Rebregats, però herois

¿La sentència d'un jutge 'progre' embrutarà el full de serveis de Pérez de los Cobos? Vinga, home!

Josep Lluís Trapero declara a l'Audiència Nacional a finals del 2017 / JAVIER BARBANCHO
JOAN B. CULLA
JOAN B. CULLA Historiador i articulista d'anàlisi política

Al llarg dels set dies transcorreguts des que es va conèixer la sentència absolutòria del major Josep Lluís Trapero i d'altres responsables de la policia catalana la tardor del 2017, aquella sentència ha estat objecte de rigoroses anàlisis fetes des de perspectives diverses (el dret penal, el dret constitucional, la reflexió política, el periodisme de tribunals...) I s'ha subratllat, amb motiu, la rotunda desautorització que els magistrats de l'Audiència Nacional Francisco Vieira i Ramón Sáez han fet de les "elucubracions", les "percepcions personals" o les simples falsedats abocades al sumari pel coronel Diego Pérez de los Cobos Orihuel i pel tinent coronel Daniel Baena Sánchez. I s'han posat en evidència la parcialitat i el biaix ideològic de la magistrada discrepant, María Concepción Espejel Jorquera...

És en aquest punt on em permetré la gosadia de formular una pregunta, desglossada en dues: el comportament dels uniformats i la togada que acabo d'esmentar, ¿tindrà per a ells alguna conseqüència negativa? I ¿ens n'hauríem de sorprendre, d'aquell comportament?

¿Pérez de los Cobos i Baena sofriran alguna mena de reprovació moral per part dels seus col·legues de professió o de sectors rellevants de la societat espanyola? Ben al contrari

Trapero i els seus companys de banc dels acusats han estat absolts dels delictes de rebel·lió, sedició i desobediència. Prèviament, en l'anomenat "judici del Procés" davant del Suprem, l'acusació de rebel·lió va caure de la sentència. I bé, això no ha impedit ni impedirà que, no tan sols Vox, sinó una àmplia coalició política i mediàtica segueixi titllant els dirigents independentistes de golpistas, rebeldes i altres epítets similars. Però potser val la pena de recordar que, en aquest terreny, la dreta espanyola no fila gaire prim: des de l'estiu del 1936 fins molt entrats els anys 40, desenes de milers de persones van ser condemnades a mort i afusellades per "rebelión militar" o "auxilio a la rebelión militar" quan els que havien fet una rebel·lió militar contra la legalitat vigent (la republicana) eren precisament els seus botxins. Són aquelles sentències que, encara avui, no han estat anul·lades...

Rebregats per la sentència publicada dimecres, els jefes de la Guàrdia Civil Pérez de los Cobos i Baena, ¿sofriran alguna mena de reprovació moral per part dels seus col·legues de professió o de sectors rellevants de la societat espanyola? Ben al contrari. Pérez de los Cobos ja va ser erigit en heroi nacional quan, el maig passat, el govern Sánchez el cessà com a cap de la comandància del cos a Madrid. En aquella ocasió, el secretari general del PP, Teodoro García Egea, el va descriure com "el Dreyfus espanyol", que ve a ser com anomenar Santiago Abascal el Gandhi d'Espanya, o Ignacio Garriga el Mandela català (per citar dues figures estel·lars de la darrera setmana política). ¿I ara la sentència redactada per un jutge progre embrutarà el seu brillant full de serveis? Vinga, home!

Tampoc el tinent coronel Baena no perdrà, arran de l'absolució de Trapero, cap ni un dels seus devots seguidors a Twitter, on utilitza el nom de plume de Tácito. Al capdavall, ¿quin és el lema del cos militaritzat al qual ambdós han consagrat les seves vides? Todo por la Patria; no pas per la llei, o per la Constitució. I si todo pot voler dir matar o morir, ¿no ha d'incloure redactar uns atestats policials tan imaginatius o fantasiosos com calgui, per tal de tallar tots els caps de l'hidra separatista? ¿Ara –deu pensar Baena– ens hem de posar primmirats sobre si el president Puigdemont i el major Trapero es van conxorxar en secret o no ho van fer, quan del que es tracta és d'acabar amb aquells que volien romper España? Pel que fa a la magistrada Espejel, si els restaurants de luxe de Madrid romanen oberts, en alguna data propera un dels seus reservats acollirà un sopar d'homenatge, organitzat per companys de toga i amics, a la valerosa jutgessa que va tenir el cuajo patriótico de redactar un vot particular de 461 pàgines d'extensió proposant condemnes de deu anys per sedició des del pur prejudici espanyolista.

La sentència de l'Audiència Nacional també ha fet una severa crítica de la repressió policial de l'1 d'Octubre. Potser perquè s'hi ha sentit al·ludit, l'aleshores delegat del govern central a Catalunya i avui becari de la Junta de Andalucía, Enric Millo, ha volgut opinar sobre el cas Trapero i, de passada, confirmar la seva misèria moral, tot i que això últim no calia: "El que va passar és molt evident. Trapero ha desafiat les lleis de la gravetat i se n'ha sortit. Va decidir servir Déu i el diable, i li han donat la raó". 

El cínic i el mentider compulsiu tendeixen a pensar que tothom és tan cínic i tan mentider com ells. Però Millo ha afegit un detall més: dubta que l'absolució dels responsables dels Mossos sigui recorreguda, perquè la Fiscalia depèn "d'un govern segrestat per ERC". Vaja, que si el dubtós gir centrista de Casado es confirmés, potser encara podria trobar una feineta a Vox.