27/11/2017

Llistes a l’inrevés

3 min
Llistes a l’inrevés

Avui voldria proposar als amables lectors un petit exercici sense cap intenció frivolitzadora: analitzar les principals candidatures als comicis catalans del 21-D mirant-les de cap per avall, fixant-nos no pas en els noms que les encapçalen sinó en aquells altres que les tanquen. Examinaré les llistes per Barcelona, i seguint el mateix ordre en què van aparèixer al DOGC del dia 19.

Així, en el cas del PSC, ocupa el simbòlic lloc número 85 Carlos Jiménez Villarejo, el veterà exfiscal roig. Es tracta d’una presència remarcable, perquè no és una pirueta senzilla saltar en tres anys d’eurodiputat per Podem a supporter de Miquel Iceta i company de llista de democristians de dretes com el senyor Ramon Espadaler. Segurament un periple així només s’explica per l’obsessiu antinacionalisme català que ha caracteritzat sempre el fiscal Villarejo: ¿qui negarà la coherència entre haver volgut empresonar Pujol el 1984 i aplaudir la destitució de Puigdemont el 2017?

Pel que fa al PP, tanca la candidatura barcelonina la “ministra catalana” Dolors Montserrat Montserrat, però potser l’ancoratge de la llista amb el passat del partit el proporcionen els dos noms immediatament anteriors: el d’Alícia Sánchez-Camacho (¿algú, a la seu del carrer d’Urgell, li atribueix encara algun capital polític?) i el de l’incombustible Alberto Fernández Díaz. No importa com siguin de grans les convulsions que agiten la política catalana; els Fernández Díaz -com el dinosaure de Monterroso- sempre segueixen aquí.

Tant expressiu o més és el nom que posa el colofó a la llista de Ciutadans: el de Francesc de Carreras i Serra, el Pigmalió d’Albert Rivera, l’únic dels quinze promotors intel·lectuals del partit que hi ha mantingut una fidelitat absoluta i constant... sense deixar d’exercir paral·lelament com a constitucionalista “independent”. Amb tot, no podem passar per alt el fitxatge, en el número 6 de la llista, del tertulià Nacho Martín Blanco, que fa algunes setmanes trencava sorollosament amb TV3 per no haver de “ discutir con la Pilar Rahola o el Joan B. Culla de turno ”.

Esquerra Republicana ha decidit tancar la seva llista amb el nom del politòleg madrileny Ramón Cotarelo García, un dels comptadíssims intel·lectuals espanyols compromesos amb el dret a l’autodeterminació dels catalans i un bon desmentiment -al costat d’Eduardo Reyes de Súmate i altres- a les etiquetes “etnicistes” o “supremacistes” atribuïdes a l’independentisme.

La CUP, per la seva banda, porta en el número 85 de la candidatura David Fernàndez, precedit per fins a set exparlamentaris de les dues darreres legislatures. És -cal suposar-ho- una manera de mostrar la continuïtat de la tasca política dels cupaires, emmascarada per l’estricta renovació de llistes que el grup practica a cada elecció.

Sens dubte, el cas en què l’exercici de capgirar les llistes esdevé més clarificador és el de Catalunya en Comú - Podem, perquè la seva última candidata és la veritable líder social i institucional de l’espai dels comuns, Ada Colau. La presència de l’alcaldessa, doncs, alimenta la impressió que el de Xavier Domènech és un lideratge vicari, el d’algú que li guarda el lloc fins que el tempo polític i les circumstàncies facin practicable el salt des del costat mar fins al costat muntanya de la plaça de Sant Jaume.

També té missatge el tancament de la candidatura de Junts per Catalunya, a càrrec de Joan Rigol (¿una picada d’ullet a la CiU dels bons vells temps?), precedit per Pilarín Bayés, Jaume Cabré, Salvador Cardús, Marina Geli, Ferran Requejo, Fermí Puig, etcètera, els perfils dels quals volen subratllar la dimensió civil, poc partidista i ideològicament transversal de la llista que encapçala Carles Puigdemont.

Per contra, de cara al 21-D hi ha algunes altres ofertes polítiques sobre les quals els darrers candidats no aporten cap informació útil, puix que aquesta informació està concentrada a dalt de tot. És el cas de Recortes Cero - Grupo Verde i de la seva presidenciable, Nuria Suárez, banderes de conveniència de la secta pseudomaoista Unificación Comunista de España, que fa un parell de mesos va promoure el manifest antiindependentista titulat 1-O: estafa antidemocrática.

El mateix podíem dir de la candidatura batejada Convergents, que encapçalaven els tres noms coneguts de la fracció de CDC i del PDECat liderada per l’exconseller Germà Gordó (ell mateix, Teresa Pitarch i Sílvia Requena). I encara més de la misteriosa llista Unidos y Socialistas por la Democracia, de la qual ho explica tot el seu número dos, Julio Villacorta García, activista monotemàtic de l’anticatalanisme, primer als rengles del PSC, després amb Vidal-Quadras a Convivencia Cívica Catalana, més tard a Ciutadans i encara a UpyD, abans d’assajar una marca pròpia. Dissortadament, tant a Villacorta com a Gordó la Junta Electoral els impedeix presentar-se, i a nosaltres recomptar-ne els seguidors.

stats