25/01/2018

Frau de Constitució

3 min
Frau de Constitució

Catedràtic de dret constitucional de la Universitat de SevillaA la Constitució espanyola (CE), l’article 161.2 és darrere del 161.1. És un privilegi processal que juga a favor del govern de la nació quan es produeix un conflicte entre l’Estat i una comunitat autònoma, independentment que el conflicte tingui l’origen en una llei de la comunitat o en una disposició, resolució o acte seu. El 161.2 és tributari del 161.1 de la CE. Justament per això, el precepte preveu que, un cop admesa a tràmit la impugnació del Govern i suspesa la llei, disposició, resolució o acte de la comunitat, el tribunal ha de ratificar o aixecar la suspensió en un termini no superior a cinc mesos.

Quin conflicte hi ha entre l’Estat i la comunitat autònoma de Catalunya en el fet que el president del Parlament proposi el Sr. Puigdemont com a candidat a la investidura i en la resolució de convocatòria de la sessió d’investidura?

La resposta és a la mateixa pregunta.

Però encara hi ha més. ¿El president del Parlament podria haver proposat un altre candidat que no fos el Sr. Puigdemont, si, un cop evacuades les consultes amb els portaveus de tots els grups parlamentaris, fos evident que hi havia una majoria a favor de la candidatura del Sr. Puigdemont ? ¿Podria no haver convocat el ple del Parlament per a la sessió d’investidura dins el termini exigit per l’Estatut d’Autonomia?

Les respostes són en les preguntes.

No som davant d’un conflicte entre l’Estat i la comunitat autònoma de Catalunya, sinó davant l’exercici del dret de sufragi actiu dels ciutadans de Catalunya el dia 21-D i del dret de sufragi passiu dels parlamentaris elegits per aquests ciutadans.

El dret de sufragi és el dret més fort que hi ha en l’ordenament jurídic. És el dret constitutiu de la igualtat i, per tant, de la ciutadania. Som iguals perquè vam participar a través del dret de sufragi en la formació de la voluntat general. Per això l’article 14 de la CE diu “els espanyols són iguals...”, perquè, d’acord, amb l’article 23, únicament els espanyols són titulars del dret de sufragi. (Els francesos a França i els alemanys a Alemanya ho són pel mateix motiu.)

En el dret de participació política hi ha el fonament del sistema de drets i de l’arquitectura constitucional de l’Estat. Tot descansa en aquest dret. Per aquest motiu la garantia del seu exercici ha de ser absoluta.

Només mitjançant sentència judicial ferma es pot veure afectat l’exercici d’aquest dret. Ningú es pot veure privat de l’exercici del dret de sufragi actiu o passiu si no ha estat destruïda la seva presumpció d’innocència mitjançant sentència judicial ferma.

Argumentar que l’eventual privació de llibertat deambulatòria inhabilita Carles Puigdemont per ser candidat a la investidura i justifica la impugnació de la resolució del president que convoca el ple per al debat d’investidura suposa un desconeixement inqualificable dels fonaments en els quals descansa el nostre ordenament constitucional. El dret de sufragi no pot entrar en conflicte amb cap altre dret. Un ciutadà es pot veure privat de l’exercici del dret de sufragi si ha comès un delicte que comporta com a pena accessòria la privació de l’exercici d’aquest dret. Però mentre això no passi, el dret de sufragi actiu i passiu no pot entrar en conflicte amb cap altre, perquè sense aquest dret no existeix la democràcia com a forma política, que és el que permet el reconeixement i la garantia de tots els drets.

Si, malgrat l’informe del Consell d’Estat, la impugnació de la designació de Carles Puigdemont com a candidat i de la convocatòria de la sessió d’investidura es du a terme, serà un supòsit de frau de Constitució de manual: d’ús d’un precepte constitucional amb una finalitat no prevista per la Constitució. Esperem que, en cas de necessitat, el Tribunal Constitucional tingui l’enteresa de dir-ho així al govern central.

stats