Adeu, moderna!

Quan dic “Adeu, moderna” no m’estic referint a Andrea Levy, la moderna -externament- del PP català. Ella va arribar per quedar-se! De fet, és dels pocs membres del partit que continuarà al Parlament, un dels tres -quin número tan tràgic, com TV3 i com el nombre d’escons amb què Ciutadans va arribar a la mateixa cambra- diputats que han salvat la cadira... Si algú li explica a Fraga Iribarne que un dia arribarien un grup de senyors i senyores sense gaire pedigrí familiar dins la dreta, vestits com oficinistes, i els prendrien el poder hauria lamentat no haver-se banyat de veritat a Palomares...

Dic “Adeu, moderna” pensant en Phoebe Philo, que aquest divendres ens assabentàvem que deixarà de dissenyar per a Céline, la firma de moda francesa que va revifar amb la seva arribada. Ella la va convertir en un referent de l’elegància moderna per a les dones que volen vestir-se en sintonia amb l’època en què viuen i no amb la que els agradaria viure, com fan, per cert, moltes votants populars, addictes als vuitanta de Mario Conde o Marta Chávarri.

Philo s’ha acomiadat -ves a saber on i quan reapareixerà...- de Céline amb agraïments per a tot el seu equip a la revista Women’s Wear Daily dient: “Aquests últims deu anys han sigut una experiència excepcional”. Una sentència que ha amplificat el capo dei capi en confirmar la sortida de Philo. “El que la Phoebe ha aconseguit en els últims 10 anys representa un capítol clau en la història de Céline. Li estem molt agraïts per haver contribuït al gran impuls de la firma. Ara començarà una nova era de desenvolupament per a Céline i estic molt segur del futur èxit d’aquesta casa icònica”, ha dit Barnard Arnault, president de LVMH, grup propietari d’aquesta firma i de tantíssimes altres. Totes de luxe, of course...

I què ha fet Philo? Doncs bàsicament posar de moda un munt de coses, que és bàsicament l’encàrrec dels directors creatius de les firmes. Després d’agafar les regnes de Chloé quan Stella McCartney va marxar, aquesta britànica nascuda a París va saltar a Céline i va començar a generar tendències més ràpid que totes les blogueres juntes. Entre aquestes modes destaquen coses com el senzillíssim Box Bag, que va sortir fins i tot al cine - El becario (2015)-, l’abric Crombie -minimalisme pur amb una solapa molt afilada-, les granotes -la més coneguda, la que reinterpreta l’esmòquing masculí per a la dona- o els camals amples, tret estilístic davant el qual tot el món de la moda ha anat claudicant fins a dia d’avui. De fet, fins i tot la sempre cenyida Rihanna s’ha pogut relaxar dins de l’elegància tranquil·la dels camals generosos de Philo.

No sabem on anirà ara la creadora, que tantes alegries estètiques ens ha donat. Per a mi, és un plaer imaginar que pogués fer cap a alguna firma on dissenyés per a l’home peces tan refinades com les que fa per a les dones. Que expliqués als homes que volen vestir bé que no cal perdre ni un punt d’actualitat per fer goig. Que l’elegància no és anar fet un Versalles per la vida. Potser es llança de cap a la moda agender, de la qual ella és bona precursora com a mescladora de gèneres sobre la passarel·la. De fet, ella ha reeixit a l’hora de portar la moda masculina al cos de la dona sense la necessitat de denigrar ni el punt de partida ni el punt d’arribada. És a dir, sense criticar la roba típicament masculina ni acabar disfressant la dona d’home. Ha tingut talent per ressignificar cada peça sobre el cos femení a través de detalls molt subtils. I això no ho sap fer encertadament tanta gent...

Però cal anar també al personatge per destacar que, de moment, perdrem de vista tota una moderna a nivell personal. Per exemple, entre la seva feina a Chloé i a Céline, Philo es va estar dos anys sense treballar com a dissenyadora -amb el risc de descatalogació per part de la indústria que això suposa...- per tenir i cuidar la seva família. Tota una declaració d’intencions cap a un món -el de la moda- molt competitiu, que entén molt poc de coses que necessiten temps i afecte i que, molt possiblement, no reporten una compensació ni tangible ni immediata.

Diuen que una de les coses que han precipitat la seva sortida de la firma és que és una al·lèrgica a la tecnologia. Una tecnodissident que fins fa un any no tenia ni Instagram... Espero que no hagin sigut les pressions en aquest sentit les que l’han fet acomiadar-se. Si ha sigut així, algú hauria d’anar entenent que ser modern no és fer el que fa tothom sinó que, la majoria de les vegades, és fer tot el contrari. Fugir de la riuada multitudinària que segueix un instint tan primari com exposar-se a les xarxes és símptoma d’evolució de l’espècie. Bàsicament perquè implica aplicar la raó i ser crític. Dues coses molt elegants que s’intueixen sempre en els dissenys de Philo.