La lliçó del Dr. Puig: el turisme, camí de pobresa

Heu esmorzat bé aquest matí? Teniu la ment oberta? Estimeu les Balears? Si és així, segur que us agrada llegir bons llibres. N'acaba d'aparèixer un d'imprescindible, que no us deixarà indiferents. Hi trobareu preguntes que mai no han interessat ni a la universitat ni a cap govern. L'ha fet Miquel Puig, un doctor en econòmiques tarragoní que va ser director general d'Indústria amb el president Pujol. Està ple de qüestions d'interès ciutadà, com ara: "Però, quants llocs de treball ha creat el turisme?". La resposta és demolidora: "Cap. En els primers dotze anys del segle XXI les activitats turístiques han generat a Espanya menys llocs de treball que immigrants han atret per ocupar-los". És més: tot i que entre el 2001 i el 2007, l'any abans del crash , el nombre de turistes estrangers havia crescut gairebé el 50%, la despesa associada només ho havia fet un 9%, és a dir, cada cop són més i gasten menys. A tot Espanya ha afectat igual la crisi? De cap manera. Els anys de l'España va bien , al País Basc es creava poca ocupació però es reduïa significativament l'atur (un terç menys). En canvi, a Catalunya es generava més feina però no es notava gaire en termes d'atur. Alhora, la campiona era una regió que oferia un 30% més de llocs de treball mentre, increïblement, hi augmentava l'atur un 52%. Sí, és el que esteu sospitant: parla de les Balears. Arran d'això, hem passat d'estar dalt en renda per càpita després de Madrid a ser la setena regió, després de la Rioja i l'Aragó. Impactant, veritat?

Si no teniu activada la funció "cervells mínims", us demanareu com ha estat possible aquest miracle en negatiu, que desmunta el mite que vivim -i molt bé- del turisme. Miquel Puig crida l'atenció sobre la noció de "mercat de treball dual". A les Balears hem apostat per afavorir les feines de baixa qualificació i hem menystingut les que requereixen una bona formació. Traduït, hem ajudat a crear ocupació precària, ultraflexible i mal pagada a fi que s'accelerés tant l'encimentament del país com la massificació turística mentre deixàvem sense oportunitats de feina de qualitat els nostres joves. Si volen viure aquí, poden fer-se paletes o cambrers o venedors ambulants però s'han d'oblidar de tenir una bona feina perquè no podran ser els tècnics, científics, enginyers o metges que somniaven quan entraren a la universitat. Just el contrari del que han fet els bascos. Aquests, com els finesos quan van estar en fallida a principis dels 90, han apostat per prioritzar la indústria i la recerca. Així han aconseguit augmentar el segment de treball qualificat. Fan enveja, no?

Les conseqüències d'aquesta ceguesa estan sent letals per al benestar i les oportunitats de feina digna a casa nostra. En destacaria dues: el tot turisme i ciment ha actuat d'imant migratori radical. Entre el 1996 i el 2012, les Balears hem incrementat la població nouvinguda un 47% (ara representa més de la cinquena part), a Catalunya un 24% (és a dir, un de cada sis), mentre que al País Basc a penes frega un 7% (un de cada 14). Paral·lelament, per manca d'incentius en oferta laboral qualificada, aquesta "relació perversa entre especialització turística i atur" (sic) ha fet que les Balears siguem líders tant en abandonament escolar (el 40% aquí davant un 16% al País Basc!) com en nivell ínfim de formació (30 punts menys d'estudiants amb Batxillerat o FP pel fet de viure aquí i no a Donostia o Bilbao!).

Estem, doncs, davant una invitació ben documentada a plantejar-nos, per primer cop, una alternativa de benestar millor que la massificació turística i l'anorreament del paisatge del país. Si tanquem els ulls, aquest camí portarà a una pobresa major que l'actual i farà encara més rics a poquíssims. A finals dels 80, Gabriel Cañellas, el primer president corrupte de " lo nostro ", va signar un llibre, Balears, camí de progrés , on prometia que, si veníem la nostra ànima al déu del diner fàcil, seríem la Califòrnia d'Europa. No s'ha sabut res més d'aquesta fantasmada. El seu vertader autor, Antonio Alemany, en canvi, és a punt d'entrar a la presó per frau i prevaricació. Tota una metàfora de la marca Balears que s'enfonsa. "La sortida del laberint. El camí per superar la crisi creant llocs de treball decents" ajuda a repensar en el bé comú i en un futur on els nostres joves puguin viure dignament. Moltes gràcies, mestre Puig, per obrir un debat crucial.