CABARET POP

Ascot, 300 anys d’hípica i ‘kitsch’

Aquest festival de l’orgull britànic destaca pel fet de tenir un dels codis de vestimenta més estrictes

Qui l’hi havia de dir, a la reina Anna d’Anglaterra, que quan inaugurava l’hipòdrom d’Ascot el 1711 estava posant la primera pedra d’una de les icones british més potents al món després del Big Ben, el tartan de Burberry’s o la reina Elisabet II. Des de llavors no hi ha hagut ni un sol any que la festa que allí se celebra durant cinc dies a principis de juny no s’hagi convertit en notícia per algun motiu o un altre, ja siguin els gairebé 8 milions d’euros en premis que es reparteixen els apostants, el munt de diners que la gent es gasta en xampany i llagostes o les excentricitats estilístiques que els membres més destacats de la jet set britànica hi perpetren. Sempre complint els paràmetres marcats per la Corona, of course.

I és que les curses de cavalls d’Ascot són un dels espais de concurrència pública que tenen un nivell de restricció més elevat pel que fa a la vestimenta. Sobretot el recinte reial, que vindria a ser el pinyol de màxima ranciesa dins d’Ascot. Segons les normes que es van aprovar el 2012, després d’algunes polèmiques relatives a la vestimenta poc adequada d’alguns assistents que compartien espai amb la reina -que no hi ha deixat d’anar mai des del 1945, per cert-, l’elegància i la contenció són les màximes que s’han de complir sempre.

La renovada normativa reprimeix les ladies perquè no ensenyin carn. Així, se’ls exigeixen faldilles fins al genoll o just per sota i tirants de com a mínim 2,5 centímetres d’amplada. La roba que es posin, a més, no pot anar massa cenyida i ha de cobrir tant la panxa com la cintura. Una espècie de royal burca que s’ha de segellar amb barret d’almenys 10 centímetres. I no s’hi val a cobrir-se/decorar-se el cap amb tocats, que això és de pobres i només es pot fer a l’àrea que envolta el recinte reial (01), a l’Ascot dels pobres, creat perquè no es pugui dir que la festa és elitista.

Els gentlemen tenen un burca encara més encotillat: jaqué negre o gris, barret de copa del mateix color que el jaqué i cap gest d’imaginació permès. Ni mocadors, ni una cinta de color al barret, ni mitjons de Happy Socks. L’armilla, la corbata i les sabates també han de ser negres. Elegància assegurada a la piscifactoria del pijisme british.

Amb tot, una vegada acomplert el dress code, comença l’espectacle. Les senyores fetén i els seus marits aristòcrates o de la City comencen a gastar-se brutalment l’excés de diners de què disposen gràcies a la societat neoliberal que entre tots consentim. Com? Doncs per exemple pagant mil euros per un cobert en algun dels estrellats restaurants que hi ha a l’Ascot de luxe, que per cert està ubicat a només sis quilòmetres del castell de Windsor, un enclavament ideal perquè la reina pugui dormir en una fortalesa abans de tornar l’endemà a veure les carreres amb un dels seus carruatges. Qualificar l’ambient de conservador em sembla light. Crec que hauríem de parlar de medievalisme.

Però, afortunadament, fora del lloc on es venen cada any gairebé 3.000 llagostes escoceses hi ha la zona popular on la imaginació està permesa (03) i passar-s’ho bé amb naturalitat mentre es fa un picnic també. Per cert, per ser justos, enguany hi ha hagut una innovació dins del recinte reial. Es tracta de les ulleres de sol de la reina (04), que, lluny de voler semblar una chica Martini, se les ha posat perquè l’han operat de cataractes. Molt comentable també un detall del seu outfit de dimecres: les flors del barret, a joc amb les de la seva tribuna. El kitsch està vivint el seu renaixement definitiu després de Frozen.

I, finalment, no podem passar per alt la trobada Melania-Letícia (02) a la Casa Blanca. Molts mitjans s’han entestat a buscar un duel d’estilentre elles. Vestimentes a part, aspecte en què totes dues han sigut tristament correctes, veient les imatges considero que la veritable rivalitat es donava en el terreny de les intervencions estètiques facials. Hauria sigut brutal veure-les a Ascot, fent la mateixa cara quan guanyava el seu cavall que quan perdia. El dress code bòtox és definitivament el més estricte.

Etiquetes