Sense Puigdemont no hi ha judici per rebel·lió

La cadena de legitimació democràtica és la que és i el Tribunal Suprem no la pot desconèixer

En el món del dret es pot discutir gairebé tot, però no tot. Hi ha coses que no solament són indiscutibles, sinó que han de ser-ho, perquè, si no ho són, no es pot discutir de manera civilitzada res del que ve a continuació.

Una d'aquestes coses indiscutibles és que un judici penal per rebel·lió no pot obrir-se sense que el principal protagonista de l'operació sigui present entre els processats. I no per raons de naturalesa penal, que també, sinó per raons de naturalesa constitucional, en les quals em centro aquí.

Constitucionalment resulta no ja injustificable, sinó inintel·ligible que el president de la Generalitat no figuri entre les persones que seran jutjades pel delicte de rebel·lió i que sí que hi siguin les persones a qui ell va designar consellers. El contrari sí que es podria justificar. El president del govern o el president d'una comunitat autònoma és l'únic membre del consell de ministres o del consell de govern al qual es pot exigir individualment responsabilitat per una acció atribuïble a l'òrgan col·legiat. Als ministres o consellers, no. I és així perquè el president és l'únic membre que té una legitimitat pròpia, derivada de la investidura pel Parlament, però pròpia. Els altres membres no la tenen. La reben del president amb el seu nomenament. I el president els la pot retirar en qualsevol moment. En conseqüència, hauria sigut possible que la Fiscalia General de l'Estat hagués dirigit la querella exclusivament contra el president de la Generalitat i que el Tribunal Suprem, després de la tramitació corresponent, decidís obrir el judici oral contra ell exclusivament. Això sí que hauria estat possible. Però sense la presència de Puigdemont, no es pot anar contra ningú més.

Quan es tracta d'un assumpte que afecta el Govern, als consellers únicament se'ls pot exigir responsabilitat si prèviament se li ha exigit al president

Cal pensar simplement que la querella per rebel·lió arrenca de la negativa del president Puigdemont a dissoldre el Parlament i convocar eleccions. Si ho hagués fet, no s'hauria activat l'article 155 de la Constitució Espanyola i Mariano Rajoy no hauria destituït el president i el Govern ni dissolt el Parlament. Ningú s'hauria vist privat del fur jurisdiccional i no s'haurien activat les querelles pel delicte de rebel·lió davant l'Audiència Nacional primer i davant del Tribunal Suprem a continuació. És una decisió individual o, més ben dit, una no decisió individual del president Puigdemont la que ha donat origen a les querelles per rebel·lió. És absurd pensar que poden ser jutjats i condemnats per rebel·lió els consellers, que no van decidir res, sense que ho hagi sigut el president que ho va decidir tot. La vulneració de drets fonamentals, entre els quals el dret a una tutela judicial efectiva, sense que, en cap cas, pugui produir-se indefensió, no pot ser més clara.

Sense Puigdemont present no es pot obrir un judici per rebel·lió contra els altres querellats. El judici de Puigdemont és el pressupòsit constitucional per a l'enjudiciament de tots els altres. I és a aquesta possibilitat al que ha posat fi el Tribunal Superior de Justícia de Schleswig-Holstein. La decisió afecta directament només Puigdemont, però indirectament tots els altres. La cadena de legitimació democràtica és la que és i no pot ser desconeguda per al Tribunal Suprem. Els consellers són "col·laboradors" del president en l'execució del programa de govern d'aquest últim, basant-se en el qual va sol·licitar la confiança del Parlament en la sessió d'investidura. Als consellers se'ls pot exigir responsabilitat en un assumpte que sigui propi de la seva conselleria, però quan es tracta d'un assumpte que afecta el Govern, únicament se'ls pot exigir responsabilitat si prèviament se li ha exigit al president.

En absència d'aquest pressupòsit constitucional el Tribunal Suprem no pot obrir el judici per rebel·lió.