Falsa dicotomia

La manera com s'ha procedit fins ara condueix inevitablement a una sentència condemnatòria

Aquest diumenge 'La Vanguardia' va publicar una informació molt extensa sobre les defenses dels acusats del Procés, subratllant la separació entre les que pretenen accentuar el vessant "polític" i les que pretenen accentuar el vessant "tècnic". Aquest dilluns, 'El País' insisteix en el mateix sentit amb una peça menys extensa: 'Las diferencias en las defensas marcan el juicio del 'procés''.

En la meva opinió, el que es planteja és una falsa dicotomia. Queda clar que totes les defenses seran "tècniques". No poden no ser-ho. Però totes tindran el mateix marc de referència, sense el qual no s'entén res, que és inevitablement polític. No hi haurà, no hi pot haver, defenses "tècniques" i "polítiques", sinó defenses "tècniques" que no podran deixar de ser defenses també "polítiques". I per raons estrictament jurídiques: perquè sense la incorporació del component "polític" es debilitaria enormement, gairebé s'impossibilitaria, la interposició d'un recurs d'empara davant del Tribunal Constitucional i posteriorment, si cal, la d'un recurs davant del Tribunal Europeu de Drets Humans.

No hi haurà, no hi pot haver, defenses "tècniques" i "polítiques", sinó defenses "tècniques" que no podran deixar de ser defenses també "polítiques"

En el procés que va conduir al referèndum de l'1-O i en les setmanes posteriors a aquesta data sembla clar que hi va haver conductes antijurídiques per part de diversos dirigents nacionalistes. Sobre això em sembla que hi ha acord. El problema sotmès a discussió és el de la qualificació jurídica d'aquestes conductes. ¿El fiscal general de l'Estat en va fer una qualificació ajustada al dret o, per contra, en va fer una qualificació política disfressada amb vestidures jurídiques? Aquest és el quid de la qüestió. I la resposta que es doni a aquest interrogant ho condiciona tot.

En la meva opinió, va passar la segona opció. La decisió del fiscal general de l'Estat, José Manuel Maza, d'activar les querelles pel delicte de rebel·lió i davant l'Audiència Nacional no tenia justificació jurídica ni des d'un punt de vista substantiu ni processal. Les conductes dels acusats no eren constitutives del delicte de rebel·lió –com més d'un centenar de professors de dret penal de les diferents universitats de l'Estat van posar de manifest–, ni l'Audiència Nacional –d'acord amb la decisió adoptada pel ple de tots els seus magistrats en un cas anterior– podia ser el jutge ordinari predeterminat per la llei per entendre aquest delicte. Aquí és on rau el "vici d'origen", que no ha estat esmenat amb la concentració de la causa davant el Tribunal Suprem, ja que en ser jutge de primera i única instància no tan sols no és el jutge ordinari predeterminat per la llei, sinó que, a més, priva els acusats de la segona instància. No tan sols es vulnera un dret fonamental, sinó dos.

Que l'acusació no podia ser formulada pel delicte de rebel·lió ho confirmaria l'erràtica trajectòria del jutge d'instrucció, Pablo Llarena, davant els tribunals de justícia europeus. Tot i que el Tribunal Superior de Justícia de Schleswig-Holstein ha sigut l'únic que ha dictat una resolució sobre l'ordre de detenció i lliurament cursada pel jutge espanyol, aquest últim ha donat abast general a aquesta resolució en retirar l'ordre de detenció i entrega davant de qualsevol òrgan de justícia europeu. Amb això confirmaria de manera inobjectable la seva incapacitat de convèncer cap jutge europeu que els acusats havien comès un delicte de rebel·lió.

Política i dret no han estat separats en l'actuació de la Fiscalia i del TS i tampoc poden estar-ho en la defensa

Aquesta qualificació jurídica ha conduït a l'adopció de la mesura cautelar més extrema, la presó provisional, difícil de justificar en termes jurídics. En el moment en què escric aquest article el Tribunal Constitucional està examinant un recurs interposat per Oriol Junqueras basat en la jurisprudència del TEDH.

¿Es pot fer una defensa "tècnica" prescindint d'aquests antecedents? ¿Pot esperar-se raonablement que el Tribunal Suprem després de la celebració del judici revisi la qualificació de delicte de rebel·lió de la conducta dels acusats, tenint en compte que aquest tribunal ha confirmat totes les decisions adoptades pel jutge instructor que han conduït a fer que els processats portin un temps considerable a la presó, i que alguns d'ells no hagin pogut ser investits president de la Generalitat, de manera, en la meva opinió, obertament anticonstitucional i antiestatutària?

M'agradaria equivocar-me, però la manera com s'ha procedit fins ara condueix inevitablement a una sentència condemnatòria. El judici serà un simulacre de judici, encara que quan se celebri es respectaran totes les garanties processals. Però la decisió està presa.

El vici d'origen no hi ha Jordà que pugui purificar-lo. I això ho han de fer evident en tot moment les defenses, perquè aquí és on rau la millor fonamentació del recurs d'empara davant del TC i, en cas que el TC no atorgués l'empara, el recurs davant el TEDH.

Política i dret no han estat separats en l'actuació de la Fiscalia i del TS, i tampoc poden estar-ho en la defensa dels acusats.