CALOR DIGITAL

Abraham Menéndez : “La meva parella i jo som turistes que odiem els turistes”

Contràriament al que es podria imaginar de l’Instagram d’un il·lustrador, al de @abetheapedeco el text té tant de protagonisme com les imatges

Contràriament al que es podria imaginar de l’Instagram d’un il·lustrador, al d’Abraham Menéndez ( @abetheapedeco) el text té tant de protagonisme com les imatges. I és que aquest asturià instal·lat a Malasaña i especialitzat en plats decoratius no sap dedicar-se només a l’autobombo. La conjunció de les estrelles d’ara i sempre de les seves obres amb els seus textos sincers i atrevits li ha donat la influència que té avui en dia. Se l’ha guanyat a pols, com la foto que li va dedicar Angela Lansbury amb un plat seu o les megavacances que fa cada estiu.

Com seria el teu estiu ideal?

El meu estiu ideal és sempre el que tinc. Això de treballar per objectius ho entenc com fer una guardioleta cada any des del setembre fins al juliol per pagar-me l’agost dels meus somnis. Tant a la meva parella com a mi ens apassiona la natura, veure animals en llibertat, les platges paradisíaques... Som turistes que odiem els turistes.

I enguany com serà el teu estiu?

Serà un somni que tenim des de fa temps: viatjar fins a Vancouver per recórrer tota la Costa Oest del Canadà i Alaska per veure balenes, orques, boscos, llacs i glaceres. Però el que ens fa més il·lusió és anar-nos-en tres dies a la reserva d’óssos grizzlies de Khutzeymateen. Un lloc increïble al qual només es pot accedir en hidroavió i on només es pot allotjar en una casa flotant, perquè no pots trepitjar terra ferma. De tornada pararem una setmana a Saint Lucia, al costat de Martinica. Vivim per a l’agost.

Se’t reconeix molt pels plats. Com hi vas arribar?

Hi va influir una mica la meva vena publicitària. Ara mateix els plats decorats estan molt de moda, però quan jo vaig començar tot just érem quatre gats els que ens hi dedicàvem. Era una manera de no ser un més estampant samarretes.

Adores moltes figures femenines icòniques. Què tenen?

M’encanta el cinema des de petit. L’hi dec a la meva mare, que es passava la setmana treballant i em deixava amb el meu germà gran, que em permetia passar-me el control parental per l’arc de triomf. Em tornava boig davant d’aquestes dones. Veure Irene Dunne, Carole Lombard, Alida Valli o Simone Signoret és tota una experiència.

T’inspira d’una altra manera, l’estiu?

Al contrari del que es podria pensar, em torno més pessimista i tinc un traç menys elaborat. Com a bon asturià, l’arribada de la calor i la falta d’un mar a prop m’afecta moltíssim.

Com vas començar a fer-te conegut a les xarxes?

Ni idea, la gent va anar arribant. És dur al principi, quan tens 20 seguidors. Però jo escrivia els mateixos textos que ara que en tinc gairebé 50.000.

Quin és el millor record estival que tens de la teva infància?

Tota la meva infància i adolescència. Els campaments, els caps de setmana al poble patern... Vinc d’una família que ha viscut tota la vida del camp i del bestiar. I jo m’ho passava pipa omplint-me de merda fins al capdamunt. Tant, que el meu pare em deia “garrí”.

¿Podràs apagar el mòbil en algun moment aquest estiu?

Sempre i a tota hora. Només faig una excepció: pujo les meves vacances perquè ja són un clàssic que a la gent els agrada. Sobretot les penúries com avions que perds o llanxes que gairebé naufraguen.