Las 3.000 Viviendas i la ‘campechanía’ tropical
Felip VI va decidir fer un gest per visitar el barri més pobre d'Espanya, però va prendre una decisió poc encertada
BarcelonaA vegades et planteges si la democràcia real aterrarà mai a Espanya i es podran decidir coses tan bàsiques com si cal embargar-ho tot als descendents de Franco, si cal pagar els diners del Castor a Florentino Pérez o si cal que el nostre cap d’estat sigui un Borbó i no un ciutadà que hagi guanyat unes eleccions. Mentre esperem que aquest moment arribi -deixin-me somiar...-, només ens queda somriure mentre observem com els protagonistes de totes aquestes aberracions democràtiques, sobre les quals es veu que no tenim res a dir, ens intenten fer creure que són la veu del poble, el batec del carrer, els nostres fucking brothers...
Aquesta setmana n’hem tingut un exemple èpic amb la visita dels reis espanyols a Sevilla, per on han passat en el transcurs de la gira campechana que fan per tot Espanya per “agrair” als espanyols els esforços fets durant el primer tram de la crisi del coronavirus, cosa que sent proporcionals els hauria de tenir en gira permanent fins al 2022. La ruta va portar dilluns el cap d’estat i la seva esposa a diversos llocs de la capital andalusa, entre els quals hi havia el barri sevillà de Polígono Sur, conegut a tota Espanya com Las 3.000 Viviendas gràcies a abanderats del documentalisme social com Glòria Serra i el seu Equipo de investigación o Ana Rosa Quintana.
Doncs bé, per visitar el barri més pobre d’Espanya, amb poc més de 5.000 euros de renda mitjana anual neta per càpita, Felip VI va decidir fer un gest. Quin? Posar-se una guaiabera. Sí, ho han sentit bé. Una camisa de quatre butxaques de l’Amèrica Llatina sorgida a les explotacions agrícoles de les antigues colònies espanyoles que no té res a veure amb el barri.
Així d’entrada la decisió sembla poc encertada. Més que res, perquè per protocol els alts mandataris espanyols només es posen aquesta camisa per visitar llocs exòtics d’ultramar, cosa que crec que envia un missatge d’escàs gust als habitants de l’oblidat barri sevillà. La cosa empitjora encara més si ens fixem que el rei es vesteix de suposada campechanía en representació d’un estat que porta dècades menyspreant el barri.
Però el pitjor de tota l’escena és quan ens adonem que el rei justament s’ha recordat d’ells i de com de pròxim se sent al seu drama per primer cop en la seva vida ara que es troba en les seves hores més baixes de popularitat. Si a això li sumes que la seva filla gran cobrarà més de 100.000 euros anuals només fer els 18 anys -a Las 3.000 una persona tarda de mitjana 20 anys a guanyar-los...-, el nivell d’eficiència mediàtica de la guaiabera cau a cotes submarines. O el que és el mateix: la guaiabera té el mateix efecte per a la Corona que la hidroxicloroquina contra el coronavirus. Cap.
Potser el que millor li hauria anat al barri és que li donés carta de normalitat i li dediqués tota la formalitat i els honors amb què atén la resta de les seves visites. Donar-los el mateix rang, en definitiva. No un de diferent. Sobretot perquè amb el canvi de camisa -i no ho dic amb segones- el missatge que es donava era d’anomalia i això és l’últim que els calia.
I ja posats a fer l’anàlisi estètica, fem-la del tot. No pots intentar semblar proper relaxant el look amb una camisa tropical i, al mateix temps, posar-te-la sobre uns pantalons de tergal verd oliva i unes sabates oxford de cordons de pell en color camel. O et disfresses bé o no et disfresses. Perquè, si et disfresses malament, canta que estaves disfressant-te...
I, per cert, parlant dels missatges que s’envien involuntàriament amb l’embolcall de la performance. Estrenar un Mercedes que ens ha costat 550.000 euros just el dia que visitaven Las 3.000 Viviendas em sembla tan inoportú que penso que no pot ser ni veritat. Però es veu que ho és. Els monarques van anar a conèixer la vida del barri més pobre d’Espanya a bord d’un acabat d’estrenar Mercedes-Benz Classe S, sí. Però no siguin injustos, sisplau, que ell es va posar una guaiabera!
