Rècord de treballadors a temps parcial: 72.000
PalmaBalears ha batut el 2015 un rècord dels que no convé celebrar: el nombre de treballadors amb jornada parcial ha superat les 72.000 persones en el segon trimestre, una xifra que en suposa 6.000 més que el mateix període de fa un any.
Són 20.000 persones més amb jornada laboral parcial que les que hi havia l’any 2009, just al principi de la crisi econòmica, segons les dades de l’Enquesta de Població Activa que Gadeso ha analitzat en detall per tal d’aprofundir en la realitat del mercat laboral illenc. De fet, si no s’analitza la qualitat de l’ocupació, podria semblar que la situació és molt millor del que realment és. I és que ja “només” hi ha 6.900 assalariats menys que el 2009. “És creïble?”, es demanen els tècnics de Gadeso. I la resposta l’aporten ells mateixos: Els tècnis de la fundació ho tenen clar: “No és creïble. El més realista és parlar d’un gran estirabot de les precarietats laborals, de persones amb contractes d’alguns dies, d’algunes hores; en definitiva, d’extensió de la pobresa laboral i d’uns mercats laborals en mutació que ja no garanteixen la no-exclusió social”, asseguren en el seu Temes sobre la situació del mercat laboral.
Aquesta dada, la del creixement exponencial de persones que fan feina unes hores al dia o fins i tot a la setmana, explica la baixada de dos anys seguits del nombre d’aturats. Disminueix perquè qualsevol contracte per hores treu el beneficiari de la llista oficial de demandants d’ocupació, però d’aquí a disposar d’una feina a temps complet o de més de 30 hores setmanals, és pràcticament impossible.
Balears va tenir el segon trimestre de 2015 una mitjana de 424.000 assalariats, la xifra més alta des de 2008. Tenint en compte que el mínim històric de la sèrie recent va ser el 2012, amb 388.000, una lectura simplista de la realitat podria dur a la conclusió que Balears ha sortit clarament del pitjor de la crisi. Però Gadeso insisteix que l’únic que ha passat és que milers de persones s’han reenganxat a la feina per la via de la precarietat, de cotitzar unes hores “i d’entrar dins la categoria de treballadors pobres”.
Un altre rècord laboral del segon trimestre de 2015 és el de treballadors per compte propi, que ja supera els 101.000. Pels analistes de Gadeso, això no és ni de bon tros un símptoma de fortalesa econòmica, ja que dins aquest increment s’amaguen falsos treballadors que depenen només d’una empresa i que se’ls obliga a ser autònoms, a més de persones que es donen d’alta per tal de cotitzar “com sigui”, tot i que el rendiment de la seva activitat professional amb prou feines serveix per pagar les despeses de la Seguretat Social.
Sense protecció
Si a les dades de precarització del mercat laboral s’hi afegeix la situació de desprotecció, és a dir, d’aquells que ja no reben cap tipus de prestació ni subsidi, la situació encara és més preocupant. Actualment, segons dades de l’EPA, la taxa de cobertura de la prestació per desocupació és d’un 24,8%, per tant, només una de cada quatre persones aturades percep alguna prestació. És a dir, gairebé vuitanta mil persones aturades de les Illes Balears no perceben cap prestació. Els sindicats han dit i repetit que aquesta xifra no es pot sostenir per a una societat com la illenca.
