28/10/2017

La sang no va arribar al riu

3 min
Juncker, Tusk i Tajani fa una setmana a Oviedo amb Rajoy.

Catedràtic de Dret ConstitucionalAfortunadament, la sang no va arribar al riu. El que semblava un escenari espantós al matí, després de la intervenció del president del govern espanyol davant el ple del Senat per presentar el document de mesures per a l’activació de l’article 155 de la Constitució, es va convertir en una cosa completament diferent en el seu missatge televisat dirigit al vespre al conjunt del poble espanyol, en què estan inclosos tots els ciutadans catalans.

Al matí l’activació de la “coacció federal” semblava que es traduiria en la suspensió de l’autonomia catalana fins que s’hagués recuperat la “normalitat”, definida unilateralment pel govern espanyol. Aquesta suspensió comportaria la substitució del govern català pel govern espanyol durant un temps en principi indefinit, encara que es pretenia que no fossin més de sis mesos. La convocatòria d’eleccions per part del govern espanyol seria el senyal que s’havia recuperat la normalitat, i així se certificaria la fi de la vigència de la “coacció federal”.

A la tarda el que semblava el punt d’arribada de l’aplicació del 155 es va convertir en el punt de partida. La convocatòria de les eleccions que se suposava que seria l’últim acte d’aplicació del 155 es va convertir en el primer. La “normalitat” que no existia al matí s’havia recuperat a la tarda. Cal suposar que el govern va considerar que amb l’aprovació per part del Senat de les mesures proposades pel govern espanyol ja s’havia recuperat la normalitat. Així sembla que caldria entendre les paraules de Rajoy en el seu missatge televisat, segons les quals l’estat de dret espanyol havia demostrat que disposava d’instruments per respondre al desafiament a què s’havia d’enfrontar.

En tot cas, les eleccions ja estan convocades. I això vol dir dues coses.

Una, que la substitució del Govern pel govern espanyol no vol dir pràcticament res. Durant un procés electoral el govern gairebé no és res. La vida política rellevant la presideix l’administració electoral, que és la que garanteix la fiabilitat del procés de formació de la voluntat general mitjançant el dret de sufragi.

I dues, que l’actuació dels partits ha de ser frenètica i ha d’estar centrada gairebé exclusivament en el procés electoral: d’aquí tres dies es constitueixen les juntes electorals, per a les quals els partits poden proposar candidats; el sisè dia es fixen les seccions i en els sis dies següents els partits poden interposar recursos davant la Junta Electoral Provincial (JEP); en deu dies s’han de constituir les coalicions; entre el quinzè i el vintè dia posterior a la convocatòria s’han de presentar les candidatures davant la JEP; el vint-i-setè es proclamen les candidatures per part de la JEP, contra la qual els partits poden interposar recurs; el trenta-vuitè comença la campanya electoral, que dura quinze dies. No queda temps per a res més.

Normalitat democràtica

Un procés electoral recorda als partits que la “llei de la gravetat” no es pot discutir. No hi ha cap mesura millor per obligar a posar els peus a terra i oblidar-se de tonteries. És la normalitat de la democràcia.

I en això estaran centrats tots els partits catalans els pròxims cinquanta-quatre dies. Després caldrà interpretar la voluntat general manifestada a les urnes i es posarà en marxa una legislatura que, per definició (les legislatures són compartiments estancs), queda exempta de la vigència de la “coacció federal” aprovada pel Senat per a la legislatura que acaba de finalitzar.

Catalunya ha estat un pandemònium, “un lloc en què hi ha molt de soroll i confusió” [RAE], però les pròximes setmanes el soroll haurà d’expressar-se a través de missatges electorals i la confusió es veurà sotmesa a l’exercici del dret de sufragi, que és l’única manera coneguda de fer-la desaparèixer.

L’activació del principi de legitimitat democràtica permet trobar sortida on sembla que no n’hi ha. Per això la democràcia és la menys dolenta de totes les formes polítiques. Perquè de bones no n’hi ha.

stats