Mediterrània 21: una vaga indefinida d'humanitat

Avui no és un dia normal. M'arriba una d'aquelles notícies que toquen ben endins per la seva cruesa. L'incendi d'un vaixell sortit de Líbia que amagava mig miler d'immigrants clandestins acumula un mínim de 130 morts, entre els quals almenys una dona embarassada i dos nens. Hi hauria 200 persones més desaparegudes, a dues passes de l'illa italiana de Lampedusa, vora Tunísia. Poc abans hi havien arribat uns altres 463 éssers humans, que van ser internats en un camp de concentració de la petita illa fronterera, que, segons la seva alcadessa, Giuse Nicolini, "ja no sap on ficar ni els morts ni els vius". Fa tres dies, 13 eritreus, també persones humanes, doncs, van morir en ser llençats al mar des de l'embarcació amb què volien entrar a Europa per la banda de Sicília. Vist des de l'encara confortable Eivissa, molt preocupada per les imminents Closing Parties de les macrodiscoteques, semblen anècdotes terribles íntimament relacionades amb una Itàlia berlusconiana a la deriva. Però, a l'era d'internet, no puc al·legar ignorància. S'han acabat les excuses provincianes. Mancat de tota Fe, li pregunto a Google: què passa a la Mediterrània? I em fa memòria de seguida dels assalts massius a les tanques de Ceuta i Melilla de fa dues setmanes. Llavors mig milenar de "subsaharians" van tornar a intentar arribar al nostre Eldorado i 300 ho van aconseguir fent un forat de més de 40 metres al sistema de tanques que hi ha instal·lat Espanya amb diners de la Unió Europea per frenar l'allau d'africans disposats a tot per viure millor o, simplement, sobreviure.

La recerca té èxit. M'he tornat a equivocar: avui és un dia força normal a la Mediterrània. Potser amb massa víctimes però no gens excepcional. Segons Gabriele del Grande, un periodista compromès que manté Fortress Europe , un blog imprescindible per adonar-se de l'enorme catàstrofe humanitària que està passant discretament davant els nostres ulls, des del 1988 haurien mort al Mare Nostrum gairebé 20.000 éssers humans. Compte! Devers una quarta part de les morts ho van ser en el corredor Canàries - Gibraltar - Balears. Bona part d'elles, desaparegudes en el mar. Ah, i tot això sense oblidar que uns 400.000 immigrants clandestins són repel·lits anualment a les fronteres de la fortalesa Europa des de Grècia fins a Màlaga i Ceuta. Tot plegat a la conca mediterrània, la primera piscina del Planeta, on vénen a fer vacances centenars de milions de nord-europeus cada estiu. És així com, sense grans titulars, la Mediterrània s'ha convertit en la segona frontera entre rics i pobres més perillosa del món, gairebé al mateix nivell que la de Río Grande que separa els EUA de Mèxic, on unes dues mil persones hi deixen la pell any rere any.

M'assalten dues grans preguntes: per què? I: fins quan? La primera resposta la trobo també a internet i demostra la falta d'humanitat de les elits econòmiques i polítiques que remenen les cireres arreu. La Mediterrània ha més que duplicat la població entre el 1950 i avui. Si abans dos terços vivien a la riba nord, la turística i la rica, ara és just al contrari. Turquia, el Marroc i Tunísia, que agrupen una quarta part de la població de la regió, presenten les majors desigualtats socials internes. Mentrestant, s'estima que el continent africà creixerà de més de 1.000 milions d'aquí al 2050. Sobretot, a l'àrea subsahariana, en estats fallits com el Níger, Mali, el Txad o Guinea-Bissau. Vull dir que hi ha una enorme reserva de candidats a l'emigració forçada per poc que no repartim una mica de la nostra riquesa, que el canvi climàtic els deixi acorralats sense menjar ni beure o que no fomentem l'educació de les dones perquè puguin defugir l'esclavatge patriarcal.

Del fins quan?, ni idea. Narcotitzades pel consum o pel mono de no poder-ho fer per culpa de la crisi, les nostres societats semblen abduïdes per ídols malèfics com els mercats, el petroli, la casta política neoliberal o el nostre perfil digital. Em perdonareu, espero, l'heterodòxia de citar la indignació del Papa Bergoglio davant la matança d'avui: "Som una societat que ha oblidat l'experiència del plor. La il·lusió per les coses insignificants, per allò provisional, ens porta a la indiferència cap als altres, ens porta a la globalització de la indiferència". Quan acabarà la vaga indefinida d'humanitat, de fraternitat, a la Mediterrània? Que no ens adonem que som terra de frontera? Que Eivissa o Alacant són tan prop d'Orà com de Barcelona?