tenim la seu i l’oficina central. Sempre hi havia hagut una relació molt estreta, però fa un any es decidí fusionar-nos per raons operatives i perquè les noves exigències del legislador respecte de la banca obliguen a tenir més volum per tal de poder respondre a tots els requeriments. Es pot dir que som la branca espanyola de Fiare. Tenim fitxa del Banc d’Espanya, amb el número 1.550, com a entitat financera, i per tant operam com qualsevol altra.

Però precisament hi ha moltes coses que us diferencien de les altres entitats, com la manera d’obtenir rendiment pels doblers.

Fiare, i la banca ètica en general, podem oferir tècnicament tots els productes financers del mercat. Però com a plantejament fonamental, restringim el crèdit a projectes d’activitat econòmica d’àmbits molt concrets i determinats. Cercam i finançam projectes que generen un alt impacte social o que atenen algunes injustícies o desequilibris de la nostra societat. Una de les característiques de la banca ètica és que redueix els àmbits on adreçam el finançament sotmetent-los a estrictes criteris de valoració des de la perspectiva social i, per descomptat, l’ètica. A més, el que no podran trobar mai els clients a la cartera de productes són aquells que es fonamenten en l’especulació.

De canviar el món anant de compres, que diu el comerç just, a canviar-lo des de les finances. Amb la mala premsa que tenen ara.

Precisament per això ens entren clients per la porta sense fer cap publicitat. La ciutadania està farta d’abusos, d’escàndols i de veure com els doblers són emprats en termes de poder, d’intent de vehicular decisions i estratègies que poc tenen a veure amb l’interès general, sinó amb la consolidació de les diferències i d’un món on uns quants decideixen el que se suposa que ens convé. Per això, reunir el capital dels qui pensam diferent, dels qui no volem guanyar doblers ni rendiments de qualsevol manera, sinó que entenem les finances com a eina al servei de la transformació social és una resposta que calia donar i que ja és al mercat. L’objectiu és recuperar el valor social dels doblers. És per això que els dipòsits d’estalvi de les persones i organitzacions que compartim aquests principis serveixen per finançar el desenvolupament cooperatiu, els valors transformadors, l’agroecologia, la cooperació al desenvolupament, el comerç just i la lluita contra l’exclusió social.

Però els projectes hauran de tenir necessàriament rendibilitat, o la banca ètica seria inviable.

Per descomptat. Hi ha gent qui confon que es pugui subvencionar determinat projecte a fons perdut, com pot fer qualsevol banc, a finançar projectes socials que estan obligats a retornar el capital i els interessos. Només així es pot sostenir qualsevol entitat financera. Però el que ens diferencia és que els projectes que finançam són absolutament transparents i, per tant, el client sap què fem amb els doblers i, a més, han de ser actuacions que vagin en la línia dels nostres valors: foment d’una activitat agrària ecològica, millora de les condicions de vida dels que pateixen, desenvolupament dels petits empresaris o innovació tecnològica, entre altres exemples. En definitiva, projectes del que anomenam economia social i solidària.

I aquest plantejament quina resposta està obtenint?

Ara mateix Fiare té més de 37.000 clients, dels quals 5.000 ja són a Espanya. Creixem a un ritme de 300 nous clients per mes, i per tant estam sobrepassats. En dipòsits, hem passat dels 43 milions d’euros que teníem a principis d’any a 58, i seguim pujant. Ara mateix, el repte precisament és trobar el volum de projectes necessari per assegurar el retorn dels interessos compromesos als qui tenen dipòsits amb nosaltres. Perquè en realitat no sols ha de canviar el model financer, sinó que necessitam anar transformant també l’economia, el sistema de producció. Perquè fins fa pocs anys ningú es demanava si una activitat era millor que una altra, més ètica, més sostenible, i per tant, en definitiva, millor per a les persones. Ara, amb l’ajuda de la crisi, molta més gent que els quatre que ho dèiem des de fa molts anys ha descobert que no és el mateix produir d’una manera que d’una altra. I nosaltres no volem recolzar aquelles fórmules que exclusivament pensen en l’enriquiment ràpid, a qualsevol preu, social o ambiental. Necessitam que hi hagi més projectes d’aquest estil, per ajudar-los a créixer i fer-los competitius. Llavors tots hi guanyam i podem remunerar els clients amb els objectius ètics complerts. Proposam unes finances basades en el rendiment de l’economia real i justa, no en l’especulació.

Quin tipus de client teniu?

Sol ser gent informada, inquieta, militant, preocupada pel seu voltant i pel món en general. Oferim tots els productes bancaris principals, però la nostra base és operar per Internet. De moment tenim l’oficina del País Basc i una vintena de professionals. Qui vulgui poder anar a l’oficina del seu banc al cap de cantó, no som la seva opció, ni aspiram a ser-ho. Hi ha molts bancs per aquesta demanda. Nosaltres oferim quelcom diferent, i ara mateix el potencial de clients és enorme.

Heu vengut a visitar institucions de Balears perquè treballin també amb la banca ètica. Voleu menjar terreny a Colonya?

En absolut. Sempre que vénc els vaig a veure, i avui ho he fet. No som competidors perquè hi ha més necessitats de banca ètica i clients potencials que oferta. Ells mateixos creixen molt i potser no creixen més per decisió de prudència que per demanda, per tant no hi ha problema. Ens coneixem de la Federació Europea de Banca Ètica. És una altra lliga, aquí fins i tot amb la competència els comportaments són ètics (somriu). En tot cas, tornant als clients, sempre dic que la militància financera no és la primera. Sindicalistes, professionals liberals compromesos, gent de moviments socials, ciutadans, molt actius socialment, són la base. Però no els únics.

stats