Defensar allò que és nostre és esser intel·ligents

Sempre he pensat que és bo sortir de Mallorca per veure des de fora les coses que passen i les que podrien passar al poble on vares néixer, i això serveix per innovar, la qual cosa ens fa tanta falta al nostre país. He fet feina a molts de països del món, tant a Europa com a l'Amèrica Llatina, i de la diversitat s'aprèn; això sí, cal anar amb els ulls ben oberts.

I una cosa em pareix fonamental de tot allò que he viscut: és possible superar diferències. I per això cal esser generosos, sinònim de ser intel·ligents. I vull reinvindicar tres coses:

Primera: No sempre hem tingut ni tenim la prudència i l'orgull de defensar les nostres coses. Això també ens ha passat i ens continua passant amb la llengua. Jo que visc en un lloc on es xerra el castellà, sempre he reivindicat que em dic Joan Carles i que la meva llengua materna és el mallorquí, el català de Mallorca, perquè si perd la llengua -que pel camí que anam tampoc no seria tan inimaginable- al cap del camí, al final de tot serà responsabilitat nostra. I a més l'any passat va fer 150 anys que va néixer mossèn Antoni Maria Alcover, autor de les Rondalles Mallorquines que hem pogut llegir, veure o representar.

Segona: Reclam el valor de la feina en equip per a fer el poble que volem, la Mallorca que necessitam. El treball en equip val per dos. L'equip es forma de bones relacions entre la gent, entendre el que valen i el que pensen les persones que viuen al poble, que formen aquest gran grup; cal un projecte clar que ens uneixi i, sens cap dubte, un líder. Estam en uns moments en què necessitam líders de veres, honests, humils i que demostrin les coses amb fets; líders, que te'ls miris als ulls i te'ls creguis, amb més fons que aparença, amb més compromís que simple implicació, amb més autoritat que poder, que tenguin un projecte, perquè si no hi ha un projecte, no hi ha vida i d'aquesta manera no podem avançar cap a un bon futur; volem gent que a la seva feina hi posi passió i il·lusió per afavorir la innovació, per tirar endavant.

De totes formes, no sempre tota la culpa és dels altres. La clau és estimar i defensar allò que és nostre, i cercar la felicitat és una decisió nostra. Cada un de nosaltres hem de decidir què feim per ajudar, quins braços posam per tirar endavant. (Deia el filòsof Fernando Savater que la llibertat és decidir què faig davant del que hi ha, no decidir el que hi ha).

Per tant, gemegar i queixar-nos no millora les coses, en canvi, l'entusiasme i l'alegria sí que ho poden fer. I és que les emocions es contagien i ens hem de deixar contagiar per les coses bones, per les alegres, les felices... I al mateix temps hem d'intentar contagiar els altres perquè entre tots es pugui tirar endavant més aviat. El canvi, la sortida de la dissortada crisi, no poden ser trists.

Ens cal buidar la motxilla d'allò que és superflu i guanyar llibertat i poder des de l'austeritat i la humilitat, perquè és important estimar el nostre ofici i ser feliços fent-ho bé, amb entrega i qualitat, amb passió i força; és hora de les sinergies. És una qüestió d'honestedat.

Quan ens sentim capaços, segurs i amb suport, podem fer coses extraordinàries i això és el que hem de menester ara mateix: més fets i manco paraules.

Tercera i darrera: Vull acabar parlant del respecte per les cultures i pels costums de tothom, i també de la solidaritat amb els altres pobles i cultures, particularment, en el cas nostre, amb els drets dels immigrants que passen la gran pena d'haver hagut d'abandonar la seva terra, a vegades també la família i els fills, per buscar un lloc on guanyar-se la vida. Crec en el mestissatge perquè som fruit de la diversitat i la mescla, perquè això sempre ens ha fet més forts com a poble. Escoltar els seus arguments és fer feina pel nostre futur. Defensar que siguin atesos com la resta de ciutadans servirà per defensar el que és nostre i defensar-los també a ells. És la manera d'enfortir-nos, perquè ells i nosaltres serem un sol grup el dia de demà. I de la defensa conjunta dels interessos de tots plegats, en sortirà un futur millor en harmonia, en solidaritat.

Perquè la felicitat ens fa lliures i ens lleva la por, lluitem pel que és nostre com a mostra d'intel·ligència i de tenir clar que és allò que serà bo per al nostre futur.