La família monetària

Potser vostès poden pensar que el titular “La família monetària” es deu al fet que ara m’he passat a la secció d’Economia i els vull amargar el diumenge explicant-los que l’euro està fet un drama o alguna cosa així. Però no pateixin, jo no decebo: quan parlo de la família monetària, estic parlant de la Preysler. D’ella i dels fills que ha tingut en totes les seves daurades relacions sentimentals. Em tiro a aquesta piscina perquè la setmana passada se’m va acabar l’espai de seguida defensant la causa de les models curvies i no vaig poder endinsar-me en els titulars del casori d’Ana Boyer, la petita Preysler, amb un jugador de tenis. Fernando Verdasco, per si a algú li interessa aquest detall.

Doncs bé, aquesta parella, que es va convertir en el caprici teen de la neocaspa ibèrica des que van començar, fa quatre anys, s’han casat per amor -a les exclusives remunerades- al Carib. Concretament, a l’illa de Mustique, un paradís terrenal al qual pijos d’arreu del món peregrinen regularment per poder nodrir el seu Instagram d’una exclusivitat de la qual ells no disposen per si sols.

A l’illa, on la mare de la núvia va passar les seves primeres vacances amb el Nobel unionista Mario Vargas Llosa, s’hi van desplaçar una seixantena d’amics de la parella, la majoria dels quals van decidir fer-hi unes vacancetes aprofitant l’espanyolèrrim pont de la Constitució i de la Immaculada. No sé com ho deu haver passat Vargas Llosa estant fora d’Espanya en aquestes dues dates. Els invitats que el veien plorar devien pensar que s’havia encarinyat molt amb la petita Ana, però en realitat estic segur que plorava perquè no podia estar en un còctel -ells en diuen “pica-pica”... - en alguna caserna de la Guàrdia Civil. “Las vueltas que dio la vida ”, que cantava Rocío Durcal.

Els astuts nuvis, que amb aquesta localització s’han assegurat que els invitats-per-compromís no hi anessin i que els paparazzis no els rebentessin l’exclusiva, no han requerit l’assistència de cap invitat famós extra perquè a ¡Hola! els volguessin comprar el casament. I és que la família monetària és autònoma pel que fa a la producció d’interès mediàtic a Espanya. No els cal ajuda externa. Per aquest motiu, marques com Pronovias, Pedro del Hierro i els joiers Suárez han volgut fer product placement a la jornada nupcial caribenya. Caribenya però no criolla, eh... Que són gent d’ordre.

Però al marge de patrocinis, destaca que de tots els relatius d’aquesta societat limitada l’únic que no hi ha volgut anar és justament l’únic que té un ofici. Es tracta d’ Enrique Iglesias, que es veu que no hi ha acudit perquè com que es pot guanyar la vida sense mercadejar amb la seva intimitat, ha decidit que no volia formar part del circ i no ha assistit a la gran cita de la seva germana. Potser en algun moment algú al·lega problemes d’agenda del cantant, però, en qualsevol cas, és una evidència que l’intèrpret de Súbeme la radio, des que té poder de decisió, no ha aparegut en cap revista/àlbum familiar.

Resulta curiós que això d’aparèixer a les revistes, que la família monetària viu com un prestigi social, Enrique ho visqui com un demèrit suficient per no anar al casament de la seva germana. És fort pensar que no hi hagi anat perquè no es pugui refiar de la seva família, la qual, entén, inevitablement l’abocaria a la revista si hi anés. Perquè cal suposar que si sabés segur que no el traurien, hi hauria anat... Per cert, els amics de la parella que hi van anar es veu que es van quedar amb un pam de nas quan, un cop allà, els van dir que s’avançava un dia el casament. Es veu que ho van fer també per una crisi de confiança. Els nuvis no es refiaven que els seus amics no filtressin la data real a la premsa rosa i per això els van enganyar. S’havia de protegir el xou. Money makes the world go round...

Tampoc van anar a la festassa els germans paterns de la núvia, que no formen part de la família monetària perquè també tenen un ofici. Diu la història popular que la filipina Preysler hauria sigut la Yoko Ono encarregada de separar el seu difunt marit, Miguel Boyer, dels dos fills que va tenir en el seu primer matrimoni, amb la ginecòloga Elena Arnedo. També se l’ha acusat en diverses ocasions de no haver procurat mai que la seva filla Ana tingui cap relació amb aquests dos germans, Laura i Miguel Jr. (de 51 i 49 anys), que no han estat invitats a aquesta boda tan íntima que -oxímoron XXL- tot Espanya ha pogut veure al quiosc. ¿Podríem definir aquest concepte com la neointimitat?

No crec que aquests dos Boyers estiguin enfadats perquè no els hi hagin invitat. A aquestes altures de la pel·lícula és evident que no ho esperaven. Però potser el que els sap més greu és que la família monetària tregui partit de tot. De la presència dels que hi van ser i, indubtablement, de l’interès que aixeca la polèmica dels que no hi van ser.

Chábeli, Julio José, Tamara Falcó, Ana i la mare de tots, Isabel, són una veritable empresa familiar. Uns genis de la gestió i uns cracs del màrqueting. Aparti’s, Jean-Claude Juncker, tenim l’equip que pot fer Europa great again. A més, ells no tenen cap interès en els paradisos fiscals! Tret que quedin bé a les fotos...