La comèdia és un registre bàsic per entendre la política. Personatges que fan com si creguessin el que diuen, i d'altres que fan com si escoltassin. Però el guió està escrit en la majoria de casos. No s'accepten esmenes a les lleis a no ser que siguin anecdòtiques, no s'integren propostes crítiques si no provenen de les files del govern de torn. Les majories absolutes tenen això. Guillem Estarellas seria capaç d'estar un any convidant els docents a seure a la mesa de negociació per repetir una vegada i una altra les mateixes obvietats. Només volen la foto de "com si" s'intentàs alguna aproximació. A més, Bauzá és a Uruguai i amb el canvi horari no sempre seria possible telefonar-li per demanar permís per acceptar qualsevol proposta, com fins ara. Era qüestió de temps que els docents es cansassin de la farsa. Supòs que hauran calculat que el Govern destacarà amb els altaveus oficials que qui s'aixeca de la mesa són ells. Ara bé, els que queden asseguts pensant haver fet jugada mestra tenen un TIL que no s'aplica ni s'aplicarà.
