CABARET POP

Melania, la verdadera oposició de Donald Trump

La primera dama no deixa de boicotejar el marit ni en les seves hores més baixes

Melania Trump i Donald Trump, fotografiats pels mitjans / FOTOS: EFE / GETTY

Durant els mesos de confinament a què ens ha obligat el coronavirus hem pogut llegir multitud de reportatges sobre com la pandèmia accelerarà la proliferació de la robòtica. Repartir medicaments, fer diagnòstics mèdics, vigilar parcs i jardins o fer de cambrers són algunes de les funcions previstes per als robots en un futur immediat. Potser per aquest ampli ventall, sap especialment greu que cap enginyer hagi tingut prou cor per veure que el robot que feia més falta era un que pogués substituir Melania Trump. Un robot que, d’altra banda, tot apunta que no hauria de representar gaires complicacions tècniques ateses les funcions que té assignades la first lady.

I és que cada dia que passa des que va començar la crisi sanitària es nota més que Melania necessita ajuda. Estar confinada amb el seu marit l’ha portat al límit. I això que la Casa Blanca -on va tardar mesos a instal·lar-se quan Trump va guanyar les eleccions escudant-se en l’argument que el seu fill Barron havia d’acabar el curs a Nova York...- té més de 5.000 metres quadrats i, si vol, ni s’hi creua. Però no hi ha amplitud ni oripell que li puguin esborrar de la ment l’amarga imatge del líder del -que queda de- món lliure a la pobra Melanija Knavs, que és com es deia quan era model i soltera.

Aquesta setmana hem tingut un exemple molt clar del seu corsecament per haver de coexistir amb el senyor taronja. Després d’haver-nos obsequiat ja amb unes quantes mostres de rebuig en públic cap a ell, dimarts en va protagonitzar una de nova en què gairebé em va fer pena. En una visita televisada al memorial de l’ultraconservador papa Joan Pau II que hi ha a Washington, quan Trump li implorava murmurant que somrigués, ella no reaccionava i finalment, malgrat intentar-ho, no va poder. Trump només va aconseguir l’expressió de la primera foto.

Evidentment, la paràlisi facial de Melania -més per tristesa que pel bòtox...- la van captar les càmeres i mitjans de tot el món, que mostraven com ell, sense cap esperança, acabava somrient tot sol mentre a la dona només li faltava cridar: “Socors!” Trump té eleccions al novembre i és conscient que ara mateix no pot perdre ni gota del suport popular si pretén optar a la reelecció. Sobretot després que la gestió del coronavirus i la gestió de les reaccions a la imperdonable mort de George Floyd l’hagin deixat a les portes de perdre alguns estats decisius.

Al vídeo de tan catòlica visita, per cert, Melania anava vestida de dol -però amb les espatlles a l’aire: ¿que no té assessors?-, mentre que el seu marit anava com sempre. És a dir, mentre ell feia com si no passés res, ella es mostrava més contrariada que mai també a través de la vestimenta. Alguns analistes solen identificar el comportament de Melania com a erràtic però cada vegada tinc més la sensació que en el fons és l’encertat per a les seves intencions. Des de darrere de les fosquíssimes ulleres de sol de Melania sembla que Trump rep la seva pitjor dosi d’oposició. Sobretot per a un votant tan primari/primitiu com el seu.

Em jugo les dues mans que a la majoria dels que el van votar els ha importat un rave que aquesta setmana, de manera inaudita, el cap del Pentàgon hagi desautoritzat el president dels EUA dient-li que no podia utilitzar l’exèrcit per sufocar les protestes per la mort de Floyd. Però m’agradaria saber què en pensarien si la dona se’n divorciés en ple mandat. Si ell podria justificar d’alguna manera -i si algú l’hi compraria- una derrota tan íntima. Mentre molts ciutadans indignats per l’escàndol de Floyd recorden desencoratjats al Partit Demòcrata que no n’hi ha prou amb no ser com Trump, sinó que cal ser tot el contrari, sembla que al final qui més deixa en evidència el president davant el seu electorat no és tant l’oposició com la seva dona.

El 2018, quan Trump va fer fora la seva assessora Omarosa Manigault, aquesta va explicar en un llibre que l’actual primera dama no deixaria el seu marit perquè temia que la deportés a Eslovènia, on va néixer fa 50 anys. Afirmava l’excol·laboradora de Trump -a qui aquest va conèixer quan produïa realities i després va fitxar per la Casa Blanca- que ell era “venjatiu i no l’hi perdonaria”. “Si Melania l’humiliés i se’n separés mentre ell és a la Casa Blanca, Trump trobaria la manera de castigar-la”, va dir sobre la primera dama, que va aconseguir la seva residència als EUA l’any 2000 a través d’un visat per a persones amb habilitats especials conegut com a visat Einstein. Ara com ara, no sabem si Melania té les habilitats especials que aquell visat li va reconèixer. Però és clar que amb el seu boicot permanent n’està demostrant d’altres que ningú s’esperava d’aquella silenciosa model.