HABITATGE

Més del 50% del preu dels pisos es paga en efectiu

L’Associació de Serveis Immobiliaris afirma que molts particulars treuen els estalvis per cercar rendibilitat

Passejar pel barri antic de Palma és un veritable exercici d’entrenament físic. A les invasions de terrasses, s’hi han afegit els darrers 2 anys les bastides i les obres que tanque o estrenyen carrers. Petits hotels i, sobretot, centenars de reformes de pisos. La ciutat està de moda, i no només gràcies als estrangers, que en el conjunt de Balears compren un 35% del total dels habitatges, quan la mitjana estatal és només del 13%. “És cert que a més dels anglesos i els alemanys, els escandinaus estan entrant amb molta força, tant al centre com a barriades com Santa Catalina. Però hi ha molts inversors de la Península que cerquen pisos i també locals, perquè es poden trobar preus interessants a l’hora de cercar una rendibilitat. Palma és ara mateix un pol d’atracció”, explica Tonia Vera, de CBR Richard Ellis.

Refugi

El Mediterrani, i Balears principalment, han esdevingut un territori especialment atractiu. La raó és molt senzilla: als tradicionals valors de clima i qualitat de vida, s’hi afegeix una caiguda dels preus del 40% de mitjana entre 2008 i 2014, que obre la porta a milers d’europeus particulars (amb salaris més alts) a aconseguir el pis dels seus somnis, o a adquirir-lo directament com una inversió.

Aquesta demanda creixent “no només és al centre de Palma, tot i que allà és més efervescent. Estam venent pisos a estrangers també a barriades. L’habitatge torna a ser un refugi per cercar rendiment”, explica Carlos Barceló, de CBM pisos, que en una frase resumeix la situació del sector: “L’any 2007 vaig vendre 3 propietats. El 2015, 60”.

Segons dades de l’Associació Balear de Serveis Immobiliaris (ABSI), més del 50% de les compravendes registrades pels seus 400 associats entre 2013 i 2015 varen ser pagades en efectiu “i fins i tot podríem arribar a dir que prop d’un 70% del volum econòmic mogut no va procedir de crèdits hipotecaris”, explica el president d’aquesta organització, Pedro García.

“Els estalvis no valen pràcticament res dins el banc, i per això moltes persones han decidit cercar altres fórmules com la compra de pisos, una situació que s’ha repetit en diferents episodis. També hem de recordar que fins fa poc més d’un any, les entitats financeres no feien la seva feina, i ens rebutjaven moltíssimes operacions. Per tant, hi havia un tipus de client, el que necessita un finançament important, que quedava fora del mercat”, assegura.

Ara ja no és així, i impulsats pels estímuls d’àmbit europeu, les entitats financeres han canviat completament la seva estratègia conservadora i tornen a obrir l’eixeta.

Clar que tenir facilitats hipotecàries no vol dir que no costi molt comprar un pis. Els ciutadans de Balears són els que fan el major esforç salarial per pagar la seva hipoteca i hi destinen un valor per damunt del 37% dels seus ingressos, pràcticament 10 punts més que la mitjana estatal. I la quota mitjana d’un crèdit és la segona més alta de l’Estat, només per darrera de Madrid, on el fet que els salaris siguin més alts provoca que l’esforç salarial sigui menor.

Tempesta perfecta

Per aquells que no tenen una quantitat important estalviada, comprar un pis a Balears resulta car. Els illencs han de competir amb la classe mitjana i fins i tot la classe alta europea, que posa els seus ulls en les propietats balears i que provoca un augment important del preu, sobretot si es vol adquirir un habitatge a una de les zones més atractives pels estrangers.

“Les diferències encara són molt elevades. Llevat de les zones que estan molt de moda, on certament hi ha gran demanda, encara es poden trobar pisos a preus molt interessants. No oblidem que la davallada dels preus, que estaven inflats, ha estat de fins al 50%, i que els darrers dos anys s’ha vist una recuperació, però no per damunt del 9%. Per tant, és un bon moment per adquirir una propietat”, assegura el president d’ASBI, Pedro García.

De moment no es preveu que hi hagi un procés semblant al que va tenir lloc a principis dels anys 2000, que va acabar en una veritable bogeria i en el traumàtic esclafit de la bombolla.

En tot cas, aquesta situació depèn molt en el cas de Balears d’on i de quin producte es vol comprar. Aquells que interessen als estrangers, esdevenen sovint inassumibles. Com a prova, basta dir que mentre a l’Estat només un 5% de les compres d’habitatges per part d’estrangers és de més de mig milió d’euros, a Balears s’arriba al 15,9%.