ANÀLISI FUNDACIÓ IMPULSA

4 milions més de turistes per perdre un 18% de renda

Més inversió i consum de recursos naturals sense productivitat palesen l’esgotament del model balear

Un ciutadà de Balears guanyava de mitjana 28.163 euros l’any 2000, i 14 anys després no arribava als 23.000. Una pèrdua del 18% de la renda real, resultat de comparar el Producte Interior Brut per càpita durant els darrers 15 anys agafant els preus constants de 2010. No hi ha pràcticament cap regió europea ni espanyola que hagi patit un procés negatiu tan intens i preocupant en termes de renda per habitant i, sobretot, que ho hagi fet en uns anys en què el turisme ha dibuixat un panorama d’augment constant de nombre de visitants, circumstància que ha maquillat sense cap dubte aquestes xifres, que marquen una corba descencent de la renda que sembla no tenir fi a curt termini.

Anàlisi d’Impulsa

Les dades corresponen a l’anàlisi que fa la Fundació Impulsa de l’economia balear, i que palesa un model “clarament insostenible en el temps, que ens ha d’encendre totes les alarmes, perquè això ha succeït en un moment en què precisament els empresaris han invertit més que mai, hem posat més recursos humans a fer feina, i els resultats són molt pobres. Tenim un problema d’eficiència enorme”, explica el director de l’organisme, Antoni Riera.

Quatre economistes i el mateix Riera treballen des de fa més d’un any per descobrir el bessó de la qüestió. Com pot ser que una economia que pulveritza any rere any el rècord de visitants i de producció de la seva principal indústria, s’estigui empobrint de manera irremeiable? I és que de l’any 2000 al 2014, Balears ha ‘posat’ més combustible que mai dins el seu motor: 4 milions més de turistes, “que consumeixen recursos, que són escasos”, recorda Riera, més mà d’obra, més inversió, per perdre un 18% de renda, en dues fases. Del 2000 al 2008, és a dir abans de la crisi, amb la construcció desbocada, Balears ja va perdre el 6,8% del PIB per habitant. Mentrestant Espanya i Europa l’apujaven un 14%. En la segona fase, del 2008 al 2014, tothom va patir, però de diferent manera. Els illencs perdíem un 12,7%, mentre que Espanya un 9,7% i Europa només un 0,8%.

Per tant, “la productivitat ha baixat de manera alarmant. I ho continua fent, en un moment en què els països i les comunitats del nostre entorn caminen en el sentit contrari. Som cada vegada menys competitius, perquè necessitam més per obtenir un rendiment inferior. És com aquell que cada vegada s’esforça més per recórrer menys distància i, a sobre, acaba més cansat”, sentencia Riera.

La Fundació Impulsa no s’ha quedat només en una radiografia del PIB en termes reals. Ha volgut estudiar què han fet altres 15 zones del món desenvolupat que també patiren en el passat una situació semblant. Destrucció o pèrdua de teixit productiu, davallada del PIB, i creixement de l’atur de manera crònica. Des de Bilbao a Flandes, Impulsa ha analitzat com actuaren aquestes economies i, tot i la diversitat, hi ha molts elements en comú. “En primer lloc, s’ha d’admetre que tens un problema, com el malalt que es vol curar. I després, cal enfocar la sortida amb un lideratge compartit entre els poders públics, l’empresa i els agents socials. Crec que aquesta col·laboració real ha estat la clau de l’èxit de moltes d’aquestes zones, que avui tornen ser més competitives”, explica el director de la Fundació Impulsa.

El model de seguir augmentant l’oferta d’allotjament, d’ajustar preus i de baixar els costos salarials i en general de producció, és l’únic que ha estat capaç de dur a terme fins ara Balears. Una estratègia “que ja no ens permet traduir el creixement en benestar, sinó que l’anam perdent. L’ statu quo no és viable. Ens ho hem de creure tots i començar a fer feina per posar en marxa una estratègia que no sigui fruit de la improvisació, ni del pensar que ‘això ho hem fet sempre així’, perquè la tendència negativa que duim ja no és cosa d’un any ni de dos”.

La maduresa del model econòmic balear i, sobretot, el seu desgast, marcat clarament per la creixent incapacitat de repartir benestar, mereix un esforç col·lectiu, en opinió d’Antoni Riera, “per posar-nos davant el mirall i no enganyar-nos més. Conjuntament hem d’identificar aquelles actuacions que ens faran més competitius, millorar la qualificació, i especialitzar-nos”.

I si la pregunta és en què, Impulsa també ha fet feina sobre el terreny. Ha ‘buidat’ milers de balanços d’empreses, corresponents als darerrs 8 anys, “i ara sabem fins i tot la composició de l’activitat econòmica poble a poble”. Només és qüestió que tots els sectors i agents econòmics i, per suposat, els poders públics, assumeixin que fer entrar més turistes ja no va enlloc.