Destrossa descomunal

Catedràtic de dret constitucional de la Universitat de SevillaEl magistrat Manuel Marchena no ha renunciat a ser elegit president del Consell General del Poder Judicial i del Tribunal Suprem, sinó que s'ha vist inhabilitat per ocupar aquesta posició per la publicació del 'whatsapp' del senador Cosidó. No ha estat una decisió lliure, sinó una renúncia forçada. Una vegada que 'El Español' va fer públic el text enviat pel Cosidó als senadors del PP, era impossible que Manuel Marchena pogués fer res diferent del que ha fet. El missatge de Cosidó als inquiets senadors sobre la bondat del pacte assolit amb el PSOE –tranquils, Marchena és un dels nostres– no podia acabar, un cop es fes públic, d'una altra manera que com ha acabat. La renúncia ha estat de Marchena, però la decisió ha estat de Cosidó.

Resulta difícil d'entendre a aquestes altures del guió que algú amb la trajectòria política prèvia del senador Cosidó pogués pensar que un 'whatsapp' enviat a cent cinquanta persones no acabaria fent-se públic i més d'hora que tard. No cal haver estat director general de la Policia per preveure que el seu 'whatsapp' havia de fer-se públic. Aquí no hi ha hagut res casual. La meva impressió és que el senador Cosidó va redactar el 'whatsapp' deliberadament en els termes en què ho va fer amb la finalitat de fer saltar pels aires l'acord per a la renovació del CGPJ. No resulta imaginable que el senador Cosidó no fos conscient que les possibilitats de Manuel Marchena com a president del CGPJ i del TS serien nul·les un cop el text fos conegut. I que no fos conscient que amb la renúncia de Manuel Marchena el pacte resultava impossible de sostenir.

Desconec la motivació que pot haver conduït el senador Cosidó a actuar de la manera que ho ha fet, però és clar que ell no podia no saber que torpedinar la renovació del CGPJ en aquest moment suposava torpedinar-la en el que queda de legislatura, independentment de la durada que tingui. En el pitjor moment de crisi de legitimitat de la justícia espanyola des de l'entrada en vigor de la Constitució i quan el Tribunal Suprem ha de fer front a una agenda judicial terrible, el senador Cosidó no només torpedina la renovació del CGPJ, sinó que al mateix temps compromet greument la "imparcialitat objectiva" de l'actual president de la sala segona, encarregada de conèixer de la conducta dels polítics nacionalistes catalans en tot el que fa referència a la convocatòria del referèndum d'autodeterminació de l'1 d'octubre del 2017.

Perquè la pèrdua d'imparcialitat de Manuel Marchena per a aquest judici concret com a conseqüència del 'whatsapp' del senador Cosidó és inequívoca. És un cas de llibre. Tant és així que, al meu entendre, Manuel Marchena hauria d'abstenir-se i no donar lloc a permetre que els querellats pel Procés procedeixin a la seva recusació, cosa que ja han començat a fer, sol·licitant, a més, la pràctica d'una prova que no solament pot deixar tocat el jutge recusat, sinó tot el procés de negociació en el qual es va consensuar la seva candidatura i la dels altres membres del CGPJ. Com més es trigui a entendre-ho, pitjor.

La destrossa que ha produït el senador Cosidó amb el seu 'whatsapp' és enorme i de molt difícil reparació. No sembla que el PSOE i el PP puguin tornar a posar-se d'acord en el que queda de legislatura i no hi ha alternativa a aquest acord amb la composició actual de les Corts Generals. Previsiblement, i d'acord amb el que indiquen les enquestes, aquesta havia de ser l'última renovació bipartidista del CGPJ. No ho serà. I una vegada que la possibilitat ha saltat pels aires, no hi ha alternativa. La continuïtat d'un CGPJ summament desprestigiat és una dificultat afegida amb la qual no es comptava i que pesarà com una llosa en el funcionament del sistema polític espanyol en el moment en què travessa la pitjor crisi des de l'entrada en vigor de la Constitució.