La perillosa estratègia d’ExxonMobil

L’estratègia de negocis que està seguint ExxonMobil és un perill per als seus accionistes i per al món. En vam tenir un altre recordatori en un informe del comitè per a l’Àrtic del Consell Nacional del Petroli, presidit pel director executiu d’ExxonMobil, Rex Tillerson. L’informe demana al govern dels Estats Units avançar en la perforació de gas i petroli de l’Àrtic, però no esmenta els efectes que això tindria sobre el canvi climàtic. Mentre altres empreses petrolieres ja comencen a parlar-ne obertament, el model de negoci d’ExxonMobil continua negant la realitat, un comportament que, a més de ser immoral, està condemnat al fracàs financer.

L’any 2014 va ser el més calorós del qual es té registre, un infaust recordatori del que està en joc en les negociacions mundials d’aquest any sobre el canvi climàtic que acabaran al desembre a París. Els governs del món han acordat mantenir l’escalfament induït per l’home per sota dels 2 ºC. Però la tendència actual comporta un escalfament d’un valor molt superior, que pot arribar a entre 4 i 6 ºC a final de segle. La resposta òbvia és substituir els combustibles fòssils per fonts d’energia no contaminants (per exemple, solar i eòlica) i passar a moure’ns amb vehicles carregats amb l’electricitat que generen aquestes fonts.

Moltes de les empreses petrolieres més grans del món estan començant a reconèixer aquesta veritat. Algunes, com Total, ENI, Statoil i Shell proposen fixar un preu per a les emissions de carboni (un sistema d’impostos o de permisos) per accelerar la transició a fonts d’energia no contaminants, i ja s’estan preparant internament per al canvi. Shell va augmentar les seves inversions en tecnologia de captura i segrest de carboni que altrament aniria a parar a l’atmosfera (CCS) per estudiar la possibilitat d’un ús segur dels combustibles fòssils.

Això no implica que amb aquestes empreses ja estigui tot fet. Encara han de declarar les seves postures i polítiques en la matèria, cosa que van prometre que farien abans de la cimera climàtica d’aquest any. Però almenys ja parlen del canvi climàtic i acaren les noves condicions de llarg termini del mercat. ExxonMobil no.

Els directius de l’empresa, encegats pel seu enorme poder polític, es mostren obstinadament indiferents als canvis globals. Viuen en un món propi, envoltats d’operadors i assessors polítics de Washington, que els van convèncer que ara que els republicans dominen el Senat dels Estats Units, ja no cal preocupar-se pels riscos empresarials del canvi climàtic, que no existeixen, o que el món seguirà el seu curs malgrat tot.

Però ExxonMobil no és un actor marginal en el drama planetari, sinó un dels seus protagonistes principals. Segons un estudi del 2013, ExxonMobil és la segona empresa del món que més contribueix al total d’emissions de CO, només darrere de Chevron. De fet, l’estudi va trobar que ExxonMobil ha contribuït tota sola a produir més del 3% de les emissions mundials des de l’inici de l’era dels combustibles fòssils!

Què diuen els directius d’ExxonMobil de la nova realitat climàtica? Com concilien les seves polítiques corporatives amb les necessitats planetàries?

La trista realitat és que senzillament esquiven la qüestió. Quan els analistes independents, com ara Carbon Tracker, els pregunten com pensen adequar el seu ritme imparable de perforació als límits que cal imposar per no traspassar el llindar de 2 ºC d’escalfament, fan com si aquests límits no existissin. Estan alegrement convençuts que els governs del món no compliran els seus compromisos en la matèria (o que ExxonMobil podrà aconseguir excepcions).

I això ens porta a l’últim informe sobre l’Àrtic. El departament d’Energia dels Estats Units va demanar al Consell Nacional del Petroli, un organisme de la indústria petroliera, assessorament sobre l’explotació de la regió. La resposta del comitè liderat per Tillerson va ser tot un exercici de desinformació. L’explotació dels recursos de gas i petroli de l’Àrtic contribuiria a l’escalfament global molt per sobre del límit dels 2 ºC. Ja per ell mateix, l’Àrtic s’està escalfant molt més ràpidament que la mitjana planetària, cosa que pot estar darrere de les enormes alteracions mundials que hem vist en els últims temps, com els climes extrems que han afectat les latituds mitjanes dels Estats Units. És per això que la millor recerca científica recent, incloent-hi un important estudi publicat a Nature aquest any, ens deixa un missatge clar i inequívoc: deixeu el petroli de l’Àrtic sota terra i sota els mars profunds, perquè en el sistema climàtic no hi té un lloc segur.

El món ja disposa de reserves de gas i petroli més que suficients. Hem de passar a utilitzar fonts d’energia no contaminants i deixar enterrada gran part de les reserves conegudes, en comptes d’explotar-les i augmentar els riscos per al planeta.

Hauria sigut un tema molt indicat com a objecte d’estudi del Consell Nacional del Petroli. Però l’informe eludeix parlar de si explotar les reserves de gas i petroli de l’Àrtic és climàticament segur.

La conducta descarada de ExxonMobil hauria de preocupar seriosament els seus accionistes. La direcció de l’empresa planeja gastar grans quantitats de diners (potser desenes de milers de milions de dòlars) en l’explotació de reserves que no poden ser utilitzades d’una manera segura. El canvi global cap a l’energia renovable ja ha contribuït a una enorme caiguda dels preus del petroli. De la mateixa manera, les polítiques climàtiques que s’adoptaran en els propers anys convertiran qualsevol nova perforació de l’Àrtic en un enorme malbaratament de recursos.

A tot el món, fons de pensió, universitats, grups asseguradors i fons sobirans estan mirant de resoldre el conflicte moral i financer cada cop més greu que suposa tenir accions d’empreses de petroli, gas i carbó. Com fa poc vam explicar Lisa Sachs i jo a l’article Guia sobre el canvi climàtic per a l’inversor responsable, tot inversor responsable ha de preguntar urgentment a aquestes empreses què pensen fer per complir el límit de 2 ºC d’escalfament.

Els plans de negocis que inclouen inversions a l’Àrtic, als avencs marins i a les arenes petrolíferes del Canadà no són compatibles amb la seguretat climàtica del món. Els accionistes d’ExxonMobil han d’interrogar la direcció de l’empresa sobre la seva perillosa estratègia de negoci, que contradiu els acords polítics i les necessitats globals, i si ExxonMobil hi insisteix, no podran sinó concloure ràpidament que és hora d’emportar-se els seus diners a una altra banda.

Copyright Project Syndicate