1 min
6 milions d’euros públics per organitzar congressos amb conclusions ridículament previsibles. El jutge insisteix en com Urdangarin i Torres aprofitaren el nom de la Casa Reial per escurar les butxaques públiques prometent uns resultats que mai no esperaren presidents com Matas o Camps. Només actuaven per allò de quedar bé. No els va importar si quedaven bé amb els ciutadans que els voten per administrar els seus recursos. Més enllà del debat sobre què fa la monarquia passant la bacina, i si es jutja o no Cristina, ens hauria d’obsessionar la pregunta de com uns dirigents públics poden ser tan servils. I una altra encara de pitjor: On eren els funcionaris, i els mecanismes de control, que han d’impedir l’arbitrarietat que retrata Castro?
