Misc 24/10/2019

Bonaventura Clotet: “Tinc gravades mirades de molts joves que morien demanant-me implicació”

Entrevista al president de la Fundació Lluita contra la Sida

i
Joan Callarissa
3 min
Bonaventura Clotet: “Tinc gravades mirades de molts joves que morien demanant-me implicació”

BarcelonaDesprés de gairebé quatre dècades, Bonaventura Clotet segueix en la primera línia de la lluita contra la sida. Tant des de l’àmbit de la recerca com des del de la conscienciació, el doctor lliura la batalla a través de la Fundació Lluita contra la Sida, una entitat sense ànim de lucre que l’any passat va recaptar 745.000 euros exclusivament amb la gala People in Red.

Enguany la vetllada solidària torna amb més força que mai amb el presentador Jesús Vázquez com a ambaixador i una llarga llista d’atractius que van des de la música d’Aitana i Pablo López fins a la gastronomia de Nandu Jubany i Jordi Roca. Una nit solidària celebrada al Sant Jordi Club a la qual es pot assistir amb un tiquet mínim de 500 euros que es destinaran íntegrament a la investigació en la prevenció i la cura del VIH.

En quin punt es troba actualment la investigació contra la sida?

La recerca contra la sida ha aconseguit molts èxits. Un ha sigut cronificar una malaltia amb la qual es tenia una esperança de vida d’un any i que avui dia et permet tenir la mateixa que una persona no infectada. Si comences el tractament precoçment pots viure fins als 85 anys.

Però això no és així a tot el món.

No, l’hem cronificat a Europa, als Estats Units... Però a l’Àfrica no hi ha tractament per a tots els que el necessiten≠ i el que hi ha no és l’òptim. Hi ha un 25% de dones de menys de 30 anys infectades i, per tant, hi ha un gran repte d’avançar en una vacuna preventiva.

¿I a casa nostra en quin punt ens trobem pel que fa a la recerca?

Estem treballant en el disseny d’una vacuna preventiva que permeti desenvolupar uns anticossos àmpliament protectors contra virus de tota mena i que, per tant, sigui molt eficaç. Però això està en una fase d’experimentació en animals i encara li queda un llarg camí.

Com de llarg?

És difícil. Amb la prova de concepte que hem de fer en primats no humans, d’aquí cinc anys podríem tenir algun resultat preliminar. Però aleshores has de poder provar-ho en persones i, a nivell preventiu, la feina que això suposa és enorme.

¿S’imaginava tot l’avenç aconseguit quan va començar fa gairebé 40 anys?

Quan recordo els principis, al meu disc dur hi tinc gravades moltes mirades de gent jove que es moria i que em demanava que féssim alguna cosa. Em demanaven implicació. I jo tenia dues opcions: implicar-m’hi o no. Jo vaig decidir implicar-m’hi. Des de llavors hem avançat moltíssim. És la malaltia en què s’ha avançat més en menys temps.

¿I socialment en quin punt som? ¿Segueix l’estigma sobre els malalts?

Per ser políticament correcte et diré que l’estigma ha disminuït. Però també t’he de dir que la majoria de persones malaltes encara ho silencien i quan algú sap que algú té la sida l’estigmatitza. Per això cal lluitar molt perquè la malaltia deixi d’estar socialment estigmatitzada.

Per això s’han de fer donatius per lluitar contra la sida...

Per això i perquè la gent ha de ser conscient que la investigació de la sida, que destrueix el sistema immunitari -que és l’eix de la teva salut a nivell global-, ens porta a estudiar molt bé aquest sistema i això permet aplicar el coneixement generat a altres malalties. Per això estem avançant molt respecte al càncer, el macrobioma intestinal, l’envelliment... [...] El virus de l’hepatitis C es cura gràcies a un desenvolupament fet per al VIH. Crec que la societat no és conscient de la importància que ha tingut la lluita contra el VIH en la recerca en biomedicina.

Per això és necessària la gala i tantes altres iniciatives que vostè ha liderat.

Jo, amb l’ajuda de la meva dona, l’Anna, vaig començar el 1991 amb la primera exposició benèfica de pintures contra la sida, amb la qual vam recaptar 15 milions de pessetes de llavors. Ara tenim la sort de comptar amb Jesús Vázquez i Toni Cruz, que ens estan ajudant molt en la sensibilització que acompanya la gala. La nostra societat necessita esdeveniments com aquest en què la gent es relaciona i entra en contacte i que tenen una finalitat tan clara.

¿No li sap greu haver de fer tot això perquè l’administració no hi destina els diners que caldrien?

Em sap molt de greu. Sobretot perquè a mi el que m’agrada és fer recerca i no haver d’estar pidolant. Però també crec que amb la gala el que fem és sensibilitzar la societat sobre l’existència de la malatia i el fet que ha permès avançar en molts camps diferents. Això ajuda a disminuir l’estigma de la sida i a aconseguir que s’accepti millor.

stats