Prou d’espiar els usuaris de Wikipedia

Avui, hem presentat una demanda contra l’Agència Nacional de Seguretat nord-americana (NSA, sigles en anglès) per protegir els drets dels 500 milions de persones que fan servir la Wikipedia cada mes. Ho fem perquè un dels pilars fonamentals de la democràcia està en perill: l’intercanvi lliure de coneixement i d’idees.

La nostra demanada argumenta que la vigilància massiva de l’NSA sobre el trànsit de dades a internet en territori nord-americà –el que s’anomena upstream surveillance (vigilància a contracorrent)– viola la Quarta Esmena, que protegeix el dret a la privacitat, a més de vulnerar la Primera Esmena, que protegeix la llibertat d’expressió i d’associació. També al·leguem que l’activitat d’aquesta agència sobrepassa els poders que li va concedir el Congrés l’any 2008 a través de la Llei de Vigilància de la Intel·ligència Estrangera.

La majoria de la gent busca i llegeix articles de la Wikipedia de forma anònima, ja que no és necessari registrar-se per consultar les desenes de milions d’articles que hi ha escrits en centenars de llengües. Cada mes, almenys 75.000 voluntaris de tot el món dediquen el seu temps i la seva passió a escriure aquests articles i, així, aconsegueixen que la web segueixi funcionant –i creixent–.

Als nostres servidors, gestionats per la Fundació Wikimedia –una entitat sense ànim de lucre–, els voluntaris debaten sobre qualsevol dels temes tractats als articles, des dels fets de Tiananmen fins als drets dels homosexuals a Uganda. Molts d’aquests voluntaris prefereixen treballar en l’anonimat, sobretot els que escriuen sobre temes polèmics o els que viuen en països amb governs repressius.

Aquests voluntaris haurien de poder treballar sense haver de preocupar-se per si el govern dels Estats Units controla el que llegeixen o escriuen. Malauradament, l’anonimat no és real ja que, mitjançant la vigilància a contracorrent, l’NSA intercepta i detecta virtualment tot el trànsit internacional de dades de text que flueix fins a la principal “connexió troncal” d’internet als Estats Units. Aquesta connexió troncal és la xarxa d’interseccions i cables de fibra òptica que connecten la Wikipedia amb la seva comunitat de lectors i editors arreu del món.

En conseqüència, cada vegada que algú a l’estranger consulta o edita una pàgina de la Wikipedia, és molt probable que l’NSA controli la seva activitat a internet –incloent-hi quins con tinguts ha escrit o llegit, a més d’obtenir altra informació que pot relacionar aquesta persona amb la seva localització i la seva possible identitat–. L’activitat a internet pot revelar informació personal privada molt sensible: la ideologia política d’una persona, les seves creences religioses, la seva orientació sexual o el seu estat de salut.

Malauradament, el fet que l’NSA estigui controlant l’activitat dels usuaris de la Wikipedia no són imaginacions nostres. Un dels documents filtrats per l’extècnic i alertador de la CIA Edward Snowden situava la Wikipedia entre els objectius de vigilància del govern, al costat d’altres pàgines com CNN.com, Gmail i Facebook. En una diapositiva d’un altre document de Power Point classificat s’hi exposava que la vigilància d’aquestes pàgines web permetria als analistes de l’NSA saber “gairebé qualsevol cosa de les que fa un usuari mitjà a internet”.

Resulta evident de quina manera això pot perjudicar els continguts de Wikimedia i els centenars de milions de persones que visiten les nostres webs: la vigilància generalitzada té un efecte dissuasiu. Reprimeix la llibertat d’expressió i l’intercanvi lliure de coneixement que la Wikimedia pretén fomentar.

L’any 2011, durant les revoltes als països àrabs, els usuaris de Wikipedia van contribuir-hi creant articles que ajudaven a entendre què estava passant en realitat. Es va instaurar una sòlida col·laboració entre els serveis d’intel·ligència d’Egipte i els Estats Units que encara ara es manté: el director de la principal agència d’espionatge egípcia sota el règim del president Abdel Fattah al-Sisi es vantava l’any 2013 d’estar “en contacte permanent” amb l’Agència Central d’Intel·ligència (CIA, sigles angleses).

Imagineu-vos, avui dia, una usuària de Wikipedia a Egipte que vulgui editar una pàgina sobre l’oposició al govern o debatre’n el contingut amb altres editors. Si aquesta usuària sap que l’NSA està controlant constantment les seves aportacions a la Wikipedia, i que segurament aquesta informació arribarà a mans del govern egipci, el més probable és que no vulgui incloure els seus coneixements o debatre sobre el tema, per por a les represàlies.

Ara imagineu-vos que milers de col·laboradors potencials de la Wikipedia a d’altres països arriben a la mateixa conclusió. Tot plegat representa una pèrdua immensa per a tothom que utilitza la Wikipedia i internet –no només per a la resta d’editors, sinó per a centenars de milions de lectors que la consulten a tot el món.

Amb aquesta demanda, que hem presentat amb l’ajut de la Unió Estatunidenca per les Llibertats Civils, ens hem unit com a demandants en una coalició amb nombroses organitzacions dels drets humans i de la societat civil, a més d’associacions jurídiques, de mitjans de comunicació i d’informació. Per poder fer la seva feina, com nosaltres, tots ells necessiten disposar d’unes connexions a internet segures per tractar qüestions molt sensibles amb gent de fora dels Estats units.

Per això demanem al tribunal que posi punt i final a aquesta vigilància massiva del trànsit de dades a internet duta a terme per l’NSA.

La privacitat és un dret essencial: fa possible la llibertat d’expressió i sosté la llibertat d’investigació i d’associació. Ens dóna força per llegir, escriure i comunicar-nos amb confiança, sense por de ser perseguits. Quan la privacitat es protegeix, el coneixement pot prosperar.

Lila Tretikov, directora executiva de la fundació Wikimedia, és coautora d’aquest article.