URBANISME

25 camps de futbol, l’espai que ocupen les noves grans superfícies

172.000 metres quadrats en 4 anys que han desplaçat el comerç a la perifèria de pobles i ciutats

172.000 metres quadrats de grans superfícies en 4 anys. La superfície equivalent a 25 camps de futbol és el volum de grans establiments comercials que s’ha autoritzat entre l’any 2011 i el 2015 a Balears. 89 noves grans superfícies en el conjunt de les Illes. És a dir, equipaments de més de 450 metres quadrats, que han suposat una veritable i possiblement irreversible transformació de l’urbanisme i del comerç i que han omplert pobles i ciutats, especialment les perifèries, de tot tipus de grans botigues, sobretot de supermercats d’alimentació, però també de grans magatzems de bricolatge i altres especificitats.

Fou aquesta allau de grans superfícies que provocà la passada legislatura fins i tot manifestacions de les patronals del petit i mitjà comerç, inclosa Afedeco, el que va motivar que el consell de mallorca decretàs una moratòria d’un màxim de 3 anys per tal de posar fre al creixement exponencial d’aquest model sense cap planificació ni ordre.

Sense dubte, Palma concentra bona part dels nous establiments, que s’acumulen en àrees allunyades del centre, com ara polígons i zones properes a les principals autovies d’entrada i sortida. És un model que es repeteix a tot l’Estat i que lleva els compradors de pobles i ciutats i promou en general l’ús del cotxe i la transformació urbanística de grans àrees.

En opinió d’Antoni Vilella, director tècnic d’Afedeco, “valoram els comerços en funció de la seva proximitat i, per tant, és important prioritzar aquells que donen vida als nuclis urbans, a les ciutats. Aquell que ens permet anar a peu, el que genera riquesa local, en front del comerç de perifèria que suposa una deslocalització econòmica i que desertitza les ciutats”, afirma.

De fet, precisament el compromís del Consell de Mallorca és el d’elaborar en el termini de durada de la moratòria (que afecta a superfícies de més de 700 metres quadrats), que va entrar en vigor a finals de 2015, un pla director sectorial històricament reclamat pel petit i mitjà comerç, que ha vist com els darrers anys, mentres s’enfrontava a una crisi duríssima, es produia un desembarcament de grans superfícies amb agressives campanyes de publicitat basades en la idea que els seus productes són més barats.

Des de 2007, segons dades de la patronal Pimeco, han tancat a balears prop de 2.000 botigues a Mallorca, de les quals el 80% tenia no més de dos treballadors. El president d’aquesta associació comercial ha dit en més d’una ocasió que el període 2011-2015 “ha estat el pitjor de la història per al petit i mitjà comerç”, i ha lamentat també la predisposició de l’Administració autonòmica al tsunami de les grans superfícies.

D’aquesta embranzida, la major de la història comercial de Balears, destaquen per la seva importància el gran magatzem Brico Depot, amb més de 7.000 metres quadrats al polígon de Llevant de Palma, l’ampliació del Carrefour del Coll d’en Rebassa, amb 36.000 metres quadrats, el Bauhaus de Marratxí, amb 12.400 metres quadrats, els 3.900 de Palinver a Eivissa (materials de construcció), i els 8.880 de Bricoman, al polígon de Son Morro de Palma.

Un dels pocs expedients desestimats en el període de 2011 a 2015 va ser precisament el d’Unibail Rodamco a ses Fontanelles, que va iniciar la seva tramitació davant la Direcció General de Comerç el 29 d’agost de 2014, i que va rebre el no de l’Administració perquè els terrenys on es volia aixecar la impactant actuació d’aquesta empresa no tenien la condició urbanística que fixa la Llei de comerç.

Tot i que Unibail va recórrer davant la mateixa Direcció General, aquesta va desestimar el recurs, fet que va promoure una acció de la multinacional davant la Comissió Nacional dels mercats i de la competència, que va dur el tema a l’Audiència Nacional, sense que hi hagi hagut encara un pronunciament.

Empresa local

Un dels arguments de les patronals del petit i mitjà comerç com Pimeco i Afedeco a l’hora de reclamar als polítics que posin fre a aquest desembarcament és el fet que més del 90% de les superfícies autoritzades tenen capital íntegrament forà, sovint fins i tot estranger. Lidl, Media Mark, Bauhaus o Müller han omplert d’espais de venda els voltants de pobles i ciutats. “Defensam el comerç local, sobretot davant el d’empreses estrangeres o grups d’inversió que cada dia se’n duen el 100% dels beneficis a altres països. Valoram aquelles empreses que tributen a la nostra Comunitat Autònoma”, assegura Antonio Vilella.

172.000 metres quadrats nous en només 4 anys han suposat un enorme impacte, no només per al comerç, sinó també per al model de compra dels ciutadans i per a la mobilitat. Aquest espai no inclou els aparcaments, sinó només la superfície de compra.