IAQUÍ
Portada 02/08/2014

La bona notícia d’obrir les portes a la mar

i
Jaume Perelló
2 min

FA UNS ANYS, la periodista i guionista Marta Zhein va recórrer el litoral mallorquí a peu. Un fet tan senzill com fonamental per poder tenir una imatge real del que passa. I és que, com diuen els tractats de la BBC, res substitueix poder presenciar directament els fets, la vida. I el que ha succeït els darrers 50 anys a les Balears i a bona part de la costa mediterrània és la privatització pam a pam del territori. Allò que eren grans extensions s’han anat “desenvolupant”, i parcel·lant. I, per descomptat, els propietaris han anat posant parets i tancant tots els passos que han pogut. Algú em dirà que la Llei de costes obliga a deixar passar a peu pel litoral, i això és cert damunt el paper. En realitat, com va poder comprovar Zhein en el seu itinerari, camins i viaranys són barrats sovint. El nouvingut a la costa la vol per a ell sol. No la vol compartir. No vol que passin per dins o per devora casa seva, sobretot si ha pagat un preu desorbitat per un seient a primera fila. En el cas de la polèmica sobre la caleta del Toro (Calvià), no es pot afirmar, com sospiten els veïns, que el propietari més gran de la zona, Port Adriano, estigui darrere la decisió de l’Ajuntament de tancar-la fa mesos “per seguretat”. Era un lloc emblemàtic, on tots els veïns de la urbanització passaven gust de fer un capfico en aigües transparents. Les protestes dels residents i el seny dels responsables municipals va fer que en el darrer ple s’acordàs obrir de bell nou l’accés i exigir si cal a Port Adriano que “sempre” s’hi deixi passar. La costa, diuen, és de tothom.

stats