Les ‘freak news’ versus les ‘fake news’

En l’era de les les fake news -notícies falses, en català- que va descobrir-nos la campanya electoral de Donald Trump, potser encegats per tot el que té a veure amb el senyor cap de niu, crec que no hem parat prou atenció a un altre gran fenomen que arrosseguem des de fa encara més temps: les freak news. Aquesta setmana n’hem tingut un reguitzell per aquests portals de Déu que jo transito amb el mateix escepticisme que un vegà va als toros però amb la mateixa puntualitat que els jubilats van al CAP. La diferència entre una categoria i l’altra és que les fake news serien notícia si no fossin mentida i que les freak news no serien notícia tot i ser veritat.

Una de les que més m’han captivat, sobretot imaginant com s’ho deu haver pres ella, és la notícia que explica que Letícia -la reina de tots nosaltres menys dels monàrquics, que encara estan enamorats d’ Isabel Sartorius - va ballar, igual que tota la resta de mandataris, durant un sopar institucional a Mèxic en el qual va actuar Taboo, el dels Black Eyed Peas. Capaç de sostenir-se dreta sobre uns altíssims talons durant hores de visites per Ifema i tants altres llocs igual d’atractius, i capaç de ser una compiyogui de primer ordre -mirin els fibradíssims músculs que té-, jo la capacitat de ballar no li posava en dubte, ja que ballar és una cosa fàcil: ho feia fins i tot María Teresa Campos en el seu extint programa ¡Qué tiempo tan senil!, com en deia el seu exgendre Pipi Estrada.

O sigui que la notícia és només una ridiculesa més per poder parlar de la reina periodista, que sempre genera clics. El que eleva la notícia a freak news és que a dins expliquin que se la veia feliç... ¿L’estat d’ànim d’algú, analitzat a ojo de buen cubero, és notícia? ¿El fet que se la vegi feliç és notícia? ¿Llavors li estan dient amargada? ¿O estan dient que és feliç quan viatja sense el seu marit, com en aquesta ocasió? En qualsevol cas, ¿la felicitat de la gent que ho té tot solucionat i que té àmplies possibilitats de canviar de vida, és rellevant? L’anàlisi emocional és el nou gènere freak del periodisme. És una pena que aquests mitjans que tant es fixen en la reina mai facin servir aquest gènere amb els desnonats, de qui sí que ens hauria d’importar com se senten...

Swift s’autocompra

I si Letícia ballant i feliç és notícia, imaginin-se la cantant Taylor Swift entrant en un súper. Mitjans d’arreu del món han explicat com la jove i avorrida Swift va anar al supermercat a comprar-se una còpia del seu últim disc i com va triomfar en fer-ho perquè, òbviament, allà va coincidir amb els seus fans, que també s’estaven comprant el nou àlbum, Reputation, amb el qual l’artista vol deixar de semblar tan jove i tan avorrida. Freak news absoluta perquè de trobades amb els fans se n’han fet tota la vida. Que sembli notícia que sigui en un súper bàsicament el que significa és que és més classista i té més prejudicis qui escriu que no qui protagonitza la informació -per no dir-ne anunci publicitari-, en què Swift es presenta com algú que, sense tenir-ne la necessitat, es degrada a entrar en un súper per fer una compra. Ves a saber si potser l’únic moment del dia en què Swift és mig feliç és camuflada en un súper amb ulleres de sol, decidint quin pinso compra per als seus ja famosíssims gats.

També ha fet honor a la categoria de freak news, com passa cada dia, Kim Kardashian, que ha explicat a Women’s Wear Daily que li ha prohibit a la seva filla tenir un canal de YouTube. ¿Saben allò dels pares que castiguen els fills perquè els han enxampat fumant mentre tenen un cendrer ple a vessar al costat? Doncs igual. Es veu que la North, la filla de Kardashian i Kanye West, amb només quatre anys ja ha demanat als seus pares si pot tenir un canal de YouTube i ells li han dit que no. ¿De veritat que és notícia que una mare li prohibeixi a una nena de quatre anys tenir un canal de YouTube? ¿O ho seria el contrari? A mi el que em sembla fort és que la nena tingui aquestes inquietuds des de tan petita. Potser és això el que hauria de ser notícia, qui l’està educant i com, ja que, de fet, es veu que la pregunta de la pobra nena rica va aparèixer després que estigués jugant a maquillar-se amb la seva mare... No obstant, estaria molt més preocupat encara si la nena hagués dit a la seva mare que vol ser genetista o desenvolupadora de software de codi obert. Aleshores, encara em faria més pena. Ara, en canvi, tot i intuir que és una ment perduda, sé que almenys no patirà, ja que encaixa perfectament en el context en què li tocarà créixer. Potser als sis anys ja li aixequen la prohibició.

Vida de ‘spice’

I sense abandonar la categoria de les freak news crec que s’ha de fer menció especial a una de relativa a Victoria Beckham, també habitual d’aquest univers informatiu. La que va ser ‘spice girl’, que ara se n’avergonyeix perquè la vida li ha somrigut més que a les seves excompanyes de grup -que li recorden els seus orígens i, a més, la devaluen en termes de personal branding -, es veu que és addicta a la feina i el seu marit ja n’està fins al capdamunt. En primer lloc, crec que Beckham deu ser una mica justet si se n’ha adonat ara, cosa que tampoc em sorprèn. En segon lloc, considero que una persona que no s’ha engreixat ni un quilo en 20 anys i que no s’ha relaxat mai en cap foto durant tot aquest temps és normal que es narcotitzi amb alguna cosa. Encara sort que és amb la feina. La notícia, però, titulava que David home-anunci Beckham ja n’està tan tip que li ha prohibit treballar des de casa quan estan junts i que ella esquiva la imposició del marit fent veure que va al lavabo per contestar e-mails d’amagat. Una freak news com un temple. És cert, però, que pot tenir un bon ús: la preocupació que podria aixecar Victoria Beckham estant-se molta estona al lavabo ja queda dissipada.

I, per acabar, simplement, una bona notícia que no és friqui però que parla -i molt- dels friquis que fan notícies. La revista People, com fa cada any, ha proclamat qui és l’home viu més sexi del món, una dada que la resta de mitjans del món solen reproduir sense gaire esperit crític i sense afegir-hi gaire cosa més. El cas, però, és que, en aquesta ocasió, diversos mitjans han assenyalat amb més o menys subtilitat que el guanyador no encaixa en els seus arquetips rancis de què significa ser sexi. I és que resulta que el cantant de country Blake Shelton, l’elegit d’enguany, no compleix els seus cànons i, esclar, llavors han hagut de fer titulars amb frases com “no és ni Brad Pitt ni George Clooney ”... ¿Tenir faccions comunes, proporcions normals, talles mainstream, t’inhabilita per ser sexi? Doncs no. Mira si és sexi, el bo del Blake, que en rebre el premi el primer que ha dit és: “He sigut lleig tota la vida, si puc ser sexi durant un any, ho assumiré”. Ser sexi va molt més enllà de complir cànons. Sobretot per a la gent que fa servir la ment. Però crec que, en aquesta categoria, hi queden pocs habitants. Tantes freak news deuen passar factura.