10/05/2019

Detenció il·legal

3 min

Quatre dels polítics independentistes que estan sent jutjats al Tribunal Suprem van ser proclamats diputats electes la nit del diumenge 28 d'abril. Un altre va ser proclamat senador electe la mateixa nit. Des del "moment mateix" en què va tenir lloc aquesta proclamació estan en possessió, d'acord amb el que preveu el reglament del Congrés de Diputats, dels "drets i prerrogatives" propis dels parlamentaris estatals.

Aquella mateixa nit haurien d'haver estat posats en llibertat, ja que la prerrogativa de la "immunitat" impedeix que es pugui perseguir penalment un diputat o senador sense sol·licitar prèviament l'autorització de la cambra per poder-ho fer. Aquesta prerrogativa és pròpia dels parlamentaris estatals, exclusivament: els parlamentaris de les comunitats autònomes no la tenen.

Es tracta d'una prerrogativa que està reconeguda sense excepció de cap tipus. No hi ha cap circumstància ni anterior ni posterior a la proclamació com a candidat electe que exceptuï la vigència de la prerrogativa parlamentària de la immunitat. No n'hi ha cap que es prevegi en l'ordenament espanyol. I ja se sap que "on la llei no distingeix, no s'ha de distingir". En el moment en què un ciutadà és proclamat diputat o senador electe, el Tribunal Suprem, que és l'únic que pot entendre en la seva conducta, ha de dirigir-se al Congrés o al Senat –en aquest cas, a tots dos– "suplicant" (d'aquí el terme 'suplicatori') que donin l'autorització per poder procedir penalment contra ells.

Al meu entendre, la detenció provisional acordada contra ells no hauria d'haver-se produït mai. Ja veurem el que acaba dient quan toqui el Tribunal Europeu de Drets Humans. Però des de la nit del 28 d'abril, mantenir-los a la presó és un supòsit clar de "detenció il·legal". La presó provisional inicial pot ser discutible. Mantenir-los a la presó a partir de la nit del 28-A ja no ho és.

Resulta esperpèntic, però els cinc parlamentaris detinguts podrien fer ús de l''habeas corpus' que preveu l'article 17 de la Constitució "per posar immediatament a disposició judicial tota persona detinguda il·legalment". Els advocats encarregats de la seva defensa o un familiar podrien dirigir-se a un jutge de Barcelona, que és on tenen la seva residència, i que el jutge obrís un procediment d''habeas corpus' perquè fossin portats immediatament davant seu. A continuació hauria de posar-los en llibertat. Que el Tribunal Suprem després decidís el que estimés pertinent.

Antoni Bayona va publicar dimecres, 8 de maig, un article a 'Agenda Pública' en el qual, després d'analitzar la legislació aplicable en el seu conjunt, conclou amb la següent afirmació: "Els representants electes el passat 28 d'abril afectats pel judici del 'cas Procés' gaudeixen d'immunitat des del moment de la seva proclamació com a electes, fet que obligaria a suspendre el judici mentre les cambres no resolen el suplicatori que, necessàriament, hauria de demanar el Tribunal Suprem per poder continuar el procediment". És d'esperar, diu en un afegit final, que el Tribunal Suprem no muntarà un espectacle com el que ha muntat aquests últims dies la Junta Electoral Central.

Aquest tipus de situacions esperpèntiques són les que es produeixen quan s'intenta resoldre un problema de naturalesa política mitjançant els tribunals de justícia. Els tribunals de justícia poden resoldre els problemes que poden resoldre. I no poden resoldre els que no poden resoldre. Quan es pretén que els tribunals resolguin els problemes que no poden resoldre, el resultat és un disbarat. Més ben dit, una suma de disbarats, que s'estan succeint des que, immediatament després de l'activació de l'article 155 de la Constitució, la Fiscalia General de l'Estat va activar querelles pel delicte de rebel·lió contra determinats membres del Govern i de la mesa del Parlament i contra els Jordis.

I encara en veurem alguns més.

stats