CABARET POP

Crisi 2020 (edició ‘celebrity’)

Prínceps que no se sap d’on treuen tants diners i princeses intervingudes per jutges marquen l’actualitat

Si escrius la paraula crisi al Google, el primer resultat que -aquesta màquina de l’infern que et coneix millor que la teva mare- et proposa és Crisis 2020. Una mostra inequívoca que la gent no està gaire tranquil·la sobre l’immediat esdevenir de la nostra economia així com tampoc sobre el fet que la multitud d’eleccions en les quals acudim religiosament a votar serveixin per triar polítics competents per estalviar-nos un nou -nou?- daltabaix econòmic. Potser per aquest pànic col·lectiu que la gent no parla a l’ascensor però que investiga a través de Google quan arriba a l’oficina, és que tinc els famosos una mica alterats per qüestions de calés aquests dies.

Els primers assenyalats per tenir una relació peculiar amb els diners són dos dels fills de l’única reina per la qual jo em deixaria regnar voluntàriament, Elisabet II. El polític anglès Norman Baker,que ha evolucionat de diputat liberal a escriptor, ens ha regalat un llibre de títol exquisidament ofenedor que es diu ...and what do you do? - I tu a què et dediques, en català-, en què parla sobre les feines dels fills de la reina britànica i sobre la relació de la família Windsor en general amb els diners.

El primer maculat pel text de Baker és el príncep Carles, que algun dia s’haurà de posar la capa d’ermini i la corona per intentar tenir algun paper rellevant en la història. Després de criticar que els Windsor tinguin quinze palaus públics a la seva disposició -a banda dels seus privats, on l’administració també hi posa diners...-, l’escriptor parla de l’etern hereu com un frívol pel que fa als diners del contribuent.

Concretament, apunta que quan va anar de visita oficial al Canadà fa un parell d’anys, van fer diverses parades i, en una d’aquestes, es veu que es va irritar perquè el seu majordom portàtil s’havia oblidat el seu calçador preferit en el destí immediatament anterior. Explica Baker que per rescabalar-lo de tal ofensa es va noliejar un jet privat que anés a recollir el calçador. 1.600 quilòmetres de querosè. Però què és això si es paga a repartir? Res de res! Per cert, ¿recorden que aquest senyor habitualment fa proclames en contra del canvi climàtic, oi? Perfecte, doncs.

El seu germà Andreu de York sí que sembla més preocupat pels diners que ell, suposo que perquè té clar que quan la seva mare desaparegui a ell se li acabarà bastant la ganga. Per aquest motiu, dona a entendre Baker, el tercer fill de la reina s’ha dedicat a fer calaix des del seu lloc com a Representant Especial per al Comerç i la Inversió del Regne Unit. L’autor apunta que Andreu ha anat, entre 2008 i 2011, nou cops als Emirats Àrabs, cinc a Qatar, i quatre a Kuwait, Bahrain i Egipte. Una sèrie de viatges que haurien d’haver repercutit positivament en les empreses britàniques, si no l’haguessin fet fora, no?

Doncs diu Baker que quan va preguntar al ministre del ram per quina xifra havia aconseguit moure cap al país el príncep en aquests viatges la resposta va ser: “No és possible atribuir directament l’obtenció de contractes específics a la intervenció concreta d’un individu”. Vaja! Quina pena. No es pot comptabilitzar la seva gran tasca... El que sí que es pot recomptar, ves per on, son els seus béns: 15 milions d’euros per un xalet als Alps i 8.6 per una reforma -reforma!- del lloc on viu a Londres. Sabent que de l’erari públic només en cobra 290.000 bruts a l’any, no hace falta decir nada más, ve a dir Baker.

Qui també porta pruïja econòmica és la dona de l’última princesa de Hawaii. Actualment, Veronica Gail Worth, de 66 anys, està en plena guerra per demostrar que la seva dona, l’aristòcrata Abigail Kinoiki Kekaulike Kawānanakoa, de 93, està en plenes facultats per regir el seu ingent patrimoni, d’aproximadament 200 milions d’euros. Després que li agafés un infart, la nòvia de tota la vida de l’anciana la va convèncer per fer fora el seu administrador, casar-se tot seguit i, per últim, perquè la posés a ella com a administradora de tot. Allò va acabar malament i un jutge va decidir que els seus fons els controlaria First Hawaiian Bank i no l’esposa. Aquesta setmana, la malaguanyada princesa ha tornat a posar els seus ossos davant d’un jutge per convèncer-lo que ella sí que es pot valer i que li deixin gestionar el seu ingent patrimoni.

Els EUA, que no tenen monarquia més enllà dels Kennedy,estan pendents de la resolució, sobretot per veure com l’esposa de la princesa en surt de ben -o mal- parada. De moment, amb el judici s’han posat de manifest públicament els blaus que la pobra senyora té des que la cuida la seva dona. Fucking money man!

I un altre que potser volia dir diners quan deia justícia i dignitat és Javier Santos, l’últim fill -per ordre d’arribada legal- de Julio Iglesias. El valencià, de 43 anys, sempre havia dit que la seva lluita vital per aconseguir el cognom del seu pare era una qüestió d’honor però, ves per on, sembla que des que ja el té, vol alguna cosa més. Segons publicava aquesta setmana Jaleos, ell i el seu advocat ja estan avaluant ofertes de compravenda sobre els drets d’herència de Santos respecte el llegat de l’intèrpret de Hey, que té ja 75 anys.

No em diran vostès que la cosa no pinta ben malament de cara a l’any que ve. Els famosos que tot ho saben abans que la resta ja fa temps que van trobar Crisis 2020 a Google. Per això tots treballen per escapar-se de la crema. No es deuen refiar que cap polític els salvi de res. Normal.