14/02/2019

Esperant el mal menor

3 min

Un cop escoltades les intervencions de les defenses i de les acusacions dels dies 12 i 13, resulta evident que mai s'hauria d'haver arribat fins aquí. I molt menys, arribar-hi de la forma en què hi hem arribat. Les defenses i les acusacions parlen en idiomes diferents, perquè, encara que formalment estan evacuant un tràmit judicial i s'expressen en termes jurídics, materialment han de fer front a un problema de naturalesa política no susceptible de ser reduït a una controvèrsia de naturalesa jurídica.

El discurs de les defenses i el discurs de les acusacions dels dies 12 i 13 van ser discursos paral·lels, entre els quals era impossible trobar un mínim terreny comú. En conseqüència, no hi ha diàleg possible.

El discurs de les defenses va ser el de la criminalització de l'exercici dels drets fonamentals. Els polítics nacionalistes processats no havien comès cap delicte, sinó que havien exercit drets i amb el seu processament no s'estava perseguint conductes delictives, sinó criminalitzant l'exercici de drets.

El discurs de les acusacions va ser justament el contrari. Ens trobem davant de conductes que han intentat dinamitar la Constitució i, en conseqüència, totes les conductes dels acusats han estat un exercici desviat dels drets reconeguts per la Constitució. No s'ha vulnerat cap dret dels acusats, perquè no es pot acceptar que estiguessin exercint cap dret en els termes en què la Constitució els reconeix i protegeix.

Amb un plantejament en aquests termes, resulta obvi que les defenses no poden acceptar cap sentència que no sigui absolutòria i que les acusacions no en poden acceptar cap altra que no reculli puntualment la condemna pels delictes i amb les penes que es demanen.

En el conflicte constitucional que s'ha viscut i se segueix vivint a Catalunya i a l'Estat des del naufragi de la reforma de l'Estatut d'Autonomia davant el TC, l'absència de qualsevol negociació de tipus polític entre les parts ha fet que el nacionalisme català hagi "desbordat" el marc constitucional i que el Govern i el Parlament hagin aprovat normes i executat actes sense cobertura constitucional o estatutària i amb desconeixement exprés de resolucions judicials. No es pot afirmar que l'únic que s'ha fet és exercir drets fonamentals. S'han exercit drets, però no tots de la forma en què estan reconeguts i garantits en el nostre ordenament. Els presidents de l'ANC i d'Òmnium sí que han exercit drets de manera escrupolosament correcta. Contra ells no hi té cabuda cap actuació penal.

Ara bé, el fet que l'actuació dels acusats no hagi consistit només en l'exercici de drets fonamentals no vol dir que les seves conductes puguin ser qualificades com a constitutives del delicte de rebel·lió. Una qualificació d'aquesta naturalesa únicament es pot instrumentar amb vulneració de drets fonamentals dels acusats, que d'aquesta manera tenen part de raó. És l'exercici de l'acció penal en els termes en què ho ha fet la Fiscalia General de l'Estat i han fet seus tant l'Audiència Nacional com el Tribunal Suprem el que sí que justifica parcialment l'argumentació de les defenses sobre la criminalització de drets fonamentals dels acusats. Per poder acusar per rebel·lió s'han hagut de desconèixer i criminalitzar l'exercici de drets fonamentals dels acusats.

Sobre aquesta tensió va girar el debat els dies 12 i 13 davant del Tribunal Suprem, que, tot i que opera com a jutge de primera i única instància, no serà el tribunal que parlarà en últim lloc. El Tribunal Constitucional haurà d'acabar revisant la seva decisió i, depenent de quin sigui el sentit d'aquesta revisió, s'hi haurà d'acabar pronunciant o no el Tribunal Europeu de Drets Humans.

Tot això ens ho hauríem d'haver evitat, si s'hagués respectat la negociació política entre el Parlament i les Corts Generals i el resultat del referèndum de ratificació dels ciutadans de Catalunya sobre la reforma estatutària, que va estar quatre anys en vigor sense cap pertorbació en el funcionament de l'estat de les autonomies.

Però això és aigua passada. Ara només podem aspirar a sortir-ne de la manera menys dolenta possible.

stats