Comencem a assistir a una paradoxa en el cor mateix del capitalisme; una paradoxa que ha constituït la seva grandesa però que ara amenaça el seu futur: el dinamisme inherent als mercats competitius ha fet baixar fins a tal punt els preus que molts béns i serveis són gairebé gratuïts, han esdevingut abundants i ja no estan sotmesos a les forces del mercat. Tot i que els economistes sempre han vist amb bons ulls la baixada dels costos marginals, mai van preveure la possibilitat d’una revolució tecnològica que els reduís gairebé a zero.
La primera manifestació d’aquesta paradoxa es va produir el 1999, quan Napster, el servei de distribució de música, va crear una xarxa que permetia a milions de persones compartir música sense pagar als productors ni als artistes, cosa que va fer estralls en la indústria musical. Després van aparèixer fenòmens semblants que van perjudicar greument la indústria periodística i el món del llibre. Els consumidors van començar a compartir informació i productes de lleure a través de vídeos, d’àudio i de text gairebé de franc, al marge dels mercats tradicionals.
L’enorme davallada dels costos marginals que ha sacsejat aquestes indústries comença ara a provocar la remodelació del sector energètic, de la indústria manufacturera i de l’educació. Tot i que les despeses fixes de la tecnologia solar i eòlica són una mica altes, el preu de captar les unitats d’energia suplementàries és barat. Aquest fenomen ha penetrat fins i tot en el sector manufacturer: milers d’aficionats es fabriquen els seus propis productes amb impressores 3D, programari de codi obert i plàstic reciclat com a primera matèria amb un cost marginal reduït també gairebé a zero. Mentrestant, més de sis milions d’alumnes s’inscriuen als cursos en línia oberts i massius, el contingut dels quals es distribueix amb un cost marginal de gairebé zero.
Els especialistes del món de la indústria reconeixen que l’economia marginal de cost zero és una realitat cada cop més pròxima, però al·leguen que els productes i serveis gratuïts atrauran un nombre suficient de consumidors que compraran productes de gamma alta i serveis especialitzats, amb la qual cosa s’aconseguiran uns marges de beneficis prou amplis perquè el mercat capitalista segueixi creixent. Però el nombre de persones disposades a pagar béns i serveis de gamma alta és limitat.
Ara aquest fenomen està a punt d’afectar tota l’economia. Està emergint una nova i impressionant infraestructura tecnològica -l’internet de les coses- que, en un termini de dues dècades, pot introduir el cost marginal zero en gran part de la vida econòmica. Aquesta nova plataforma tecnològica està començant a connectar-ho tot i tothom. En aquests moments hi ha instal·lats a les llars, a les oficines, a les botigues i als vehicles més d’11.000 milions de sensors, que estan connectats a recursos naturals, a cadenes de producció, a la xarxa elèctrica, a xarxes logístiques i a fluxos de reciclatge; el seu objectiu és enviar macrodades ( big data ) a l’internet de les coses. Es preveu que el 2020 hi estaran connectats com a mínim 50.000 milions de sensors.
Ens podem connectar a la xarxa i fer servir macrodades, analítica web i algoritmes per potenciar l’eficiència i rebaixar a gairebé zero el cost marginal de la producció i compartició d’una àmplia gamma de productes i serveis, tal com fem ara amb la informació. Per exemple, als Estats Units 37 milions d’edificis han estat equipats amb comptadors i sensors connectats a l’internet de les coses per informar en temps real sobre el consum i els canvis de preu de l’electricitat a la xarxa de transmissió. A la llarga, això permetrà que les llars i les empreses que generen i emmagatzemen electricitat ecològica a les seves pròpies instal·lacions solars i eòliques puguin programar un software que les tregui de la xarxa elèctrica quan els preus facin un salt espectacular; d’aquesta manera, podran fer funcionar les seves instal·lacions amb la seva electricitat ecològica i compartir-ne els excedents amb els veïns a un cost marginal de gairebé zero.
La multinacional Cisco pronostica que, el 2022, els augments de productivitat del sector privat generats per l’internet de les coses superaran els 14 bilions de dòlars. Un estudi de General Electric estima que l’any 2025 els avenços en matèria de productivitat derivats de l’internet de les coses podrien afectar la meitat de l’economia mundial.
Però la pregunta que encara no té resposta és: ¿com funcionarà aquesta economia del futur, en la qual milions de persones podran crear i compartir béns i serveis gairebé de franc? La resposta és en la societat civil, formada per organitzacions sense ànim de lucre que s’ocupen de les coses que produïm i compartim com a comunitat. Des del punt de vista econòmic, el món de les organitzacions sense ànim de lucre té un pes important. Del 2000 al 2010 els seus ingressos van créixer en un percentatge molt considerable, un 41% -després de l’ajust per inflació-, la qual cosa representa més del doble del creixement del producte interior brut, que va ser del 16,4% durant el mateix període. El 2012 el tercer sector va representar el 5,5% del PIB dels Estats Units.
El que fa que actualment els béns comuns socials tinguin més importància és que estem construint una infraestructura, la de l’internet de les coses, que optimitza la col·laboració, l’accés universal i la inclusió, uns elements que són fonamentals per crear capital social i obrir pas a una economia de l’intercanvi o col·laborativa ( sharing economy ). L’internet de les coses és una plataforma que canvia les regles del joc i que permet que al costat del mercat capitalista apareguin i es desenvolupin uns béns comuns col·laboratius.
Aquest plantejament col·laboratiu i no capitalista se centra en l’accés compartit més que no pas en la propietat privada. Per exemple, 1.700 milions de persones al món utilitzen serveis de car sharing (cotxes multiusuari). Un estudi recent ha posat de manifest que el nombre de vehicles de propietat entre els usuaris de cotxes multiusuari baixa a la meitat un cop han començat a utilitzar aquests serveis, perquè prefereixen l’accés al vehicle més que no pas la propietat. Milions de persones recorren a les xarxes socials, a xarxes de redistribució, a agències de lloguer i a cooperatives per compartir no tan sols cotxes, sinó també cases, roba, eines, joguines i altres articles a un cost marginal baix o gairebé zero. Es calcula que el 2013 l’economia col·laborativa va generar uns ingressos de 3.500 milions de dòlars.
Enlloc té tant d’impacte el fenomen del cost marginal zero com en el mercat laboral, on cada vegada són més freqüents les fàbriques i oficines sense treballadors, el comerç minorista virtual, i la logística i les xarxes de transport automatitzades. No té res d’estrany que les noves oportunitats d’ocupació sorgeixin en el camp dels béns comuns col·laboratius, que no solen tenir ànim de lucre i que tendeixen a reforçar les infraestructures socials: educació, atenció sanitària, ajuda als pobres, recuperació del medi ambient, atenció a la infància i la tercera edat, i promoció de les arts i les activitats de lleure. Entre el 2001 i el 2011 als Estats Units ha crescut aproximadament un 25% el nombre d’organitzacions sense ànim de lucre: s’ha passat d’haver-n’hi 1.300.000 a 1.600.000, unes dades que podem comparar amb les de les empreses amb ànim de lucre, que només van augmentar un 0,5%. Als Estats Units, el Canadà i la Gran Bretanya els llocs de treball del tercer sector representen més del 10% de la població activa.
Malgrat aquest creixement impressionant, nombrosos economistes afirmen que el tercer sector no és una força econòmica autosuficient, sinó més aviat un paràsit que viu dels privilegis concedits per l’administració i del mecenatge. Però és tot el contrari: un estudi recent ha revelat que, en 34 països, aproximadament el 50% del total dels ingressos del tercer sector provenen de les quotes, mentre que les ajudes públiques representen el 36%, i el mecenatge, el 14%.
Pel que fa al sistema capitalista, el més probable és que continuï funcionant en un futur llunyà, tot i que amb un paper més simplificat, principalment el de distribuïdor/integrador de serveis i solucions en xarxa, cosa que, en l’era que s’acosta, li permetrà prosperar com un potent operador especialitzat en un segment de mercat. De tota manera, entrem ara en un món que, en part, va més enllà dels mercats, i en el qual estem aprenent a conviure en un entorn de béns comuns cada vegada més interdependents, col·laboratius i globalitzats.
