NOMÉS UN poble com el balear, o el mallorquí, menorquí, eivissenc i formenterer, és capaç d’aguantar amb tanta estoïcitat les ofenses que la història ens regala dia sí i dia també. Des de 1965, segons recordava ahir mateix el conseller d’Hisenda citant un estudi, és a dir, més d’una dècada abans de l’Espanya de les autonomies, les Balears ja estaven mal finançades pel que fa a les inversions de l’Estat. És a dir, que abans de néixer com a comunitat autònoma les Illes ja acumulaven un retard inversor que per descomptat no s’ha arreglat amb prop de 40 anys de democràcia. A vegades l’argument del Govern balear de torn ha estat que no coincidia el color polític entre Madrid i les Illes. Aquest argument, evidentment, ha quedat fulminat cada vegada que el color, ja sigui PP o PSOE, ha estat el mateix. Ni una coma s’ha mogut d’aquesta relació injusta segons la qual Balears paga molt més que la mitjana, i rep molt menys. És tan senzill d’entendre com dura és la barra dels que mandat rere mandat han mantingut tal desproporció. Els balears pagam més per tenir menys recursos per la sanitat o l’educació. Ara que la cosa va de retallades és quan més es palesa la precarietat. Basta demanar hora per anar a l’especialista de la sanitat pública. Un temps hi havia una estratègia per part de Madrid que era fer comèdia. Dir que sí, que ho miraran. Ara he de reconèixer que Rajoy ha superat les meves expectatives. Ni dissimula. No ho pensa tocar, i punt. Continuau així, balears, que ens van molt bé els vostres impostos.
