RADIOGRAFIA DE L’HABITATGE

L’odissea de competir amb els europeus per tenir un pis

Salaris baixos, demanda estrangera i lloguer turístic, un còctel que allunya l’habitatge dels treballadors

L’any 2008, just al principi de la crisi, només un 7% dels ciutadans de Balears manifestava tenir problemes per pagar despeses com el lloguer, els rebuts de l’aigua o els de la llum. L’any següent, aquesta xifra es va més que duplicar, i ja eren el 16,2% dels illencs els que ho passaven malament per fer front a les despeses ordinàries de la llar. Una tendència molt més disparada que la mitjana estatal, on fins i tot els pitjors anys de la crisi mai no s’ha superat el psicològic 10% de persones que no poden pagar ni allò més bàsic com és tenir casa seva.

Amb els titulars de reducció d’atur i de sortida de la crisi, hom pot pensar que la situació millora, però no és així. L’any 2015, segons l’Enquesta de condicions de vida de l’INE, un de cada 5 Balears (21,2%) no pot amb les despeses del lloguer, la hipoteca o les derivades del manteniment de la llar. Al paradís del luxe, de les cases de 5 milions d’euros, i dels iots que omplen els clubs nàutics, una cinquena part de la població no pot no ja tenir un caprici, sinó pagar el seu habitatge, la llum, o l’aigua. És exactament el doble de la mitjana estatal.

Competir amb 300 milions

Són diversos els motius que expliquen que els ciutadans de Balears siguin els que més pateixen de tot l’Estat per disposar d’un habitatge i mantenir-lo. En primer lloc, perquè el mercat aplica l’inexorable criteri de l’oferta i la demanda, i aquesta, la demanda, no és la d’un milió de persones, sinó de 300. Tots els europeus volen viure o fer una estada a les Illes. “Estam en un moment de gran demanda d’habitatge, perquè els europeus l’estan fent servir com a inversió, i des de 2015 hem notat un gran increment de les operacions de compravenda, amb un 40% corresponent a estrangers”, explica el degà del Col·legi d’Agents de la Propietat, José María Mir.

L’interès per les propietats del litoral i del barri antic de les ciutats ha disparat el preu a moltes zones de Balears, però hi ha un fenomen que encara ho remata: el lloguer turístic. “Una persona treu amb una temporada el que aconseguiria amb un lloguer tradicional tot un any, i clar, té la resta de l’any el pis per a ell. A més, l’inquilí canvia i, per tant, si et dóna problemes com a molt duren una setmana. No podem negar que aquest mercat i l’expectativa d’ingressos ha disparat el preu del lloguer”, explica Mir. I és que des de principis d’any, a Balears els lloguers ja han pujat un 11%, l’augment més gran de l’Estat.

Amb la classe mitjana i alta europea pitjant fort per comprar, i amb el lloguer turístic que fa pujar el preu dels pisos, els ciutadans de Balears es troben amb uns preus per metre quadrat que ja són dels més alts de l’Estat. Amb una particularitat: la tradició de pagar menys que tenen les empreses illenques. Així, els balears són, juntament amb els malaguenys, que pateixen un problema similar, els que més esforç fan per comprar un habitatge. Hi dediquen una quarta part dels ingressos, un percentatge que va arribar a ser del 40% durant els anys del boom.

En canvi, només un 32% del preu de l’habitatge es finança mitjançant el banc. Això és a causa de la polarització de la societat, entre aquells que necessiten elevadíssim finançament, i els balears que disposen d’estalvis o els que compren com a inversió.

El lloguer turístic es defensa i diu que els preus pugen al barri antic, però també la qualitat dels habitatges

Des de l’Associació de Propietaris d’Apartaments Turístics Aptur es defensen de l’acusació que és la seva activitat la que fa pujar el preu de l’habitatge. La gerent Irene Perelló va explicar a l’ARA Balears que “els preus han pujat a zones determinades de Palma, sobretot al barri antic, fruit d’una inversió públicoprivada molt important que ha millorat la qualitat dels habitatges i ara els particulars estan recuperant el que s’hi han gastat”, afirma. Però Perelló vol deixar clar que “no ha estat un increment generalitzat a tota la ciutat”. A més, en la seva opinió “també hem de veure com les famílies obtenen un ingrés extra que els permet mantenir el seu patrimoni i donar un futur millor a les noves generacions”. De fet, Aptur sempre insisteix que si el lloguer turístic funciona, “el forn ven més pa i ensaïmades, el restaurant serveix més plats, el petit comerciant fa més caixa” i, per tant, després els ciutadans també disposen d’aquesta renda per fer front a la compra o al lloguer del seu habitatge.