El Black Friday informatiu

Sembla que el Black Friday informatiu en què estem instal·lats no és gaire millor que la seva versió comercial. I és que les grans ofertes informatives en forma de titular no són una cosa puntual d’aquesta època de l’any ni tampoc una moda implantada darrerament. De seguida veuran per què.

Que hi ha titulars molt atractius que no expliquen res -igual que passa amb les grans ofertes del Black Friday de productes que no es venen per inútils o perquè estan antiquats- ho confirmem en la mort de Charles Manson, el boig que va instigar l’assassinat el 1969 de Sharon Tate, dona del director cinematogràfic Roman Polanski, embarassada de vuit mesos i mig. Un mitjà de cuyo nombre no quiero acordarme es preguntava en el titular d’una notícia “ ¿Qué va a pasar ahora con el cadáver de Charles Manson? ”, que ha mort aquesta setmana als 83 anys per causes naturals. Esclar, hom podria pensar que, en clicar a la notícia, la pregunta podria quedar resolta, però no és així. De fet, resoldre la pregunta ni tan sols sembla que hagi estat mai entre les intencions de qui escriu el text.

Aquest ganxo informatiu resulta que no és informatiu. Podríem dir que només és un ganxo oportunista. Perquè l’únic que fa és aprofitar l’oportunitat passatgera d’aconseguir quatre clics extra a la mort d’un home pertorbat que va commocionar els EUA i va demonitzar el moviment hippie des de dins quan aquests vivien el seu auge. Llegit de dalt a baix, el text només recorda que Manson té un únic net -fill d’un fill que se li va suïcidar el 1993, anomenat tràgicament Charles Manson Junior - que vol parlar amb les persones que “estimaven” el seu avi abans de prendre cap decisió.

Per acabar de completar la informació, resol que un fan de Manson -hi ha gent per a tot, eh, al món!- havia organitzat un crowdfunding per pagar-li el funeral al difunt assassí, però que la web en què ho feia el va tancar abans d’arribar a la fi de la recaptació i va tornar els diners als fans. No especificava, per cert, si amb la donació també s’aconseguia una entrada per al tanatori, com sol passar amb els verkamis.

Amb tot, no se sap què passarà amb Manson, que mai es va penedir dels seus actes i que va rebre durant la seva cadena perpètua nombroses visites a la presó. No seria estrany que si algú no pren una decisió oportuna, la tomba del fundador de la secta violenta La Família -molts integrants de la qual encara són vius i estan complint la cadena perpètua- es convertís en un santuari. Tot i això, aquesta decisió no es prendrà fins que el pobre net decideixi què fa amb l’avi, cosa que només té temps de decidir fins a aquest dimecres. Basant-se en no sé sap quina font, diu el mitjà que si el net no vol pagar l’enterrament, les autoritats l’incineraran per evitar ofrenes en algun cementiri. ¿Vostès han esbrinat què passarà ara amb el cadàver de Manson, tal com preguntava el titular? Jo tampoc.

No sé quines especulacions es poden arribar a publicar d’aquí allà. És possible que el Black Friday informatiu s’acabi convertint en les terceres rebaixes. Per no dir en un outlet de La Tienda de Lolín.

Però per demostrar que això de les ofertasses enganyoses en forma de titular no és inherent a l’època digital recordarem una efemèride. Aquest intens 2017 s’han complert trenta anys de la notícia més psicodèlica que s’ha escrit mai: es tracta d’un altre text oportunista que es dedicava a inventar un enfrontament entre dues estrelles entre les quals mai hi va haver una mala paraula en públic l’una respecte de l’altra, Michael Jackson i Prince.

Per no amargar-los el diumenge els resumiré que el 1987 el National Enquirer va publicar una pàgina titulada “Michael Jackson: «Prince està utilitzant telepatia per tornar boig el meu ximpanzé»”. Vostès diran: “El National Enquirer són els precursors d’ El Mundo Today ”. Doncs no. Almenys voluntàriament. ¿Fan chupitos abans d’entrar a la feina? Tampoc ho sé.

Però, la notícia donava detalls i tot sobre aquesta paranoia psicotròpica que van posar com a titular. Detalls com que això que li estava passant al pobre mico del Rei del Pop era culpa d’un tall de pizza que Prince li va donar una vegada que les dues estrelles van sopar juntes.

Deia aquell tabloide que els atacs telepàtics de Prince havien fet tornar boig el primat, que va acompanyar Jackson durant més de vint anys en els seus viatges arreu el món i que es deia Bubbles. Fins a tal punt l’hauria fet embogir, defensava la publicació, que l’animal s’hauria tornat violent amb el seu amo i també amb el servei de la casa, a part d’haver estat tres dies destrossant coses per dins de Neverland, el ranxo amb parc d’atraccions inclòs que tenia Jackson.

Oi que és tot delirant? Oi que és una evidència que algun fumeta de la revista s’ho va inventar i punt? I per què hi ha una part de nosaltres que ens porta a pensar que alguna cosa de tot això podria ser certa? Segurament per culpa dels protagonistes... Quan fomentes el xou, el personatge et pot acabar engolint i ja no hi ha aturador. Si fomentes una venda absoluta de tu mateix, finalment, t’acaben organitzant un Black Friday.