02/11/2017

Una querella i una interlocutòria infames

2 min

Catedràtic de Dret Constitucional, Universitat de SevillaUn fiscal general que, d’acord amb l’opinió d’una majoria aclaparadora del Congrés de Diputats, s’ha inhabilitat amb la seva conducta per exercir la funció pròpia de la fiscalia; un òrgan judicial, l’Audiència Nacional, que no té competència en els delictes de rebel·lió i sedició d’acord amb la interpretació de la llei del ple dels magistrats que la integren; unes conductes dels querellats que gairebé ningú a la comunitat científica considera que encaixen en el tipus delictiu de la rebel·lió o de la sedició; unes mesures cautelars que no entén ningú...

No hi ha res ni en la querella del fiscal ni en la interlocutòria de la jutge que permeti considerar-los com a actes d’administració de justícia. I el que no sembla administració de justícia, no és administració de justícia, ja que la justícia no només ha de fer-se, sinó que a més ha de semblar que es fa.

La querella del fiscal i la interlocutòria de la jutge passaran a la història com dos documents infames que no s’haurien d’haver produït mai.

Cal esperar i desitjar que la sala de l’Audiència Nacional que hagi de resoldre els recursos que es presentaran contra la interlocutòria de la jutge posi fi a aquest incident vergonyós que qüestiona l’exercici del dret a la tutela judicial efectiva. Si no és així, ens trobaríem davant d’un problema molt més greu, ja que seria el nostre sistema d’administració de justícia en la seva integritat el que es veuria compromès.

Si la interlocutòria de la jutge Lamela es confirma, difícilment podrem seguir parlant d’Espanya com un estat de dret.

stats