CALOR DIGITAL

Mikel López : “Soc una mica senyora de Bilbao i odio la calor”

Va engegar 'El Comidista' el 2009, després de perdre la feina. No ho va fer per casualitat ni per distreure’s, ho va fer perquè hi creia

Arribat a Barcelona fa quinze anys, el periodista Mikel López Iturriaga ( @elcomidista) va engegar El Comidista el 2009, després de perdre la feina. No ho va fer per casualitat ni per distreure’s, ho va fer perquè hi creia. I la va encertar. El seu talent comunicatiu, l’interès innat que li genera el menjar i un humor àcrata irresistible han fet que a dia d’avui la seva web sigui tot un referent per als foodies. Sobretot, per als que prefereixen l’honestedat a la pirotècnia. També han fet fortuna els seus tres llibres de receptes i el programa que va fer a La Sexta: El Comidista TV.

Com seria el teu estiu ideal?

El passaria amb el meu marit en una illa grega en què no hi hagués més turistes que nosaltres. Tindríem una casa enorme al camp però no gaire lluny del mar, faria una temperatura perfecta d’entre 25 i 30 graus i, misteriosament, les vespes, les mosques i els mosquits haurien desaparegut sense afectar la cadena tròfica. Els nostres amics vindrien a veure’ns, però sense apalancar-se. Els veïns ens vendrien comestibles increïblement bons, i jo estaria tot el dia estirat a la fresca, llegint, banyant-me, cuinant i sestejant. I les nits: bevent, fumant i sense parar de riure.

Com serà el teu estiu real?

Me’l passaré amb el meu marit en una illa grega plena de turistes, en una casa petita, amb una temperatura que potser superarà els 35 graus i amb moltes vespes a prop. Vindran tres amigues a veure’ns, que ja veurem com es porten, comprarem el menjar al súper i hauré de conduir. A la nit beuré i riuré però no fumaré, que fumar mata. Serà fantàstic, perquè les illes gregues són el lloc on trobo la pau i la felicitat sense necessitat de drogues.

¿T’influeix gaire el menjar a l’hora de decidir els viatges?

Sona repugnantment foodie : per a mi el menjar és crucial a l’hora de decidir destí. No em veig marxant a passar més d’una setmana en un lloc en el qual sé que menjaré d’aquella manera. Llocs com la Xina, el Japó, Itàlia o Mèxic han sigut una fantasia gastronòmica, i em moro per tornar-hi.

Com t’ho fas per poder gaudir de l’estiu amb la feina que tens?

Per a mi les vacances són sagrades, i un dels meus èxits vitals més grans és haver aconseguit cinc setmanes lliures a l’agost completament innegociables. El Comidista no descansa: [...] queden al seu càrrec persones responsables que el porten igual o millor que jo.

¿Hi ha vida més enllà del gaspatxo i el salmorejo per sobreviure a la calor?

El gaspatxo i el salmorejo són grandíssims invents de la cuina andalusa. Però qualsevol sopa freda compleix la mateixa funció: jo soc molt addicte a l’ajoblanco. De la cuina catalana estiuenca em quedaria amb els empedrats: sempre dono gràcies al Déu que va crear els catalans i els va ensenyar a posar llegums a les amanides.

Què no t’agrada de l’estiu?

La calor. La meva mare, com a bona basca, l’odiava, i jo, que soc una mica senyora de Bilbao en això (i en moltes altres coses), també. De vegades em sento com Dirk Bogarde a Mort a Venècia, quan li regalima el tint dels cabells. També els xiringuitos amb la música a tot volum. Dracarys!

Podràs apagar el mòbil, aquest estiu?

Tant de bo. Fa anys que somio amb un estiu sense mòbil, però al final sempre en depens. No el portem sota la pell, però ja el tenim implantat al cervell.