TURISME

Els touroperadors controlen encara el 80% del sol i platja balear

S’han adaptat a la irrupció d’internet i milions de persones hi reserven per comoditat, tradició i confiança

Els touroperadors van ser fonamentals per llançar el turisme de masses i, en concret, el producte sol i platja. En destinacions com Balears, avançaren doblers als propietaris de terrenys a la costa per tal d’aixecar-hi hotels. Als anys 50 i 60, els europeus començaven a gaudir de temps lliure, i la cultura d’anar de vacances s’estenia.

Aquesta implicació inicial en el desenvolupament del turisme a la Mediterrània els donà una posició de control que avui, mig segle després, encara conserven de manera molt considerable en el turisme de sol i platja, “que pot arribar al 80% del total de reserves, mentre que en l’urbà han anat perdent posicions”, confirma la presidenta de la Federació Hotelera, Inma Benito.

Adaptació i servei diferent

Amb l’aparició d’internet i, sobretot, el desenvolupament de les webs, algunes veus anunciaren que la comercialització directa dels hotelers posaria fi als touroperadors. Res més lluny de la realitat. “Els touroperadors han sabut protegir la seva venda a través del control del producte, creant les seves pròpies marques i oferint al client un servei diferent del que es pot adquirir a través de webs”, explica Jaume Ferrer, responsable de contractació del majorista Jumbo Tours.

No debades, TUI, el major touroperador europeu, és una companyia que factura més de 18.000 milions d’euros anuals, que té 155 avions i 3.500 agències de venda al carrer. Entre aquest gegant i Thomas Cook, el segon operador en importància, controlen el 50% del mercat de sol i platja en països com el Regne Unit o els escandinaus, i més d’un 30% a Alemanya. “Sempre han controlat moltes places de vol, tenen els seus propis avions i, a més, quan varen veure que podia perillar el control del mercat, també s’implicaren en cadenes hoteleres. Així, tenen des de l’oficina de venda fins al llit de l’allotjament”, explica Tomeu Deyà, degà de la facultat de Turisme de la UIB. Cadenes de la importància de Riu, amb hotels a tot el món, tenen entre els seus accionistes TUI.

Internet ha provocat un innegable canvi en el món dels viatges i les vacances, “però el sol i platja resisteix amb una estructura en què el touroperador juga un paper important, si bé els marges cada pic són més petits, perquè abans, per ser un intermediari -que és en definitiva el que és un operador-, calia una gran inversió. Ara n’hi ha de molt petits amb tan sols uns quants ordinadors i es dediquen a posar en contacte oferta i demanda”, explica Tom Peeters, de Natalie Tours, un dels operadors més importants a la Mediterrània per al mercat rus.

En el cas dels russos, i dels països de l’est en general, “la dependència del touroperador encara és una mica més gran que la dels anglesos o alemanys, perquè l’idioma és una barrera important i perquè fa molt menys temps que surten de vacances. Per això s’estimen més un intermediari conegut, que faci la feina”, sentencia Peters.

En contra del que alguns anunciaven, no s’entén turisme de sol i platja sense touroperador, de moment. La comoditat, les garanties de poder reclamar i la gran inversió publicitària que realitzen els majoristes europeus els fan encara un actor imprescindible per entendre el turisme vacacional. “Els hotelers aspiram a incrementar la venda directa, perquè evidentment ens és més rendible. Però seria absurd negar la importància i la capacitat que tenen els grans operadors en els dos mercats més cabdals per a la Mediterrània, com són el Regne Unit i Alemanya. Són marques conegudes que generen confiança, i moltes famílies es posen a les seves mans des de fa anys”, explica Pere Pasqual, propietari de Viva Hotels. “Ara bé, és cert que internet ens ha obert una finestra impensable fa unes dècades i ja estam aconseguint resultats considerables, sobretot amb clients repetidors”, sentencia.

“El futur a mitjan termini del touroperador no es presenta tan malament com es pressuposava quan va començar la venda a través d’internet a causa, com he comentat anteriorment, del fet que els majoristes s’han sabut adaptar als canvis, però és veritat que els marges són menors i les estructures d’alguns touroperadors també s’han hagut d’adaptar”, assegura Jaume Ferrer, de Jumbo Tours.

Costums de compra

Hi ha qui pensa que l’hoteler de sol i platja no ven més directament i deixa que sigui el touroperador qui controli la demanda per manca d’hàbit i de ganes de complicar-se la vida. Jaume Ferrer considera que no. “L’hoteler té com a prioritat la venda directa, així que no és una qüestió del temps de dedicació, sinó dels costums de compra del client i la força comercial que continua tenint la touroperació, a més del control de places de vol, que és un tema fonamental”, afirma.

Els touroperadors es mostren molt implicats en les destinacions amb més demanda. A la costa catalana, a l’andalusa, al País Valencià i a Balears, tenen oficines de representació i una tropa de joves guies que esperen els turistes quan arriben a la destinació. “És important oferir en tot moment atenció i servei, i aquest és un motiu també per elegir un touroperador”, recorda Tom Peeters, qui sentencia: “Venem confiança, sense sorpreses, elements cabdals per a la gent quan va de vacances”. A més, anualment, visiten i revisen els hotels amb què tenen contractes, i hi exigeixen millores constants, ja que després ells tramiten les queixes dels clients. Les seves aparicions són temudes per les companyies. Una mala experiència o una promesa de millora incomplerta pot suposar la no renovació d’un contracte.

Metacercadors

Són molts els que, en comptes d’anar al portal de l’empresa d’allotjament, cliquen a un portal on puguin trobar i comparar preus. Es tracta de metacercadors, de comparadors com Expedia, Priceline, Orbitz, Booking, Hotels.com i OneTravel, les ‘ on line agencies (OTA). “Tenen un risc molt baix, perquè en realitat no són propietàries ni d’hotels ni de places, només tenen contractes per aconseguir un bon preu i fan de mostradors i comparadors”, assenyala Tomeu Deyà des de la UIB. Treballen a canvi d’una comissió i han proliferat els darrers anys.

Hi ha la falsa impressió que comprant un vol i un allotjament en línia ens hem llevat l’intermediari, però “no és necessàriament així. Internet ha provocat més intermediaris que mai. Alguns llits que compram, si no és estrictament a l’empresa hotelera, han passat per moltes mans. Empreses que són bancs de llits, com Hotelbeds, que alhora els acorda amb diferents comercialitzadors i, per tant, la nostra reserva pot estar deixant comissió a tres o quatre empreses, que saben treure profit dels dies desocupats, amb baixa demanda o per la capacitat de situar-se bé a internet”, diu Deyà.

Avui, el negoci turístic circula per la xarxa. Es compra i es ven sense que sovint sapiguem qui hi ha darrere. L’únic que continua sent el mateix és el llit, que en alguns casos també és del touroperador.