Manuel Valls o la irrellevància del 'nomen iuris'

Catedràtic de dret constitucional de la Universitat de SevillaEls alumnes de les facultats de dret solen entrar en contacte amb el principi de la irrellevància del 'nomen iuris' cap a la meitat de la llicenciatura a les classes de dret civil. Amb aquest principi es trasllada als alumnes la importància per al jurista de fugir dels somiejos i de no perdre el sentit de la realitat. "Les coses són el que són i no el que les parts diuen que són", és la traducció a través de la qual sol ser conegut el principi.

Encara que d'aquest principi se n'ha fet ús en l'àmbit exclusivament jurídic, no hi ha res que impedeixi projectar-lo al món de la política. Al contrari. La política i el dret són cosins germans. Entre ells hi ha una frontera, és a dir, contacte i separació. En segons quins temes, més contacte o més separació. D'aquí que sigui freqüent que determinats conceptes o principis tinguin un vessant polític i un altre de jurídic simultàniament.

Tinc la impressió que Manuel Valls haurà d'enfrontar-se amb la versió política del principi de la irrellevància del 'nomen iuris' a mesura que intenti tirar endavant el seu somni d'una candidatura transversal, en la qual s'integraria Ciutadans.

Les coses són el que són i Ciutadans és el que és, a Catalunya encara més que a la resta d'Espanya. I és per això, perquè Ciutadans és el que és, que a Manuel Valls se li ha presentat l'oportunitat de concórrer com a candidat a l'alcaldia de Barcelona. Si Ciutadans no hagués arribat a ser el que ha sigut després del moviment descontrolat de totes les peces del tauler polític català arran de la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut (STC 31/2010), la candidatura de Manuel Valls seria senzillament inimaginable. Manuel Valls sense Ciutadans no existiria com a candidat a l'alcaldia. I Ciutadans, repeteixo, és el que és i té la imatge que té a Catalunya. Una candidatura amb Ciutadans és la candidatura de Ciutadans, en la qual anirà Manuel Valls. El somni d'una candidatura de Manuel Valls en la qual s'integraria Ciutadans és un miratge.

I més en les condicions en què se celebraran les eleccions municipals a Catalunya, on no coincideixen amb les eleccions autonòmiques. Sí que coincideixen, per exemple, a Madrid, on l'esforç de les candidatures no es divideix entre la batalla per l'ajuntament i la batalla per la presidència de la comunitat. A Catalunya tot l'esforç de tots els partits o coalicions que participen en aquestes eleccions es concentrarà en els ajuntaments, particularment en el de Barcelona. La batalla ja s'està lliurant en el procés de selecció dels candidats per part de les potencials candidatures. I amb una intensitat extraordinària.

No hi ha marge de maniobra per a solucions imaginatives. La polarització política a Catalunya és brutal tant entre les candidatures nacionalistes i no nacionalistes, com a l'interior de les unes i les altres. I en aquesta polarització Ciutadans ha ocupat i continua ocupant un lloc més que rellevant. El seu protagonisme retirant llaços grocs aquest estiu parla per si sol.

Pensar que no és Ciutadans qui posarà el segell identificador de la candidatura en què s'integri és haver perdut el sentit de la realitat, és pensar que les coses poden deixar de ser el que són si les anomenem d'una manera diferent. És la fal·làcia del 'nomen iuris' contra la qual s'adverteix els estudiants. Si Manuel Valls va en una candidatura amb Ciutadans, la candidatura serà la de Ciutadans i no la de Manuel Valls, i el missatge que arribarà als electors serà el de Ciutadans, que, a més, no pot ser res més que el que és, perquè no tindria credibilitat si fos qualsevol altra cosa.

Com més temps es trigui a entendre-ho així, en pitjors condicions competiran tant Manuel Valls com Ciutadans. El missatge de Ciutadans no pot ser cap altre que el del 155 i el de la persecució pel delicte de rebel·lió als nacionalistes. Matisar o diferenciar-se d'aquest missatge per part de Manuel Valls és senzillament impossible.

Aquest, Sr. Valls, és, a més, un camí sense retorn. Amb aquesta candidatura quedarà marcat políticament per sempre de manera indeleble.