L'estratègia de la provocació

L'única manera que tenen el PP i Vox de fer-se visibles és generant fustigació als seus actes

No es pot discutir que Cayetana Álvarez de Toledo té tot el dret del món a fer una conferència a la Universitat Autònoma de Barcelona, i a qualsevol altra universitat espanyola. Tampoc es pot discutir que Santiago Abascal té dret a fer mítings a Bilbao o Sant Sebastià, i a qualsevol altra ciutat espanyola. I que tenen dret a no ser assetjats per això.

La lectura jurídica d'aquests actes de campanya dels candidats de PP i Vox és inequívoca. S'està intentant obstaculitzar l'exercici de drets fonamentals i no en un moment qualsevol, sinó quan s'ha posat en marxa un procés electoral de transcendència extraordinària. Però la lectura política imposa prendre en consideració altres variables, sense les quals no és possible entendre què significa la celebració d'aquests actes i el lloc que ocupen en l'estratègia de tots dos partits en la campanya electoral del 28-A.

Si fem cas del indiquen tots els estudis d'opinió sense excepció, la presència del PP a Catalunya i de Vox al País Basc és insignificant. Només existeixen en la mesura que representen una amenaça per a l'exercici del dret a l'autonomia d'aquestes "nacionalitats". L'amenaça explícita del 155 per a Catalunya i l'amenaça implícita derivada d'aquesta aplicació, en cas del triomf de la dreta, per al País Basc. Això és l'únic que proporciona visibilitat al PP i Vox en les dues "nacionalitats". No tenen una política "recognoscible", per utilitzar el terme amb què el Tribunal Constitucional delimita el nucli essencial dels drets fonamentals, per a Catalunya i el País Basc. Només resulten "recognoscibles" en la mesura que si ocupen el govern de l'Estat poden ser portadors d'una política repressiva.

El missatge que intenten transmetre és que a Catalunya i al País Basc ja no hi ha terrorisme, però que això no vol dir que hi hagi llibertat

Això ho saben perfectament els dirigents del PP i de Vox. I és el que proven d'amagar. Han de fer veure que tenen polítiques per a les dues comunitats, que no poden fer-se realitat, però, per culpa del sectarisme nacionalista que ho impedeix. Per a això necessiten que es produeixi la fustigació als actes que organitzen. L'única manera de fer-se visibles és generant fustigació als seus actes. La fustigació els proporciona notorietat a les dues "nacionalitats" i d'aquesta manera s'amplifica, a més, el seu missatge de defensa de la unitat d'Espanya, clau de la seva estratègia electoral a la resta de l'Estat. Sense la fustigació dels seus actes electorals el PP i Vox passarien desapercebuts. Amb la fustigació, es fan visibles.

Conscients d'això, els dirigents del PP i Vox preparen acuradament les seves intervencions. Busquen la fustigació, escalfen l'ambient amb declaracions provocadores amb la finalitat de trobar una reacció hostil al lloc on van a celebrar els seus actes. I tenen la sort d'acabar-la trobant.

El més sorprenent no és que el PP i Vox programin els seus actes de la manera com ho fan i amb la finalitat que persegueixen, sinó que els que reaccionen contra ells caiguin en aquest parany. A partir del moment en què es produeix la fustigació, un acte políticament insignificant, que té la dimensió d'un seitó, es transforma en una balena, que ocupa tot l'espai informatiu. I ja no parlem del ressò que pugui tenir a Catalunya i el País Basc, sinó a la resta de l'Estat.

Això és el que tots dos partits estan buscant. El missatge que intenten transmetre és que a Catalunya i al País Basc ja no hi ha terrorisme, però que això no vol dir que hi hagi llibertat. És el que evidencia la fustigació contra Cayetana Álvarez de Toledo i Santiago Abascal. El clima que hi ha a les dues "nacionalitats" és un clima sufocant, que no permet que pugui expressar-se cap discurs que no sigui "nacionalista" o connivent amb el nacionalisme, com són els discursos del PSC-PSOE o d'En Comú-Podem, que, justament per això, han deixat de ser partits "constitucionalistes".

L'estratègia és grollera, però funciona. I fora de Catalunya i el País Basc encara més. L'impacte electoral a Catalunya i el País Basc serà intranscendent, però pot no ser-ho a la resta de l'Estat. I en la mesura que no ho sigui a la resta de l'Estat, deixarà de ser intranscendent a les dues "nacionalitats".