SÍ, SÍ: no, gràcies

La campanya de Jaume Matas el 2003, feta per Over, l’empresa de Francisco Mercado avui sota investigació judicial, era positiva i bona, des del punt de vista de màrqueting. SÍ a tot. Al medi ambient, a l’economia, a tot. Record la gent eufòrica als mítings abanderant cartells amb un gran sí. I clar, amb un SÍ de majoria absoluta, Jaume Matas ens va arriar uns quants SÍ pel cap. En forma d’autopistes que pagarem fins l’any 2037, amb un sobrecost de rècord mundial del 1.600% a Eivissa; en forma de Palma Arena que no serveix per a res i continuam pagant, o de tota la corrupció que hem anat descobrint els anys posteriors. Ara el PP hi torna i recupera l’expressió ‘hectapartito’, en castellà, com la deia Rosa Estaràs, com a sinònim de perill i de no al ‘progrés’. És cert que es barallaven, que tenien menys experiència. Que baden. Que són ingenus. Però d’aquí a plantejar que les diferències i la necessitat de pactar siguin un crim sembla insultar la democràcia. Em sembla més caos tres consellers d’Educació que un govern pluricolor.