Javier Pérez Andújar

Javier Pérez Andújar

El senyor Bonastre té un pla

Tot i que li resultava massa dolç per al seu gust, l’Òscar va llepar-se el Marie Brizard dels llavis i va sentir la pell feta ara de paper de vidre per tants dies sense afaitar. En tancar els ulls per...

La dona planta relata la seva història

Però sí que la dona planta li va fer una abraçada a l’home de guix sense cap mena de por, i a continuació es disposà a pronunciar un parlament. De sobte, l’Òscar Ideesnoires va anar a la cuina. Portava en...

L’home de guix conta la seva història

Quan van acabar de cantar aquella balada tan colpidora i malenconiosa, un espetec d’aplaudiments va retronar al pis. Tothom estava molt content, perquè volien celebrar que tots plegats havien assolit una...

Al final arriben l’home de guix i la dona planta

L’Òscar Ideesnoires va anar a agafar l’intèrfon, i pel passadís va pensar que si ara el tocava hauria de rentar-se les mans abans de tornar a la taula. Cada petit gest, cada moviment del seu cos, el...

Hi ha temps de rellotge i hi ha temps de tele

Tant la Lleona com el senyor Bonastre, i per descomptat l’Òscar Ideesnoires, van sentir curiositat pels noms misteriosos que acabava d’esmentar el veí sense cap, i li pregaren si els en podria donar algun...

A l’Òscar li va la marxa

¿És que tot el que estava succeint no li semblava increïble a l’Òscar Ideesnoires? Doncs d’una banda sí i de l’altra no. I això que l’Òscar no era gaire de bandes, ni de bàndols, ni dels seus derivats com...

Temps difícils per al capità Nemo

No hi ha hagut guillats com els de Dickens, ni extravagants com els de Verne. En els llibres de Verne, la gent es regeix per l’altruisme i la curiositat científica: l’extravagància és el grau màxim de...

El veí sense cap conta la seva història

Quan l’Òscar Ideesnoires va obrir no hi havia ningú a l’altra banda de la porta. Qui devia haver trucat al timbre d’aquella manera frenètica? Va tancar amb molta por i, tornant al menjador amb passos...

El Roger es disposa a contar la seva història

Espantat per aquella visió, l’Òscar Ideesnoires va voler tancar la porta, però el misteriós visitant va ficar un peu per impedir-ho, i tot seguit va treure el seu cap pel badall sostenint-lo amb les mans....

El senyor Bonastre s’enrecorda de l’Òscar Llopis

“No deveu ser pas vegans?”, va dir el senyor Bonastre aixecant lleument el pernil com els detectius mostren la placa a la gent a la porta de casa. “M’ha fet la impressió que hi havia festa aquí dalt, i he...

Nicole Lizée i el fantasma de la música

La vaig trobar navegant per YouTube, és a dir, de retruc, en una interpretació de Kronos Quartet (la diferència entre qui en sap i un servidor és que jo sempre vaig de retruc). Es tractava d’una peça...

La Lleona s’anima a ballar

“Ami, la que m’agrada és la Raffaella Carrà, mira què et dic”, li va deixar anar la Lleona a l’Òscar Ideesnoires. “No tindràs pas la de Rumore?” I com que resulta que ara per internet es troba quasi tot...

L’Òscar es fa un món

El que més va cridar l’atenció de la veïna quan va entrar al menjador de l’Òscar Ideesnoires és que hi tenia un ós polar dissecat. L’havien deixat dret i amb les grapes obertes. “És de veritat?”, va voler...

L’Òscar deixa entrar la Lleona

“Mira, fill, jo estic bé, no cal que et preocupis de res. Faig una vida normal. Em llevo d’hora, esmorzo un entrepà de mortadel·la d’olives, un got de vi de Gandesa i un altre del Priorat, el Montsant se...

Es mor Uderzo

En el mateix moment que l’Òscar Ideesnoires es disposava a despenjar el telèfon per trucar a sa mare, la porta del pis va començar a proferir trons i gemecs. Algú l’estava sacsejant com una fera. Va obrir i...

El senyor Bonastre surt en un llibre

“Yo pisaré las calles nuevamente... ”, va cantussejar el senyor Bonastre i, aixecant-se sense gosar agafar-se a la barana de les escales, continuà parlant amb l’Òscar Ideesnoires. “A vostè li agrada la...

L’Òscar i el senyor Bonastre parlen molt

Quan la veïna va marxar per presentar-se a la clínica on treballava (“Clíniques Barcelona, si no l’atenem ara, l’atendrem d’aquí una estona”), l’Òscar Ideesnoires i el senyor Bonastre van romandre asseguts...

Bécquer contra Spiderman

El pitjor no és que a Twitter hi escrigui tothom, el més greu és que hi escriu qualsevol. És molt difícil no qualsevolitzar-se a la vida. Cal aïllament, la condició de qualsevol és contagiosa. Quan hi ha...

L’Òscar obre la porta a la Lleona

De fet, la seva veïna s’anomenava Araceli, però tothom li deia la Lleona perquè sovint anava amb roba de lleopard, amb complements a joc. A l’Òscar l’assaltava un esgarrifós dilema sempre que es trobaven a...

És més fàcil sentir un ric-ric que un pataplum

De qui era aquella veu que es dirigia a l’Òscar Ideesnoires com si el conegués de tota la vida? “Òscar, soc jo, la teva veïna de dalt”, va dir-li ara més clar. Com succeeix en l’amor, ja no hi havia més...

L’Òscar sent un soroll estrany

L’Òscar Ideesnoires ja portava una bona estona embolicat amb un recull de biografies dels filòsofs cínics, que es diu La secta del perro, quan li va semblar que d’algun racó de la casa sortia un soroll...

L'Òscar vol un gos

"Tant de bo tingués un gos, així faria un tomb pel carrer", aquesta era la idea que s'estampava contra el pensament boirós de l'Òscar Ideesnoires. Aquell matí l'Òscar havia sortit a comprar el diari. La...

L’Òscar respira fondo

Si en Raimon venia d’un silenci antic i molt llarg, el que hi havia a la fi del carrer Mallorca (molt abans, aquest tram es deia carrer de Núria) era un silenci nou i tirant a etern. L’eternitat no...

L’Òscar va a veure la seva mare

“Ja m’han fotut el diumenge! Jo que volia anar al Zoo a veure els ratpenats i van i m’ho tanquen per la pandèmia. Alça, Manela! Pandèmia per a avui, fam per a demà! Però si els animals són de Barcelona com...

Ser més de Parzival que de Perceval

Surt adesiara la notícia (dir-ne informació seria massa generós) que el greal que hi ha a la catedral de València és l’autèntic de la llegenda. De quina llegenda? De totes les que en coneixem? No, encara hi...

L’escola serà vella o no serà

De petit vaig estimar el xiulet de Robin Hood i de gran em vaig passar al xiulet de La mort tenia un preu (el que ha passat mentrestant és farciment). No es xiula de la mateixa manera als boscos i al...

Kirk Douglas se n’ha anat

Recordo la reverència que em despertava l’enciclopèdia al prestatge i també quedar-me bocabadat davant el misteri dels lloms, on es llegia, per exemple: Ciliados-Fyvaller. Què hi farem... Durant molt temps,...

Janáček i la redempció

Tot el que va fer Leóš Janáček (tornem al protagonista de la setmana anterior, encara que dir-li protagonista a algú suposa una formidable manca de respecte quasi tan greu com dir-li personatge a una...

Així parlà Janáček

A COU vam tenir un profe que ens va explicar la dicotomia entre llengua i parla. Es deia Eugenio Martínez Celdrán (avui és un prestigiós fonetista) i enraonava amb nosaltres de mots i d’arbres (sintàctics)...

Quan va arribar aquell famós temps de viure

No sé si el còmic és literatura, ni si tan sols hi ha una manera de fixar això. Tinc al costat una edició argentina d’ El Eternauta que porta la llegenda de literatura complementària. Potser és ben cert....

< Anterior | 1 | 2 | Següent >