IAQUÍ
Opinió 24/12/2013

La cultura del consens torna per un moment

i
Jaume Perelló
1 min

DUES NOTÍCIES municipals, a Inca i a Manacor, ens ofereixen dos flaixos positius enmig d'una de les etapes de més desprestigi de la classe política. A Inca, després d'una intensa feina de denúncia i de reclamació d'informació per part de l'oposició, que els va dur fins i tot a protagonitzar un tancament, el batle, Rafel Torres, ha decidit aturar la privatització de l'aigua i encetar un procés de més comunicació amb les altres forces polítiques. A Manacor, davant la imminent obligació de pagar 14 milions d'euros per part de l'Ajuntament a uns propietaris que compraren terrenys per especular, totes les forces també s'han assegut i han començat a parlar per veure de quina manera poden trobar una sortida més barata per al municipi, que no suposi aquesta veritable pilotada. Són dos exemples que ens criden l'atenció perquè són gairebé exòtics. En un moment en el qual la brega partidista arriba a punts grotescos i en el qual els governs no només tornen arrere cap decisió, sinó que aprofiten la tribuna per recordar als membres de l'oposició que la culpa de tot és l'herència rebuda, gestos de cercar el consens són un veritable bàlsam. Que els ajuntaments d'Inca i Manacor cerquin la millor manera de gestionar l'aigua i com evitar l'enriquiment de quatre espavilats que es dediquen a comprar terrenys a les zones límit del centre urbà té un significat extraordinari. El principal beneficiat d'aquesta actitud tan poc habitual, per descomptat, és el ciutadà. Bauzá en podria prendre nota.

stats