Carn veritable, sostenibilitat veritable

El IV Fòrum Carni, celebrat a Girona el 7 de novembre i promogut per l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA) i la revista TecnoCarne, paradoxalment ha fet de la carn un problema per justificar les apostes empresarials per la proteïna vegetal i l’anomenada carn de laboratori. Una nova indústria alimentària, amb el suport d’empreses de capital risc relacionades amb Google i Bill Gates, llança productes alimentaris alternatius. La indústria busca ampliar el marge comercial a partir de la innovació tecnològica, però no és just que aboni tòpics contra la carn i la ramaderia, cosa que no esperàvem que l’IRTA, institució de recerca pública, subscriuria.

És saludable menjar carn en la justa mesura, com prescriu la nostra dieta mediterrània; és sostenible produir-la i fer-ho amb benestar animal. Dit d’una altra manera, no cal justificar els nous productes substitutius de la carn desacreditant aquesta realitat. I cal visió de conjunt: com a societat cal que ens plantegem la importància del model agrari per a l’alimentació i la sostenibilitat. La ramaderia, a Catalunya, contribueix a tres equilibris. En primer lloc, l’alimentari: aporta diversos productes de carn de qualitat, llet, ous i mel per a una dieta equilibrada. En segon lloc, l’equilibri territorial: és motor econòmic de moltes comarques i cal tenir present que el 63% de la producció final agrària a Catalunya és ramadera: la seva interdependència amb l’agricultura i la silvicultura fa possible que mantinguem, almenys, aquest escàs 2% de la població ocupada al camp.

En tercer lloc, l’equilibri ambiental: mantenir les pastures, conjuntament amb l’agricultura, posa fre a la galopant aforestació. Els remugants són els únics que transformen la cel·lulosa en energia, carn per a nosaltres i fems, el millor fertilitzant per a la terra. Sí, ramaderia extensiva i gestió del bosc són claus per actuar localment davant els efectes de la crisi climàtica. Seria un error pensar que, atesa la perjudicial desforestació a l’Amazònia, aquí cal deixar fer al bosc. A Catalunya, el bosc ha crescut exponencialment els darrers 60 anys, fins a situar-se al nivell de l’època medieval. Avui no només tenim un risc d’incendis de sisena generació (més accelerats i incontenibles), sinó una pèrdua de recursos hídrics. Els estudis de l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic alerten de la reducció dels cabals dels rius en capçalera a causa de l’increment del bosc.

Els promotors del Fòrum s’agafen al tòpic que corre avui dia: la suposada ineficiència de la ramaderia en l’ús de l’aigua, perquè per un 1 kg de proteïna de carn cal destinar-hi, de mitjana, 6 kg de proteïna vegetal per alimentar els animals. Cal una aproximació interdisciplinària a aquest assumpte, no és una qüestió d’enginyeria. Els nutricionistes ens diuen que la carn i els seus derivats aporten al nostre cos nutrients que no obté d’una altra manera (vitamina B12) o que no obté tan eficientment (ferro, per exemple). La producció de carn guanya la vegetal en eficiència pel que fa a consum d’aigua i energia si fem uns balanços complets de l’aportació de proteïna i greixos essencials i la seva assimilació per persona.

També veiem que el Fòrum s’ha fet ressò de la desinformació que confon el benestar animal amb l’esmena a la totalitat a la ramaderia. Una cosa és parlar de model de producció i una altra és voler abolir la ramaderia. Això ens abocaria a un desequilibri ambiental. Que tothom deixi de menjar carn no salvarà el planeta ni farà un món més just. Ans al contrari, les grans corporacions de la indústria alimentària obtenen més marge econòmic amb a les grans extensions de monocultius de soja i blat de moro dels Estats Units que no pas amb la producció de carn. Aquesta lògica productivista ens allunya del “pensa globalment i actua localment”, que és la manera que tenim de ser sostenibles ambientalment i econòmicament.

Tots plegats, pagesia, indústria, centres de recerca, administració i mitjans de comunicació, hauríem de contribuir a un debat conjunt entre model agrari i model alimentari sense mitges veritats, i a fer entendre l’alimentació des d’un criteri científic, no des de les modes. A Catalunya tenim bàsicament un model d’agricultura familiar que prou feina té al mercat perquè és la baula més feble de la cadena alimentària i té poc poder de negociació. I ara veiem com, a més, ha de lluitar contra falsos mites.

Nosaltres fem una aposta per la ramaderia extensiva de l’oví i el cabrum, del boví de carn i l’equí, que mantenen les pastures; i una intensiva més sostenible amb l’objectiu de millorar la gestió dels fems i els purins, que cal aprofitar com la millor fertilització, l’orgànica. Si volem un consum responsable amb la justícia i la sostenibilitat, hem de defensar el model de la petita i mitjana ramaderia i agricultura que tenim a Catalunya, que produeix ben distribuïda al territori i que contribueix a conformar una bioregió equilibrada al nostre planeta.