GÈNERE I MERCAT LABORAL

El 80% dels inactius per tasques a la llar són dones

La responsabilitat familiar limita la carrera professional femenina de manera exagerada

El mercat laboral és discriminatori cap a la dona i, el que és més greu, no sembla que ho deixi de ser a curt termini. Les dones treballaven l’any 2011 una mitjana de 5,22 hores setmanals menys que els homes, i durant la crisi, lluny de minvar, aquesta xifra ha crescut fins a les 6,03 hores de diferència.

Fan feina menys hores, cobren menys per les que fan i, segons un informe elaborat per la Fundació Gadeso, són les que sacrifiquen la carrera professional per dedicar-se a les tasques de la llar en una proporció espectacular: 8 de cada 10 persones inactives per dedicar-se a la casa eren dones.

Les causes de la inactivitat laboral que preveu l’enquesta de població activa són la jubilació, una invalidesa, els estudis o la dedicació a les tasques de la llar. “La feminització d’aquesta darrera causa és aclaparadora”, expliquen els tècnics de la fundació que dirigeix Antoni Tarabini. L’any 2014, el 83,9% de la població inactiva per motiu de dedicació a les tasques de la llar era femenina.

En opinió de la secretària d’Igualtat i Política social de CCOO, Eva Cerdeiriña, “cal exigir recursos per al desplegament integral de la Llei de dependència o el restabliment del pressupost destinat a l’educació de 0 a 3 anys”, mesures que correspon prendre als poders públics amb la finalitat que les tasques de cura i atenció de les persones dependents “no recaiguin exclusivament sobre les famílies i, dins aquestes, sobre les dones, amb el propòsit que les dones puguem incorporar-nos en termes d’igualtat a l’espai públic i al món del treball”, afirma.

Temps parcial

Les dades de contractació a temps parcial són un altre indicador preocupant. Segons l’anàlisi de Gadeso, “gairebé 8 de cada 10 persones assalariades a temps parcial eren dones l’any 2014”. El nombre de dones amb contractes a temps parcial ha crescut en els darrers quatre anys un 21,5%, mentre que el d’homes ha augmentat tan sols un 2,2%.

Per CCOO, la contractació a temps parcial sovint no és voluntària. I si ho és, té massa a veure amb les responsabilitats familiars que recauen sobre la dona. “És necessari recordar que són menys hores de treball, salaris més reduïts, menors possibilitats de formació i ascens i més dificultats per accedir a un treball a jornada completa un cop iniciada una relació laboral parcial”. També destaquen que aquesta parcialitat implica “major dependència econòmica i dificultats per emancipar-se”.

Quant a la composició sectorial de la població assalariada, Gadeso destaca la caiguda de la població femenina en el sector públic. En quatre anys ha baixat un 12,6% i l’any 2014 ja està per sota de la masculina, després d’haver estat durant molts anys, el sector públic, un dels pocs llocs on la dona tenia més presència. Això té a veure, segons la Fundació Gadeso, amb les retallades aplicades en els serveis públics. Són uns serveis sovint assistencials que precisament dediquen recursos a menors i a població de la tercera edat, dos segments en els quals la dona assumeix molta més responsabilitat. L’esbucament de molts d’aquests serveis a la població ha provocat també que les dones hagin agafat excedències o, en el millor dels casos, reduccions de la jornada laboral.

Eva Cerdeiriña, de CCOO, afirma que si els poders públics retallen, la dona és la que pateix en termes de feina i també de participació “i representació en tots els ordres”. Com que s’ha de dedicar a la casa i a la família, la dona queda més aïllada i amb majors dificultats per ser “ciutadana” amb totes les lletres.