Amb la mateixa emoció que vaig anar pel carrer amb un llibre a la mà, també hi havia caminat portant un disc. La fam de menjar de la meva família l'havia heretat jo com a fam de cultura. Encara que quan es...

El millor de Lupin (la sèrie que aquests dies s'ha estrenat a Netflix) és que no va de les aventures d'Arsène Lupin, sinó d'algú que les ha llegit. Més que voler ser com el personatge, li passa que no pot...

Quan vaig veure que s'havia posat de moda anar pel carrer amb caputxa, vaig recordar-me de Johan Huizinga i del seu llibre El otoño de la Edad Media. El vaig llegir d'estudiant, i el fet de portar-lo a les...

Així com Carlos Barral sentia "fàstic i aversió" pels mitjons, Gabriel Ferrater "odiava amb desesperació els dits dels peus, propis i aliens, i els botons". Això ho explicava Barral en un vell article de...

La setmana passada van fer al programa Imprescindibles, del segon canal de RTVE, un documental dedicat al dibuixant Francisco Ibáñez, i l'Imprescindibles de la setmana anterior va estar dedicat al poeta...

Les bruixes no anaven a la foguera per bruixes sinó per pobres. Quan una bruixa té diners es diu fada, o també santa si acaba del costat del poder (més que convertir-se a una religió o a una ideologia, un...

A la mateixa dècada de 1940 en què es va donar a còneixer Mr. Magoo, també va aparèixer el professor Tornassol. Creats en una taula de dibuix, tots dos s'assemblen en la seva concepció. Tant un com l'altre...

L'altre dia van dir a la ràdio "tercera onada" una mica a l'estil de Charles Bovary, és a dir, amb fatalitat. Em vaig recordar de Pixie i Dixie, tot i que no tinc gaire clar qui seria qui al joc del gat i...

El més autèntic de Francisco Umbral és el seu nom, encara que no es deia així, sinó Francisco Pérez Martínez. Però Umbral, en castellà (és a dir, en el seu veritable món), és el llindar de la porta, i això...

El més autèntic de Francisco Umbral és el seu nom, encara que no es deia així, sinó Francisco Pérez Martínez. Però Umbral, en castellà (és a dir, en el seu veritable món), és el llindar de la porta, i això...

De totes les colles d’arreplegats a les quals he volgut pertànyer a la vida, la primera va ser la de Don Gato, el dels dibuixos animats. Avui ja se n’ha anat tot en orris, massa dir Panofsky a les...

A diferència de Donald Trump (Politicus vulgaris), Wile E. Coyote (Carnivorous vulgaris) ha nascut per perdre. Ningú ha explicat al món que el més important no és participar sinó fracassar com el coiot...

Darrere el famós fotograma de la pel·lícula Ladri de biciclette, amb el pare i el fill asseguts a terra, al carrer, veient passar la gent en bici com passa la vida, com passen les oportunitats sense poder...

Ha sigut per mitjà dels llibres com he anat a la majoria dels museus (la veritat és que quasi tot el que he vist a la meva vida estava imprès en un llibre). L’altre dia, per celebrar que començava el toc de...

França una altra vegada. És el país on es va jugar la partida que ens va fer moderns, si no contemporanis, on els valors de laïcitat, llibertat, igualtat i fraternitat, plasmats en forma de República, es...

Amb els mateixos focs d’artifici que a França celebren el 14 de juliol, els nois de les perifèries assetgen les comissaries. El patriotisme és un marit d’anada i tornada com a l’obra de Jardiel Poncela. Què...

Amb tant de vent, fa uns dies vaig recordar uns dels meus dibuixos animats favorits. La veritat és que a tots els dibuixos els donava la categoria de favorits. Amb els llibres em passaria el mateix, perquè...

Al rock hi ha dos tipus de lletres: les que s’entenen i les que no. Les primeres es troben en autors com Bruce Springsteen i Tom Waits (tots dos ben diferents, Springsteen parla de la gent del carrer igual...

Cada generació té la seva manera de tornar a l’escola. Una malenconia que només ells i elles saben comprendre plenament. I per vivències com aquestes es reconeixeran secretament tota la vida. La generació a...

Tot és infantesa, en Goscinny. Es veu als relats d’El petit Nicolas, i a les il·lustracions de Sempé. Aquestes històries procedien dels records del col·legi que Sempé li confiava a Goscinny per tal que les...

Ha començat a París el judici pels atemptats, l’any 2015, de Charlie Hebdo, Montrouge i l’Hyper Cacher, i la revista satírica on van ser assassinades dotze persones pel terrorisme fonamentalista ha...

M’ho va dir així l’altre dia el mag Joaquín Matas: “Mira aquest vídeo”. Era una entrevista en la qual un munt de mags conversaven amb Gabi Pareras. Parlava de llibres. No sé si llavors, al maig, Pareras ja...

“A sí, con el tiempo y casi sin darme cuenta, el escenario vital de mi infancia se me fue convirtiendo poco a poco en un paisaje moral, y así ha quedado grabado para siempre en mi memoria ”. Tota la...

Massa cofois per anar darrere dels misteris, els vam canviar per les conspiracions. D’això en parlàvem fa unes setmanes, quan dèiem que el dibuixant francès Jake Raynal havia renovat amb abduccions i...

El misteri dels vells carrers de París, que bategava a les novel·les de Léo Malet, el va reprendre Tardi tot seguit dibuixant les novel·les de Manchette. Però si Malet era el novel·lista de les llambordes,...

Al dibuixant Jacques Tardi els misteris no només li arribaven amb les aventures de l’Adèle Blanc-Sec, sinó que des de llavors es va endinsar en una evolució del misteri parisenc. Primer adaptant novel·les...

Quan una cosa es converteix en cultura, malament. Resulta, però, que gràcies a aquesta forma de salvar-se (la conversió en cultura literària), Les mystères de Paris, d’Eugène Sue, em van venir al cap...

Fa uns dies va morir l’actor barceloní Pepe Martín, el mític protagonista de l’adaptació televisiva d’ El comte de Montecristo, i tot seguit vaig sentir una gran melancolia, ja que m’hauria agradat...

Al llarg dels anys, hem passat del compromís social al distanciament social. És un camí que, en un Museu del Vestit, aniria des de la gorra de mariner de Xesco Boix fins a l’ús obligatori de la mascareta....

Gairebé unes setmanes abans que es decretés l’estat d’alarma per la pandèmia, és a dir, moments abans que la vida deixés de ser normal, Joan Manuel Soldevilla va publicar a Edicions Cal·lígraf, de Figueres,...